Carros de Foc (VI): Cinquena etapa, de Colomers a Ventosa i Clavell

La cinquena etapa de Carros de Foc no era la més dura (això tocava l’endemà, per acabar la ruta com cal…), però tenia un punt de cínica. L’objectiu del dia era caminar des del refugi de Colomers fins al de Ventosa i Clavell, on passaríem la darrere nit. Però si volíem completar la ruta completament i tenir, per tant, el segell dels nou refugis que la conformàvem, a mig camí hauríem d’agafar el desviament fins el refugi de Restanca. Això suposava fer un descens de més de 400 metres de desnivell per un camí força tortuós, que després hauríem de recorre en sentit contrari, per tornar de nou al punt des d’on havíem agafat el trencall. Però no ens importava. Sabíem que tota passa que féssim, per molt cansada que fos, ens conduiria cap a algun dels paratges màgics i singulars de la zona. Quines ganes teníem de que comencés l’espectacle!

Vam iniciar la marxa poc abans de les vuit,  en direcció al Port de Caldes. Ens esperava una bona pujada, perfecte per fer baixar les torrades i les galetes de l’esmorzar. La pujada, que durant la primera part seguia el transcurs d’un rierol d’origen glaciar, no era excessivament difícil. S’alternaven trams ben senzills amb els famosos trams de pedres de Carros de Foc. Així, vam plantar-nos al Port de Ribereta. La munió de llacs i pics que vèiem des d’allà, il·luminats amb la càlida llum del matí, ens oferien una panoràmica difícil d’oblidar.

Després d’un petit descans, vam iniciar l’últim ascens fins al Port de Caldes, a 2568 metres. Aquesta era la cota més alta que assoliríem durant el dia. I aprofitant que no feia gens de vent, vam relaxar-nos una estona gaudint de la majestuositat de l’entorn que ens envoltava.

Des del Port de Caldes vam  un descendir suaument fins al Coll de Crestada. Allà hi havia la bifurcació entre el camí que es dirigia al refugi de Ventosa i Clavell i el que baixava cap al refugi de Restanca. Nosaltres vam agafar el segon: tres quilòmetres de descens continuat que ens portarien fins al refugi de Restanca després de 400 metres de desnivell. I quin desnivell! La primera part del camí era molt pedregosa. D’aquelles perfectes per deixar-s’hi el turmell o les dents. Per sort, vam superar-la amb èxit, i les vistes de l’estany Cap deth Port van recompensar-nos. La part final de la baixada, des de l’estany de Cap deth Port fins al llac de la Restanca, també era força dificultosa. És la part amb més pendent del camí i ,a més, en molts trams coincidia amb la senda del rierol. El camí ideal per les relliscades…

Després d’unes dues hores de descens, vam plantar-nos davant del refugi de la Restanca. Allà, impressionats pel preciós entorn que envolta el refugi, vam menjar el pícnic. Perfecte per agafar forces de nou. Ens esperava una bona pujada…

Vam reprendre la marxa a quarts d’una, desfent el camí que anteriorment havíem baixat. De nou vam superar el fort desnivell, combinat amb els trams relliscosos i pedregosos, fins que vam arribar de nou al Coll de Crestada, on vam agafar el trencall cap al Refugi de Ventosa i Clavell.

Des del Coll de Crestada vam arribar al refugi de Ventosa i Clavell en poc més d’una hora i mitja, després de travessar una vall preciosa. Vam deixar enrere els llacs Monges, Mangades i Travessani. I molts altres estanys i rierols, que ens van acompanyar fins al refugi.

Sens dubte, el refugi de Ventosa i Clavell, amb l’Estany Negre als seus peus, es troba en un dels racons més fascinadors de Carros de Foc. Acabar de sopar i assentar-nos a gaudir de les últimes llums del dia en aquell paratge va ser un dels moments màgics del dia. Vam quedar-nos embadalits davant d’aquell espectacle. Naturalesa en estat pur.