La Benvinguda a l'Avinguda dels Baobabs

Mentre circulava per les carreteres de Madagascar i passava pel costat d’algun camp amb herba alta i seca, hi havia dies en què encara tenia l’automatisme de posar-me a inspeccionar el terreny en busca d’algunes orelles felines. La nostàlgia dels safaris que havia fet per l’est i sud d’Àfrica encara seguia apoderant-se de mi. Havien sigut cinc mesos molt apassionants, en què havia gaudit de cada instant. M’havia sentit feliç. Connectat amb l’entorn.

Madagascar m’estava agradant. Visitar aquest país suposava conèixer una cultura força diferent a les que havia vist fins ara. I com amant de la naturalesa, no volia deixar passar l’oportunitat de veure lèmurs, uns animals únics i molt amenaçats. Però durant els primers dies per l’illa roja m’estava costant connectar amb aquest país. Possiblement perquè encara tenia el cap recorrent les laberíntiques pistes de la sabana i el desert africà.

Van passar nou dies des que vaig arribar a terra malgaixes fins que vaig sentir l’emoció d’estar en una de les illes més extraordinàries del planeta. Va ser a la famosa Avinguda dels Baobabs.

Possiblement era això el que em faltava. Una benvinguda màgica. Aquests arbres mil·lenaris em van recordar que la naturalesa és captivadora. Sempre. Arreu del món. Potser a Madagascar no sentiria l’harmonia que havia tingut amb Kenya, Botswana o Sud-àfrica; però era innegable la bellesa i diversitat del país en què em trobava.

Mentre el sol començava a caure darrera dels baobabs, no vaig deixar de prémer l’obturador de la càmera i de moure’m. Intentant immortalitzar la bellesa de l’Avinguda dels Baobabs des de totes les perspectives possibles. Vaig fer un centenar de fotos. Moltes d’elles idèntiques. Era la meva manera de canalitzar l’admiració profunda que sentia per aquest racó del món.