Descobrint NaturaProp

A la darrera entrada vaig explicar la meva experiència a la Llacuna de Gallocanta. Allà vaig viure la meva primera experiència en un aguait. Una manera de poder veure fauna i fotografiar-la que mai havia experimentat i que, de fet, fins fa pocs mesos no coneixia. Però curiosament, pocs dies abans de marxar a Gallocanta, van fer a TV3 un petit reportatge sobre NaturaProp.

NaturaProp és una iniciativa molt nova d’en Toni Llobet, l’Esteve Ginabreda i en Xavier Puig, a Sant Esteve de Guialbes (Girona). L’objectiu d’aquest projecte és fer aguaits més còmodes i accessibles per un públic més ampli. Tot i això, el gran valor afegit del seu hide principal, l’aguait de Can Teixó, és que està molt preparat per l’observació de fauna nocturna. Els miralls espia i una il·luminació molt preparada fan que es pugui veure animals tant esquius com el teixó o la geneta a menys de cinquanta centímetres!

Després de veure el reportatge a TV3, vaig entrar al seu web, on hi ha informació molt detallada i fotografies impressionants. I la iniciativa em va entusiasmar! Així que ràpidament vaig contactar amb ells. Nosaltres vam optar per passar tota la nit al hide (hi ha llits plegables), per poder veure tants animals com fos possible. Tot i això, també hi ha l’opció de quedar-s’hi fins les dotze i després anar a dormir al Mas Vidal (una casa de turisme rural associada a ells).

Així doncs, amb moltes expectatives, el divendres 7 de febrer, de nou equipats amb força roba d’abric, la càmera i el trípode, posem rumb cap a Sant Esteve de Guialbes. Arribem allà sobre les quatre, doncs durant les hores de llum, a la bassa que hi ha davant l’aguait de Can Teixó s’hi concentren molts ocells. Molt amablement, en Toni ens ve a rebre i ens porta a l’aguait. Ens recomana que ens instal•lem ràpidament, per aprofitar les dues últimes hores de llum. Quan es faci fosc, tornarà a explicar-nos el funcionament del sistema d’enllumenat per aquesta nit.

Seguint els seus consells ens instal·lem ràpidament i ens deixem portar per la màgia del moment. Tenim un gran espectacle a menys d’un metre de distància! Molts pit-roigs i mallerengues venen a beure aigua i a menjar. A més, també ens visita un picot i un ratolí de bosc.

Un cop és fosc, ens ensenyen com funciona tot el muntatge de llums. Tot és molt enginyós! Hi ha un sensors de moviment, que al detectar els animals, fan que s’encenguin els llums. A més, un interruptor també va sincronitzat amb aquests sensors, de manera que quan vulguem posar-nos a dormir una ràdio despertador s’encendrà quan vingui un animal. Ja veieu que tot està perfectament planificat. Quines idees tant bones!

Poc abans de les vuit, ja està tot preparat. Així que completament a les fosques, tant a dins com a fora de l’aguait, ens assentem a esperar que els mamífers del bosc vinguin a visitar-nos. Una bona opció per esperar és escoltar música. Doncs el més recomanable és no parlar ni encendre cap llum a l’interior del hide. I els animals poden trigar a venir…

Quan ja han passat més de dues hores des que esperem, sentim un petit “clic” i els llums s’encenen. Mirem ràpidament per veure qui ha vingut a visitar-nos. És la geneta! I no para quieta! Va d’un costat a l’altre, buscant el menjar, sense aturar-se ni un moment. I amb la tensió del moment les primeres fotos ens surten totes mogudes. Tot i això, s’està amb nosaltres uns deu minuts i, per tant, tenim temps de relaxar-nos i fer-li alguna foto de millor qualitat. Quan marxa, els llums es paren de nou automàticament. Tornem a estar completament a les fosques, esperant amb energies renovades que el teixó vingui a saludar-nos.

I, efectivament, sobre les onze arriba el teixó! El seu caràcter és completament diferent al de la geneta. Es mou amb molta tranquil·litat, totalment impassible a la nostra presència. Tenim temps d’observar-lo força estona, ja que està davant de l’aguait gairebé un quart d’hora. És com una gran bola de pèl! Preciós!

Quan el teixó marxa celebrem silenciosament que hem tingut la sort de que tant el teixó com la geneta ens vinguessin a visitar. Tot i això, durant els últims dies també ha estat venint a l’aguait la fagina o gorjablanc, però només quan no hi havia ningú a dins. És a dir, encara ningú la pogut fotografiar des d’aquest aguait. A veure si som els primers…

Poc abans de les dotze tornem a activar-nos quan els llums s’encenen. Qui serà? De nou és el teixó! És adorable! Creiem que n’és un de diferent, doncs ens dóna la sensació de que és més petit. Un cop marxa, estirem els llits plegables i connectem la ràdio despertador. Esperem que soni molts cops, ja que això voldrà dir que tenim visites.

Dormim (o ho intentem) fins les tres. Aleshores, gairebé durant una hora la geneta (creiem que dues diferents com a mínim) ens va fent visites de poc més de cinc minuts. Hi ha moments que gairebé toca el vidre, és a dir, la tenim a menys de mig metre de distància. De fet, està tant a prop que no podem fer-li fotos, ja que s’espantaria amb so de la càmera. Per tant, ens dediquem a admirar-la i prou. Quin privilegi!

Després de les constants visites de la geneta, podem descansar fins a dos quarts de set. Aleshores ve el teixó a dir-nos bon dia. Tot i ser ben aviat i haver dormit poc ens aixequem ràpidament. Ja ho diuen que sarna con gusto no pica.

Poc després de que marxi el teixó ja comença a clarejar. Recollim les coses i sortim del hide. Hem quedat amb en Toni i l’Esteve ben aviat per anar a l’aguait de l’Astor. Aquest aguait, com el seu nom indica, està pensat per poder veure l’astor o falcó perdiguer. Ens diuen que normalment bé entre les vuit i les dotze, encara que no sempre apareix. Esperem que arribi mentre esmorzem i ens entretenim fotografiant algun pit-roig i mallerenga. Sobre les onze, veiem com arriba volant i es para davant de l’aguait. És impressionant! Els ocells de rapinya són molt majestuoses i aquest no n’és una excepció. Podem gaudir una llarga estona de la seva companyia. Quin espectacle!

Quan l’astor marxa, ens posem amb contacte amb en Toni perquè ens vingui a buscar, doncs s’ha posat a nevar i ens agradaria poder arribar a casa. De tornada, comentem la nostra gran satisfacció amb l’experiència. Pensem que la iniciativa de NaturaProp és molt bona. Hem gaudit molt podent observar de ben a prop al teixó, la geneta i l’astor, ja que tot i ser animals força comuns als boscos catalans en sabíem ben poc sobre ells. Ja veieu que no sempre cal anar a buscar als animals més exòtics. A més, iniciatives com aquestes són la millor publicitat en contra de la contaminació i la destrucció del medi ambient. Doncs quan coneixes la natura, no la destrueixes…