La Vall d’Aran es tenyeix de màgia cada tardor. Els colors ocres i ataronjats inunden els boscos aranesos abans de l’arribada del fred més intens, que farà caure les fulles. Els matins plujosos són cada cop més abundants. La boira s’esmunyeix entre els pobles. I les muntanyes que delimiten la vall es comencen a tenyir de blanc.
Fes clic per seguir llegint l’entrada
El Riu Ebre no és només el riu més cabalós i llarg d’Espanya, sinó que també és l’arquitecte d’un dels paisatges més bonics i singulars de Catalunya: el Delta de l’Ebre. L’Ebre arriba al seu final endinsant-se al Mar Mediterrani majestuosament, acompanyat de platges quilomètriques i després d’haver deixat enrere planícies infinites, on els arrossars i els aiguamolls s’encarreguen de dibuixar un paisatge on l’aigua és la gran dominadora. Constituint així la zona humida més important de Catalunya, un refugi excel·lent per un gran nombre d’aus d’Europa.
Després de la llarga segona etapa de Muntanyes de Llibertat, passar la nit a la Gîte d’Étape Le Presbytère ens va permetre recuperar energies. L’aire tranquil del petit poble d’Aulus-les-Bains, envoltat de frondosos boscos i muntanyes, va contribuir-hi enormement. Però no negarem que el deliciós i abundant sopar, juntament amb l’esmorzar, van ser claus perquè, al matí de la tercera etapa de Muntanyes de Llibertat, l’expectació i ganes per començar a caminar de nou fossin enormes.
Muntanyes de llibertat és un trekking de contrastos. D’emocionants camins pintats entre paisatges ben diversos. Passar de pedregosos terrenys a boscos amb una vegetació resplendent, mentre deixem enrere llacs i cascades, és habitual en cadascuna de les etapes. Una varietat d’entorns sorprenent i amb un clar origen: la meteorologia. Una meteorologia que, quan decideix apoderar-se dels paisatges, és l’única protagonista…
Quina alegria de bon matí! Qui deia que llevar-se aviat és un problema? El problema és anar a dormir tard… Això pensàvem cada matí quan ens posàvem amb moviment, juntament amb els altres excursionistes. Tot i ser ben d’hora ens vam llevar entusiasmats. Carregats d’energia. Amb l’única pressa de, just abans d’esmorzar, sortir a gaudir del fantàstic entorn que envolta el refugi d’Amitges. Quina meravella!
Despertar-nos al refugi de J.M. Blanc va ser màgic. Sublim. Després d’una nit de força pluja, la calma i la boira inundaven l’ambient. Tot i això, el sol lluitava per fer acte de presència. I quan apareixia, a darrere de l’Estany Tort, ens regalava una llum preciosa. Una llum càlida que creava una reflexes perfectes a l’estany, oferint-nos una meravellosa escena, que va omplir-nos d’energia mentre esmorzàvem. De nou, frisàvem per començar a caminar. Ens esperava la tercera etapa de Carros de Foc, en la que avançaríem fins al refugi d’Amitges. De camí, també passaríem pel refugi d’Ernest Mallafré, ben a prop del famós Estany de Sant Maurici, però allà només hi faríem una curta parada.
Caminar. Caminar. I caminar. Aquesta és la gràcia de Carros de Foc. Avançàvem lentament per paisatges ben diferents, tots encantadors. I cada cop que albiràvem un nou pic, vall o estany fruíem d’alegria. Perquè ho estàvem aconseguint. Estàvem descobrint un racó preciós de Catalunya al ritme de les nostres passes.
Què bonica és Catalunya! Després de passar una setmana fantàstica a la Cerdanya, tornem amb moltes ganes de seguir fent escapades pels racons més bonics del nostre país.
Del 5 al 12 de juliol ens allotgem a una preciosa casa a Age, ben a prop de Puigcerdà, que lloguem a través de Airbnb. Durant la setmana sobretot ens dediquem a descobrir la naturalesa de la Cerdanya, tant la part catalana com la francesa. Excursions que combinem amb una gran gastronomia. La cuina tradicional, com el trinxat, i els bons formatges i embotits formen part del nostre dia a dia. Una delícia!
