Parc Nacional Andasibe-Mantadia: guia per visitar-lo

El Parc Nacional Andasibe-Mantadia és un dels punts imperdibles de Madagascar. És un parc de fàcil accés, ja que es troba a només quatre hores amb cotxe de la capital del país i això a Madagascar, tenint en compte les dimensions de l’illa i la lentitud dels desplaçaments, es considera un trajecte curt. El que realment fa especial els boscos d’Andasibe-Mantadia és la possibilitat de veure l’indri indri, el lèmur més gran del planeta. Escoltant al seu cant al mig de la selva va ser un dels moments més especials del meu viatge a Madagascar per lliure.

Però l’indri indri no és l’únic lèmur que es pot veure en visitar el Parc Nacional Andasibe-Mantadia. Hi ha onze espècies de lèmur, que com ja deus saber són uns animals endèmics de Madagascar. No es poden veure en cap altra zona del planeta. A part, hi ha més de cent espècies d’ocells, una cinquantena d’espècies de rèptils i quasi noranta espècies d’amfibis. Aquest parc és un autèntic tresor biològic.

Informació pràctica per visitar el Parc Nacional Andasible-Mantadia

Com arribar a Andasibe des d’Antananarivo

El més habitual és dirigir-se a Andasibe des d’Antananarivo, un trajecte que dura unes quatre hores. Aquest trajecte es pot fer de diferents maneres:

• Dins d’un tour o viatge guiat per Madagascar. Una manera habitual d’arribar a aquest parc nacional és dins de tours (normalment de dos o tres dies) o viatges guiats més llargs. En aquest cas, el trajecte ja està inclòs en el servei, i s’acostuma a fer amb cotxe 4×4 privat.
• Contractant un cotxe amb conductor. Una altra possibilitat és arribar i visitar aquest parc nacional havent contractat un 4×4 amb conductor. Aquesta és l’opció que vaig fer servir jo per tot el meu viatge a Madagascar per lliure.
• Reservant un trasllat privat des d’Antananarivo a Andasibe. També es pot contractar únicament aquest trajecte, amb cotxe privat. De vegades es pot contractar des de l’allotjament a Antananarivo o si no l’associació de la reserva de Mitsinjo també ofereix aquest servei per 360.000 Ar (uns 70 euros).
• Amb bus. En aquest cas, el més recomanable és fer el trajecte amb els busos de Cotisse (una mica més cars, però una mica més còmodes, puntuals i segurs). En aquest cas, cal contractar el trajecte d’Antananarivo fins a Toamasina i indicar al conductor que es vol baixar a Andasibe (et deixaran a una intersecció, a uns 2 kilòmetres del poble). D’aquesta manera el trajecte costa 40.000 Ar amb el bus Lite i 55.000 Ar amb el bus Premium.

Millor època per visitar el Parc Nacional Andasibe-Mantadia

El Parc Nacional Andasibe-Mantadia es pot visitar durant tot l’any. Tot i això, és una zona molt plujosa, i és preferible evitar els mesos més humits (de desembre a març).

Dins l’època seca, es considera que els mesos de setembre, octubre i novembre són un gran moment per visitar el parc, sobretot perquè hi ha bastants opcions de poder veure els lèmurs amb les seves cries.

Jo vaig visitar aquesta selva durant el mes d’agost i encara que va ploure una mica, en general vaig tenir bon clima i vaig gaudir d’una bona experiència.

On dormir a Andasibe

A prop d’aquest parc nacional i les reserves adjacents hi ha diversos allotjaments. Per mi, una de les opcionals més recomanables és l’hotel Feon’ ny Ala (és on vaig dormir jo durant quatre nits). Té una bona relació qualitat-preu i està just al costat de la selva, de manera que des del mateix allotjament de vegades es poden veure els lèmurs. El preu del bunglaow doble és de 102.000 Ar per nit, no inclou els àpats.

També estan molt ben valorats el Longoza Ecolodge o el Soanala.

On menjar

La majoria dels allotjaments tenen restaurant, on es pot dinar i sopar per uns 23.000 Ar (uns 4 o 5 euros) cada àpat.

Jo vaig fer tots els àpats a l’hotel Feon’ ny Ala i la veritat que el menjar era molt bo. És un hotel regentat per una família xinesa, de manera que a la carta hi ha diversos plats orientals (fins i tot hi ha tofu!).

Què visitar al Parc Nacional Andasibe-Mantadia

El Parc Nacional Andasibe-Mantadia el formen dues reserves separades: la Reserva Analamazaotra (és la part més visitada perquè es troba molt a prop del poble d’Andasibe) i el Parc Nacional Mantadia (l’àrea més extensa i salvatge del parc).

Reserva Analamazaotra

Aquesta àrea de conservació es troba a pocs minuts del poble i donat que no té una extensió massa gran, és força senzill veure lèmurs, inclosos els indri indri. A més, en ser una reserva força visitada, els lèmurs estan habituats a les persones i no acostumen a fugir, de manera que és més fàcil veure’ls i fotografiar-los.

A l’hora de visitar aquesta reserva, cal tenir en compte el següent:

• És obligatori contractar un guia local oficial.
• Els guies es poden contractar a l’entrada del parc. De vegades, també hi ha guies que s’apropen als hotels, buscant nous clients.
• El preu dels guies és fixe, i depèn de l’excursió i la seva durada. Els preus estan informats a l’entrada de la Reserva Analamazaotra. Es paga per grup (màxim 4 persones), i els costos són els següents:
  • Ruta indri 1 (2 hores): 50.000 Ar
  • Ruta indri 2 (3 hores): 70.000 Ar
  • Ruta Aventure (4 hores): 80.000 Ar
  • Ruta de més de 4 hores: 100.000 Ar
• El preu del guia no se li paga directament a ell, sinó que cal pagar-lo a l’entrada del parc.
• A part del preu del guia, també cal pagar una tarifa d’accés. Aquesta tarifa és independent de l’excursió que es faci, i costa 45.000 Ar per persona.

Un cop a l’interior del parc, el més recomanable és anar seguint el guia entre els laberíntics camins de la selva i estar atent als arbres, per intentar localitzar algun lèmur. En general, el millor moment del dia per veure els indri indri és el matí, que és quan s’activen per menjar. A part dels indri indri, també és força habitual veure alguns exemplars de lèmur bru i ocasionalment es poden veure lèmurs sifaca de diadema, lèmurs de panxa vermella i lèmurs gris oriental. A part, hi ha diferents espècies de camaleons i també orquídies, que floreixen durant l’època de pluja.

Si estàs acostumat a caminar, jo et recomano fer la ruta de quatre hores, ja que és recorregut força complet i en el que tindràs més opcions de veure diferents espècies de lèmur. Això sí, estigues preparat per fer alguns trams de selva a través per alguns terrenys força irregulars, perquè de vegades per poder observar els lèmurs amb claredat és necessari sortir-se una mica del camí. La part positiva és que a Madagascar no hi ha serps verinoses.

Parc Nacional Mantadia

A diferència de la reserva anterior, molt més accessible i visitada, la secció del Parc Nacional Mantadia és molt més extensa (uns 155 km² de superfície) i és on hi ha la major part de selva primària, és a dir, selva completament inalterada. Des de punt de vista de conservació i interès biològic, aquesta és la part realment interessant d’aquesta zona de Madagascar.

Arribar fins al Parc Nacional Mantadia des d’Andasibe és una mica més complicat, ja que cal fer un recorregut d’uns 15 kilòmetres amb 4×4 per arribar a l’entrada del parc i després uns 15 kilòmetres més per arribar a l’inici dels camins més interessants. Per tant, el trajecte amb cotxe dura una mica més d’una hora, tot i que pot variar en funció de l’estat del camí. De fet, durant l’època de pluges hi ha moments en què és impossible accedir a aquest parc nacional.

Novament, les regles per visitar aquest parc nacional són molt similars a les de la Reserva Analamazaotra. És a dir, és necessari anar amb guia i cal pagar una tarifa d’accés i una part variable en funció de la ruta.

• La tarifa d’accés al parc és la mateixa: 45.000 Ar
• La tarifa del guia, segons l’excursió, és la següent:
  • Ruta Rianasoal (2 hores): 60.000 Ar
  • Ruta Chute Sacrée (2 hores): 60.000 Ar
  • Ruta Tsakoka (3 hores): 100.000 Ar
  • Ruta Trekking (6 hores): 120.000 Ar

A part, també cal organitzar la logística per arribar fins a l’inici del parc. Jo vaig fer tot el viatge amb cotxe 4×4 i conductor, així que no vaig haver de pagar res addicional. En cas de viatjar a Madagascar per lliure i transport públic, aleshores cal organitzar aquest trajecte. Normalment, els guies tenen algun contacte amb 4×4 i el preu habitual per anar i tornar són uns 90.000 Ar.

De nou, el més recomanable per visitar aquest parc nacional és arribar aviat al matí, ja que és el millor moment del dia per veure lèmurs. Això sí, acostuma a ser més complicat veure aquests animals, perquè normalment es troben a les copes dels arbres, que són altíssims, i a l’estar menys habituats als humans tendeixen a allunyar-se ràpidament. En general, les dues espècies més habituals de lèmur a aquest parc nacional són els sifacas de diadema i el lèmur de collar. A més, aquest parc nacional és una bona zona on veure el camaleó de Parson (el més gran del món i endèmic de Madagascar)

Independentment de la fauna, només per la bellesa d’aquesta selva, amb una gran densitat de plantes i arbres altíssims, ja val la pena anar fins aquí i dedicar un matí a caminar per la zona.

Altres reserves a la zona d’Andasibe

Des del moment en què a Madagascar van començar els programes de conservació, i la selva d’Andasibe va anar guanyant fama dins els naturalistes que visitaven el país, sobretot per poder veure l’indri indri, la comunitat local va començar a participar activament en la conservació d’aquesta selva.

Des d’aleshores, s’han creat àrees de conservació gestionades per les comunitats locals. Allà s’hi fa investigació, programes de reforestació i també hi ha camins per tal que els turistes puguin visitar aquestes reserves. Visitar aquestes reserves és un exemple de turisme sostenible, ja que té un impacte directe sobre les comunitats locals i la conservació de l’ecosistema.

Una particularitat d’aquestes dues reserves, en trobar-se a fora de l’àrea protegida del parc nacional, és que estan permeses les caminades nocturnes (sempre amb un guia). Aquestes sortides són ideals per veure amfibis, insectes i també lèmurs nocturns, com el lèmur ratolí o el misteriós aye aye (aquest últim és molt complicat de veure).

Les dues reserves gestionades per les comunitats locals més destacades són: la reserva Mitsinjo i V.O.I.M.M.A.

Reserva Mitsinjo

Aquesta àrea de conservació de l’àrea d’Andasibe és gestionada per l’Associació Mitsinjo, una associació local fundada el 1999 per residents del poble d’Andasibe que tenien interès a guiar els turistes que arribaven a la zona per les selves locals. L’any 2003, el govern va cedir una part de la selva a aquesta associació, que des d’aleshores ha contribuït activament en la conservació d’aquesta zona.

Actualment, aquesta associació compta amb una cinquantena de membres de la comunitat local, i aproximadament la meitat d’ells són guies naturalistes certificats per l’àrea d’Andasibe. La resta dels membres treballen en projectes vinculats a la conservació, la recerca i el desenvolupament sostenible, especialment a l’Estació Forestal d’Analamazaotra (coneguda ara com a Parc Mitsinjo) i al pantà de Torotorofotsy, declarat zona Ramsar. En total, les seves activitats tenen un impacte directe sobre més de 400 llars de la zona.

Els ingressos que permeten continuar amb aquesta tasca provenen en gran part dels visitants. Per això, visitar aquest parc no només ofereix una experiència única a la selva malgaixa, sinó que també contribueix directament al benestar de la comunitat local i a la protecció del seu entorn.

Per tal de visitar aquesta reserva cal pagar una taxa variable, que depèn de l’excursió que es vulgui fer. En concret hi ha quatre camins diferents (les rutes duren entre una i cinc hores) i el preu varia entre els 30.000 Ar (l’opció més curta) als 80.000 Ar (el camí més llarg). Jo vaig fer la ruta de 4 hores i vaig pagar 70.000 A.

Dins la reserva de Mitsinjo també es poden trobar diverses famílies d’indri indri. Una de les particularitats d’aquesta zona és que alguns individus s’han acostumat força a la presència humana i han establert una relació de confiança molt especial amb alguns guies locals. Tant és així que, al matí, no és estrany veure com algun guia els ofereix algunes fulles (les mateixes que trobarien al bosc) i aquests lèmurs baixen a recollir-les, arribant fins i tot a agafar-les directament de la mà del guia.

Tot i que, en general, crec que cal evitar les interaccions entre humans i fauna salvatge, en aquest cas concret l’impacte sembla molt reduït, especialment perquè es tracta d’una relació puntual, amb individus molt concrets i sense cap mena d’aliment artificial. Si tens la sort de presenciar aquest moment, és una escena fascinant que mostra fins a quin punt es pot generar una connexió profunda entre persones i natura.

A part d’això, també hi ha l’opció de fer una caminada nocturna (normalment començant entre les 18:30 i les 19:00). També ofereixen altres activitats, com col·laborar en els projectes de reforestació.

Reserva V.O.I.M.M.A

Aquesta petita, però rica àrea de conservació també es troba a Andasibe i és gestionada per l’associació local V.O.I.M.M.A, sigles que en malgaix signifiquen “Vondron’Olona Ifotony Mitia sy Miaro ny Ala”, és a dir, “Comunitat local que estima i protegeix el bosc”. Va ser creada l’any 2012 per antics guies i membres de la comunitat que volien conservar una part de la selva propera al poble, oferint una alternativa directa i sostenible de gestió comunitària.

La reserva està íntegrament administrada per persones locals, que són responsables tant de la protecció del bosc com de l’acollida als visitants. Aquesta iniciativa ha permès que els beneficis generats pel turisme es quedin dins de la comunitat, afavorint el desenvolupament local i incentivant la conservació dels ecosistemes naturals.

De nou, aquesta reserva també és interessant per l’oportunitat de fer caminades nocturnes. A part, si es fan rutes durant el dia també es poden veure diferents espècies de lèmurs i camaleons. Per això, si es té prou temps, val la pena dedicar-li un parell d’hores durant algun matí o tarda. D’aquesta manera, també estaràs donant suport a la comunitat local i a la protecció d’aquesta selva adjacent amb el Parc Nacional Andasibe-Mantadia.

De nou, en aquest cas només es paga una tarifa, que ja inclou l’entrada i el cost del guia, i que depèn de l’excursió que es vulgui fer:

• La ruta de dues hores costa 30.000 Ar
• La ruta de tres hores, costa 40.000 Ar
• També es poden fer rutes amb canoa, per conèixer el parc des del riu. Aquesta activitat dura unes tres hores i costa 50.000 Ar

La meva experiència: 4 dies i mig visitant el Parc Nacional Andasibe-Mantadia

Dia 1 (I): L’arribada a Andasibe des d’Antananaraivo

Després d’esmorzar a l’hotel Fly Inn Madagascar on vaig passar la primera nit del viatge a Madagascar per lliure, a les 8 del matí em vaig trobar amb el Nary, el conductor que m’acompanyaria durant tota la ruta pel país.

Sortir de Tana, tal com els locals anomenen a la capital del país, va ser força caòtic i una mica estressant. Després, la resta del trajecte fins a Andasibe va ser bastant tranquil. La carretera era una mica lenta, però estava en força bon estat. A mesura que ens anàvem apropant al parc nacional, el paisatge també anava canviant. Vam passar d’un entorn força rural, amb molts camps de conreu, a un entorn molt més boscós i verd.

Finalment, després d’una curta parada per posar benzina, vam arribar a Andasibe passades les dotze del migdia. Vaig fer el check-in a l’allotjament Feon’ ny Ala, i després vaig anar a dinar. No volia perdre gaire temps, per poder fer la primera visita a la selva durant la tarda.

Dia 1 (II):Els primers lèmurs a la reserva VOIMMA

A primera hora de la tarda, una mica abans de les tres, vaig quedar amb un guia m’havia trobat en arribar a l’allotjament, en Lelena. Era una guia oficial, amb acreditació, i que s’havia ofert a guiar-me durant la meva estada a Andasibe. Tampoc tenia més referències, així que vaig acceptar anar amb ell.

Vam anar amb cotxe fins a l’entrada de la reserva comunitària V.O.I.M.M.A i allà li vaig dir al meu guia que volia fer la ruta de dues hores. Sabia que a la tarda és més complicat veure lèmurs, així que vaig preferir fer les rutes llargues durant els matins dels següents dies.

Poc després de començar la ruta el guia ja em va ensenyar la primera espècie de camaleó, un exemplar molt petit. Després ja vam endinsar-nos per la selva, seguint un camí molt ben marcat. Vam arribar a punt on hi havia més gent parada, i ràpidament vaig veure el motiu. Hi havia un camaleó de Parson, l’espècie més gran del món.

Des d’allà vam seguir avançant i finalment vam veure els primers lèmurs. Eren dos indri indri, que estaven descansant a la part alta d’un arbre. Vaig estar observant-los una bona estona amb els prismàtics, però pràcticament no es van moure. A la tarda acostumen a estar poc actius.

Els lèmurs que sí que van estar força actius van ser els d’un grup de lèmurs bruns, que vam trobar a prop d’allà. No paraven de moure’s entre les branques, passant també per terra i ben a prop meu i del guia.

Va ser una primera experiència molt emocionant a Madagascar i al Parc Nacional Andasibe-Mantadia. I encara quedava la millor part durant els propers dies.

Dia 2: Els indri indri de la reserva Analamazaotra

Durant el segon dia visitant el Parc Nacional Andasibe-Mantadia vaig visitar la Reserva Analamazaotra aviat al matí. El meu objectiu era poder veure els indri indri de nou, aquest cop amb més activitat.

Poc després de les set del matí em vaig trobar amb el meu guia a l’entrada de la reserva i després de pagar l’entrada vam començar a caminar. Jo vaig optar per fer la ruta de 4 hores. En teoria cada ruta té el seu itinerari, però els guies van improvisant el camí en funció d’on creuen que es poden veure els lèmurs.

Després d’una hora caminant vam localitzar el primer grup d’indri indris. Els va trobar el meu guia, així que només estàvem allà ell i jo. Els lèmurs estaven fent les seves necessitats (cada matí estan uns vint minuts així), així que vam haver d’esperar una estona. Quan van acabar, va començar l’espectacle del cant de l’indri indri. Un moment màgic. Van estar una bona estona cridant, i aleshores van començar a menjar i a desplaçar-se. Ells es movien molt més ràpid que nosaltres, així que els vam perdre de vista.

Vam continuar caminant i buscant sifaques de diadema, ja que s’alimenten dels mateixos arbres que els indri indri (els indri indri mengen les fulles tendres i els sifaques mengen els fruits). Després d’uns vint minuts buscant, vam trobar un grup de gent que estaven veient diversos sifaques de diadema. Es movien molt hàbilment entre els arbres, però els vaig poder veure i fotografiar bastant bé en diversos moments. La clau és quedar-se quiet per la zona on estan menjant, i fer moviments molt lents. La situació em recordava a l’experiència de veure ximpanzés al bosc de Kibale, a Uganda.

Dia 2 (II): El final del recorregut per la reserva d’Analamazaotra

Després de veure els sifaques de diadema vam recuperar el camí i vaig continuar recorrent la reserva d’Analamazaotra. Durant el camí de tornada cap a l’entrada, el meu guia va escoltar un grup de lèmurs bruns (la mateixa espècie que havia vist el dia anterior), i després de seguir els sons durant uns minuts els vam poder localitzar. Però estaven molt amunt i movent-se constantment, així que va ser una trobada fugaç.

Després vam passar per un petit llac i finalment vam arribar de nou a l’entrada de la reserva. Havíem entrat a les 7:20 i vam sortir a les 11:50, així que vaig estar-hi més de quatre hores.

Vaig tornar a l’allotjament a dinar, i em vaig quedar descansant allà durant la tarda. A les sis de la tarda havia quedat novament amb el guia per fer una sortida nocturna a la reserva de Mitsinjo

Dia 2 (III): Una sortida Nocturna a la reserva de Mitsinjo

Les sortides nocturnes per les selves de Madagascar són sempre molt interessants. Caminar sota la llum del frontal, amb l’antenció centrada a veure els petits animals de la selva sempre regala alguan sorpresa.

Durant aquesta sortida per la reserva de Mitsinjo, que va durar una hora, vaig poder veure diverses granotes, camaleons i aranyes. A més, al final de la ruta també vaig veure un petit exemplar de lèmur ratolí, l’exemplar de lèmur més petit.

Va ser un bon final pel primer dia complet visitant l’àrea del Parc Nacional Andasibe-Mantadia.

Dia 3: El bosc primari del Parc Nacional Mantadia

Durant aquest matí, vaig visitar el Parc Nacional Mantadia, una de les àrees de conservació més extraordinàries del centre de Madagascar. Abans d’anar fins allà, el guia amb el que ja havia fet les visites dels dies previs, em va dir que havien d’anar primer a l’entrada de la reserva d’ Analamazaotra, ja que el pagament de la taxa d’ingrés i del cost del guia s’havia de fer allà. Per tant, vam fer una parada curta per pagar els 45.000 Ar de l’entrada i 100.000 Ar per l’excursió de tres hores que faria. Amb això ens van donar un paper que vam haver d’entregar al control d’accés del Parc Nacional Mantadia.

Un cop passat aquest control, vam seguir avançant amb el 4×4 uns trenta minuts més. Finalment, vam arribar a l’inici del camí que faria.

Mentre començàvem a caminar, el guia ja em va avisar que veure animals a aquest parc nacional era més difícil. L’extensió del parc és molt més gran, i a més els animals estan menys habituats als humans. Tot i això, vaig tenir sort i vaig poder veure un lèmur de collar, tot i que estava a la copa dels arbres, a uns 30 metres d’alçada.

Després d’això, vam continuar caminant i pujant cap a un mirador. Caminar per un bosc primari, inalterat per l’acció humana, sempre em resulta molt interessant. Després d’una petita pujada vam arribar al mirador, just quan començava a ploure.

Des d’allà vam començar la baixada i el retorn cap al cotxe, sense veure cap lèmur més.

Dia 3 (II): El poble d’Andasibe

Després de retornar amb 4×4 al poble i de dinar, vaig quedar amb el meu guia per visitar el poble d’Andasibe durant la tarda. Em va cobrar 15.000 Ar per una hora passejant pel poble.

Andasibe és un poble força petit i tranquil. Durant el passeig pel centre vaig poder veure un petit mercat, on bàsicament hi havia fruita, verdura i carn, i després ens vam apropar al camp de futbol. Allà estaven fent un partir d’una lliga entre pobles propers, i semblava que tot el poble s’havia reunit allà.

Vam acabar la volta pujant a un petit turó, a dalt del qual hi ha una petita escola.

Dia 4 (I): Els indri indri de Mitsinjo

El quart matí del viatge a Madagascar el vaig dedicar a fer una ruta per la reserva comunitària de Mitsinjo. De nou, vaig quedar amb el guia i el meu conductor a les set del matí, per arribar aviat a la reserva i localitzar els lèmurs quan comencen a activar-se amb la sortida de sol. Malauradament, va començar  a ploure aviat, i vaig haver de fer la primera part del recorregut per la reserva sota la pluja.

Durant la primera hora de ruta només vam veure fugaçment un lèmur bru. Durant alguns moments, el guia em deia que em quedés quiet i ell anava a investigar selva a través, a veure si localitzava algun animal. Però en cap d’aquestes incursions va tenir sort.

Per sort, no gaire més tard vam trobar-nos amb dos dels guies de la reserva encarregats d’estudiar i seguir els indri indri. I ben a prop d’allà vaig poder veure tres exemplars d’aquesta espècie de lèmur. Estaven llepant-se i netejant-se sense gaire activitat.

Una estona més tard van començar a activar-se, i llavors un dels guies els hi van ensenyar les fulles que guardava a la mà. Com ja he escrit, alguns indri indri s’han habituat a alguns guies i, a canvi d’algunes fulles tendres, no dubten a apropar-s’hi i agafar-les de les seves mans. Vaig tenir la sort de ser allà just quan es produïa aquest moment.

Quan vam continuar recorrent la reserva vam trobar també un camaleó de Parson, i després d’això res més. A aquesta reserva també és habitual veure l’endèmic insecte morrut girafa, però pel que em va dir el guia s’acostumen a veure a l’octubre i novembre.

Dia 4 (II): Una nova tarda a la reserva comunitària V.O.I.M.M.A

Després de retornar a l’allotjament al migdia, per dinar i descansar una mica, a la tarda vaig decidir anar novament a la reserva V.O.I.M.M.A, per fer un nou recorregut de dues hores allà.

Com ja vaig poder comprovar durant la primera tarda, a aquest moment del dia els lèmurs estan menys actius. Igualment, durant el recorregut via poder veure una parella d’indri indri i també diverses espècies d’ocells.

Dia 5 (I): Un últim dia a l’àrea del Parc Nacional Andasibe-Mantadia

Durant la preparació del viatge a Madagascar, vaig decidir passar quatre dies sencers a l’àrea del Parc Nacional Andasibe-Mantadia, però després de l’experiència, crec que amb tres dies hauria sigut suficient.

A l’últim dia allà, vaig tornar a visitar la reserva d’Anamalazaotra. Però novament plovia durant el matí, així que les dues primeres hores van ser una mica incòmodes. Tampoc vaig fer fotos, per evitar que la càmera quedés completament xopa.

Durant la primera part del recorregut vam estar en una zona on el meu guia em va dir que era possible veure lèmurs gris oriental, una de les espècies que encara no havia vist. Però tot i els esforços no va haver-hi sort.

Quan ja havia deixat de ploure vam trobar un grup de sifaques de diadema. El més interessant va ser poder veure que un dels lèmurs portava una petita cria enganxada a la panxa. També vaig veure un tres lèmurs mentre es desparasitaven entre ells.

Vaig passar una bona estona observant-los, i després vam continuar el camí. La resta de la ruta va ser poc productiva a nivell d’observacions de fauna. No vaig veure cap altre lèmur, ni tampoc cap camaleó.

En arribar novament a l’entrada de la reserva va començar a ploure, així que vaig tornar a l’allotjament. Em vaig quedar allà durant la tarda, ja que el clima no era massa bo. Va ser una tarda tranquil·la, llegint i observant el límit de la selva, on ja havia vist algun indri indri durant els dies previs.