Després de la gran primera experiència als aguaits de Naturaprop, teníem clar que hi tornaríem. Per això, amb l’arribada del bon temps i veient que el gamarús començava a ser un visitant habitual, vam reservar l’aguait de Can Teixó per la nit del dissabte 20 de juny.
L’experiència, de nou, va ser fantàstica. Durant la tarda potser va ser el moment amb menys activitat. Únicament van anar venint alguns pardals xarrecs i mallerengues carboneres. Tot i això, quan la calor va afluixar va venir la merla, una gran apassionada dels banys a la bassa de Can Teixó, i un esquirol. Quan vam venir a l’hivern no vam tenir la sort de veure’n cap. Per això, aquesta visita ens va alegrar moltíssim. L’aguait ens va permetre veure’l a menys de mig metre. Un luxe!
Quan ja començava a fosquejar, tal i com ens havia anticipat en Toni, vam veure que els gamarussos, tant els dos polls com l’adult, es posaven en moviment. Van passar volant pels arbres propers a l’aguait varis cops, però es paraven massa lluny per veure’ls amb detall. Després d’una bona espera, i quan ja era negre nit, un dels polls de gamarús va aterrar al tronc de davant l’aguait. Magnífic! Per mala sort la visita va ser molt curta. Però suficient per poder admirar la seva majestuositat i fer-li algunes fotos.
Al llarg de la nit, vam tenir la visita de dos teixons. Un just abans que ens poséssim a dormir i l’altre a les 4:30. Com l’altre vegada, les visites dels teixons són apassionants. Són tant golafres i tranquils que cada un d’ells va estar passejant davant l’aguait mitja hora. Ens encanten. I com que les visites van ser tant llargues, vam poder deixar la càmera una estona i gaudir d’ells tranquil·lament.
Sobre les 5:30 va tornar el gamarús. Primer va venir un dels polls i després l’adult. Tot i això, les visites van ser molt curtes i no vam poder fer cap fotografia. Però no ens va preocupar gens, almenys els havíem pogut veure. I veure aquest rapinyaire de tant a prop ho consideràvem un gran privilegi.
Amb aquesta visita ja vam quedar-nos mig desperts. Poc a poc va anar sortint el sol i amb les primeres llums del dia va arribar una activitat frenètica davant l’aguait. Els esquirols no van deixar de visitar-nos. Hi havia moments en què n’hi havia tres alhora! També van venir mallerengues carboneres, el tudó, cargolets, merles, pit-roigs i mallerengues emplomallades. A més, quan ja estàvem a punt de preparar-nos per marxar, van venir a acomiadar-nos un picot garser gros i un gaig. Fabulós!
Com l’altre vegada, vam marxar encantadíssims. Poder veure la fauna dels nostres boscos des de tant a prop és un gran privilegi. Repetirem segur!
Com sempre unes fotos molt bones. Ara, sort que són digitals, que si fossin de paper….quins temps aquells!!
Moltes gràcies!
Si fossin de paper crec que m’hauria arruïnat, ja que en aquests llocs no pots evitar fer una foto cada pocs segons. És un festival d’animals impressionant!
Fantàstic!! Quina fauna que tenim a Catalunya!! És molt important aue la valorem i l’admirem i lloc com aquest aguait ens brinden una oportunitat única. Una molt bona opció per una escapada de la rutina un cap de setmana.
Gràcies pel comentari Lucas!
Tens tota la raó, als boscos de Catalunya hi tenim una fauna preciosa, i nosaltres hem descobert que els hides són una de les millors maneres d’observar-la. Poder estar ben a prop dels animals lliures i sense molestar-los és un gran privilegi.