M’encanta viatjar, és obvi, no? Tot i això, durant el curs no acostumo a fer res. Maleïts exàmens… Aquest estiu , però, vaig proposar-me que durant el curs havia de fer alguna escapadeta, encara que fos a prop. Sempre va bé per desconnectar conèixer nous llocs i fer unes quantes fotos.
Donat que la naturalesa i els animals són una de les meves passions i que la fotografia m’agrada cada cop més, vaig pensar que podria buscar algun lloc proper on veure i fotografiar animals. Aleshores, vaig descobrir la possibilitat d’anar a aguaits o hides. I la idea em va entusiasmar! Un aguait és un amagatall situat estratègicament per tal de poder veure i fotografiar animals en el seu hàbitat. Aquests amagatalls normalment et permeten veure els animals des de molt a prop. A mi m’agrada pensar en la idea que un hide és un zoo invers, doncs és la persona qui es tanca en un petit espai, normalment durant un llarg període de temps, per tal de poder veure amb proximitat als animals en llibertat. Una opció molt més justa, des del meu punt de vista.
El destí que vaig escollir per tal d’estrenar-me en el món dels hides va ser la Llacuna de Gallocanta. Aquesta llacuna es troba entre Saragossa i Teruel i durant l’hivern s’hi concentra una gran població de grues. De fet, és una de les concentracions de grues més elevades a nivell europeu. Tot i això, la població va variant, doncs la majoria d’aquestes no s’instal·len a la llacuna durant tot l’hivern. Únicament hi passen uns dies durant la seva ruta migratòria del Nord d’Europa a l’Àfrica (a l’inici de l’hivern), i viceversa (a finals d’hivern i principis de primavera). Els hides pertanyen a la Red Natural de Aragón i el preu de la reserva (per una dia complet) són quinze euros. Hi caben una o dues persones. Jo hi vaig anar amb la meva mare i, tot i que l’espai era justet, dues persones hi caben bastant bé.
Vam reservar el hide pel dilluns 26 de gener. Així que diumenge, després de dinar, sortim direcció Gallocanta. Un cop arribem, seguint les pautes que ens van enviar per correu electrònic, quedem amb el guarda forestal. Ens dóna les claus i ens recorda la normativa: cal entrar al hide una hora abans de que surti el sol i sortir-ne una hora després de que es pongui. Durant el dia no es pot sortir. Demà l’experiència serà curiosa: haurem d’estar unes dotze hores dins una caseta de dimensions reduïdes, on òbviament no hi ha lavabo, a temperatures sota zero. Tot i això, en tenim moltes ganes! Poder fotografiar a ocells d’aquesta elegància i dimensions -mesuren més d’un metre d’alçada- no es pot fer cada dia… Per agafar forces dormim a l’Hostal Allucant. S’hi dorm força bé, però el que més ens agrada d’aquest hostal són les precioses fotos que adornen les parets.
Així doncs, dilluns ens posen en marxa ben aviat. Completament a les fosques, deixem les coses dins el hide i encebem el voltant de l’aguait amb el gra que vam comprar-li ahir al guarda forestal. Això no és indispensable, però pot ajudar a que les grues s’apropin més a nosaltres. Un cop a dins de l’aguait, primer organitzem les bosses que portem. Un consell: porteu únicament el que sigui indispensable, ja que l’espai és reduït i si es porten masses coses aleshores és molt difícil moure’s. Després ens acabem d’abrigar i ens enxubem dins del sac de dormir . És molt recomanable portar-lo! Ara toca esperar a que surti el sol…
A mesura que clareja les grues comencen a activar-se. Quin soroll que fan! Gran part de les quinze mil grues que hi ha a la llacuna es posen a volar. Veure el sol sortir amb grans estols de grues volant és preciós.
Poc a poc les grues s’instal·len a l’esplanada que hi ha davant els hides. Són aproximadament a uns trenta metres de nosaltres. No sembla que les molestem, ja que no ens presten atenció. Tot i això, tampoc s’apropen més a nosaltres. Algunes s’apropen més a l’aguait al pasar-hi per davant volant, però cap s’apropa al gra que hem esparcit. Haurem de deixar els primers plans per un altre dia…
Les hores ens passen força ràpid. És entretingut observar el comportament dels ocells. Ara bé, bàsicament ens entretenim fent tot tipus de fotos. En fem moltíssimes! Hi ha moments que tanquem totes les finestres, per veure si s’atreveixen a acostar-se més a nosaltres, però res de res. Avui no deu haver-hi les grues aventureres…
Sobre les sis, la llum va disminuint lentament i cada cop més grues s’allunyen volant cap a la zona de la llacuna on dormen. Tot i això, encara queda un dels plats forts del dia: la posta de sol. La Llacuna de Gallocanta és famosa per les pastes de sol per dues raons: el cel agafa uns colors preciosos i, a més, grans estols de grues volant en forma de “V” milloren encara més l’escenari. Veiem com poc a poc, el cel agafa un color rogent més poderós mentre gran quantitat de grues passen volant per sobre el nostre hide. La posta de sol és espectacular! Quins colors! Un cop el sol s’ha amagat, esperem que es faci completament fosc per poder sortir. Estem esgotats, tot i que hem estat tot el dia ben quiets…
L’endemà al matí fem una volta amb cotxe per la llacuna. Veiem grans concentracions de grues als camps, però no de tant a prop com ahir. Després ja iniciem la marxa cap a casa. Ha sigut una experiència nova, però molt gratificant. El fred, el poc espai o la gana va ser el petit sacrifici que vam haver de fer per poder observar a aquests ocells de bastant a prop. La veritat és que passar tot un dia observant animals, sense més preocupacions, és molt relaxant. Crec que repetirem l’experiència dels hides…
