Trekking Huayhuash per lliure: preu, millor època i etapes

La Serralada de Huayhuash és una serralada de 30 kilòmetres de longitud situada als Andes peruans, i que inclou set cims de més de 6.000 metres d’altitud. És un territori d’alta muntanya, de pics verticals, glaceres i valls per on flueixen els rius i se succeïxen les llacunes de color turquesa. Un escenari màgic. Per això, per molta gent el trekking de Huayhuash és una de les rutes de muntanya més espectaculars del planeta.

Conèixer aquesta serralada amb una ruta de diversos dies, acampant a més de 4.000 msnm, és una experiència exigent, però la recompensa és inoblidable. Per això, fer el trekking Huayhuash per lliure o amb agència en viatjar al Perú és una proposta imprescindible pels amants de la muntanya i la naturalesa.

Trekking Huayhuash: un resum tècnic

Sempre que parlo de les rutes de senderisme que he fet, repeteixo el mateix: els números mai descriuen la bellesa d’una ruta, ni són suficients per desxifrar-ne la seva dificultat. Tot i això, són una bona presentació.

Per això, abans d’escriure tots els detalls per fer el trekking Huayhuash per lliure, m’agrada començar resumint les característiques tècniques d’aquesta ruta:

Trekking Huayhuash per lliure o amb agència?

Al llarg de la serralada del Huayhuash no hi ha refugis, ni cap mena de servei. Això fa que aquest trekking sigui complicat logísticament, ja que cal portar tot el material d’acampada i el menjar. A més, encara que el camí és força clar i sobretot si es té el track GPS és fàcil seguir-lo, no hi ha indicacions durant la ruta. Això fa que molta gent opti per l’opció de fer el trekking Huayhuash amb agència. Tot i això, també està permès fer el trekking Huayhuash per lliure, i és una opció força recomanable si es té certa experiència a la muntanya, fent rutes de diversos dies.

Jo vaig decidir no anar amb agència perquè no estic a favor d’utilitzar animals en activitats turístiques. I totes les agències fan servir burros i cavalls per carregar el material d’acampada, el menjar i l’equipatge dels participants. A més, en molts casos els animals van sobrecarregats i no hi ha cap control sobre el tracte que reben.

Tot i això, també crec que anar acompanyat d’un guia dóna molta sensació de seguretat i tranquil·litat al llarg del trekking. Al final no deixa de ser una ruta que passa per una zona molt aïllada i situada a grans altituds. Per això, en cas de fer-ho per lliure és molt recomanable no anar sol, però durant la temporada alta és fàcil trobar altres persones a Huaraz interessades a fer el trekking per lliure.

Avantatges i inconvenients de fer el trekking Huayhuash per lliure?

Fer el trekking Huayhuash per lliure permet reduir els costos d’aquesta experiència, però també implica una planificació més exhaustiva i menys comoditats durant la ruta.

Resumidament, aquests serien els avantatges i inconvenients:

✅ Més econòmic, només cal pagar els permisos d’entrada a les àrees de les diferents comunitats per on passa la ruta.

✅ No contribuir a l’explotació animal de cavalls i burros de càrrega.

✅ Llibertat i flexibilitat de la ruta. Es pot adaptar la ruta en funció del cansament, el clima…

❌ Durant la ruta cal carregar tot el material de càmping.

❌ És necessari portar el menjar per vuit dies (només al cinquè dia es passa per un petit poble, on es pot comprar alguna cosa de menjar).

❌ No hi ha aigua potable, així que és necessari potabilitzar-la constantment (més endavant et diré quina crec que és la millor manera de gestionar això).

❌ És necessari organitzar el transport per arribar a l’inici del trekking des de Huaraz, i també la tornada.

❌ Menys sensació de seguretat, sobretot si es té poca experiència caminant per muntanyes aïllades i a grans altituds. Per això, no recomano fer el trekking sol (si viatges sol, et recomano buscar altre gent interessada en fer aquest trekking per lliure als hostals de Huaraz o a aquest grup de Facebook i també aquest).

Avantatges i inconvenients  de fer el trekking Huayhuash amb agència?

Si es decideix fer el trekking Huayhuash amb agència, tota la complexitat logística passa a ser responsabilitat del guia, el cuiner i els portejadors, així que només t’hauràs de preocupar de caminar. Ara bé, això implica també uns costos majors (l’opció més econòmica és unir-se a algun grup d’entre vuit i deu persones).

Des del meu punt de vista, aquests són els pros i contres de fer el trekking amb agència:

✅ Està inclòs el trasllat des de Huaraz fins al punt d’inici del trekking i també està inclòs el trajecte de tornada.

✅ Tot el material d’acampada (tenda, sac i esterilla) també està inclòs, i els portajadors s’encarreguen de transportar-ho i de muntar la tenda cada dia.

✅ Està inclòs tot el menjar, i hi ha un cuiner o cuinera que s’encarrega de preparar tots els àpats.

✅ Un guia lidera el grup i, per tant, no cal preocupar-se de no perdre’s. A més, els guies coneixen petites alternatives per arribar a miradors o fer camins més escènics.

✅ Un cavall d’emergència acompanya el grup per si cal fer alguna evacuació per motius de salut.

❌ És una experiència més cara.

❌ S’utilitzen cavalls i burros per carregar tot el material i menjar. No sempre es tracta aquests animals de la millor manera…

En qualsevol cas, si decideixes fer la ruta amb agència, et recomano buscar directament una agència local de Huaraz. Si ho contractes allà directament, és fàcil trobar ofertes d’última hora, sobretot si t’uneixes a algun grup. Et recomano l’agència Amautas Eco Adventures, que és l’agència de l’Erik, un guia de muntanya molt experimentat i que em va ajudar molt durant el meu trekking per lliure.

Què vaig fer jo?

Com ja he comentat, jo vaig decidir explorar l’alternativa de fer el trekking Huayhuash per lliure perquè no m’agradava que els cavalls i burros haguessin de carregar el meu equipatge. En molts casos, des del meu punt de vista, hi ha situacions d’explotació animal.

Tot i això, vaig viatjar al Perú per lliure i en solitari, i no em sentia còmode havent de fer el trekking completament sol. Per això, un cop vaig arribar a Huaraz vaig intentar buscar altres persones amb qui compartir l’experiència. Vaig buscar a gent pels diferents grups de Facebook i també vaig comentar-li a l’Erik, que és guia de muntanya i el propietari de l’hostal on vaig dormir a Huaraz. Ell em va dir que preguntaria als seus contactes, per saber si algú sabia d’alguna persona que també volgués anar per lliure. Tot i això, sabia que seria una mica difícil, perquè era principis d’octubre (temporada baixa i l’inici de l’època de pluja).

L’endemà, l’Erik em va dir que no sabia de ningú que anés per lliure, però que a ell li havien assignat un grup per fer una ruta de sis dies. Em va oferir poder anar per lliure, però amb la possibilitat de caminar amb ell i el seu grup durant el dia, per així poder tenir algun suport en cas de tenir algun problema. Realment, va ser una opció perfecta per mi. Així tindria tots els avantatges d’anar amb un guia que coneixia la zona, però sent autosuficient i carregant tot el meu equipatge i menjar. Això també em va facilitar molt el trajecte d’anada, perquè vaig poder anar amb ell i el seu grup durant des de Huaraz fins a Quartelhuain (Pocpa), el punt l’inici del trekking.

Això sí, jo volia fer la ruta completa de vuit dies, mentre que aquest grup anava a fer una ruta més curta de sis dies (fins a Huayllapata). Però vaig tenir sort, i al cinquè dia vaig conèixer una parella d’Estatus Units que anaven per lliure, i vaig fer els últims dies de ruta amb ells.

Quina és la dificultat del trekking Huayhuash per lliure?

En general, el trekking Huayhuash es considera una ruta de dificultat alta. No és una ruta tècnica ni passa per terrenys molt complicats, però no deixa de ser un trekking per un terreny d’alta muntanya, amb força desnivell i per una àrea força aïllada.

A més, l’altitud del trekking també és un factor que afegeix dificultat. Durant la majoria d’etapes es camina entre els 4.000 i 5.000 metres d’altitud. Això fa que la sensació de cansament sigui més alta, per la falta d’oxigen. A més, el cos descansa i es recupera pitjor durant les nits, ja que alguns campaments es troben a més de 4.500 metres. Per això, és molt important fer una bona aclimatació a Huaraz abans de fer aquest trekking. Especialment per evitar patir mal d’altura, que pot ser molt perillós.

Per altra banda, quan es fa el trekking Huayhuash per lliure hi ha un altre element de dificultat: el pes de la motxilla. Haver de carregar el menjar i tot el material d’acampada fa que la motxilla pesi entre 16 i 20 kilograms. Aquest pes, fa que les pujades siguin més dures i que durant les baixades sigui més complicat mantenir-se estable. De fet, durant el trekking hi ha algunes baixes molt pronunciades i, per això, recomano moltíssim portar pals de caminar.

Si creus que aquesta ruta és massa complicada. Al Perú també hi ha altres opcions més curtes, que també valen molt la pena. Per una banda, a Huaraz també es pot fer el trekking de Santa Cruz (dura 4 dies), i a la zona de Cusco és molt recomanable fer el trekking Salkantay per lliure.

Preu del trekking Huayhuash

Si es fa el trekking Huayhuash per lliure, l’única despesa fixa són les taxes d’entrada als terrenys de les diferents comunitats indígenes que viuen a la Serralada de Huayhuash. Des de fa anys, aquestes comunitats exigeixen un pagament per transitar pels camins que creuen la seva terra, independentment de si es pernocta allà o no.

Realment, crec que és beneficiós pagar aquesta taxa. Per una banda, es contribueix a l’economia de les comunitats locals. A més, aquestes persones també s’encarreguen de mantenir les àrees de campament i els lavabos. I, des que es va implementar això, la seguretat al llarg del Huayhuash ha millorat molt i des de fa anys ja no es produeixen assalts ni robatoris.

Aquestes taxes d’entrada a les comunitats, cal anar-les pagant gradualment al llarg del trekking. En total, si es fa la ruta de 8 dies passant pel paso Trapecio, caldrà 280 soles per persona (uns 68 €), i es distribueixen així:

• Comunitat Llamac: 50 soles
• Comunitat Pocpa: 30 soles
• Comunitat Queropalca: 40 soles
• Comunitat Quishuaracancha: 30 soles
• Comunitat Tupac Amaru (campament Huayhuash): 30 soles
• Comunitat Huayllapa: 50 soles
• Comunitat Pacllón (Qashpapampa): 30 soles
• Comunitat Jarhuacocha: 20 soles

En cas d’allargar la ruta i anar fins a les termes de Viconga, aleshores cal pagar 30 soles addicionals a la comunitat d’Uramaza.

Cal pagar-ho sempre amb efectiu i guardar el petit tiquet, ja que pot ser que en algun altre moment del trekking te’l demani alguna altra persona.

A part d’això, si es fa el trekking Huayhuash per lliure, també cal tenir en compte les següents despeses:

• Transport d’anada i tornada a Huaraz. Si es va amb bus (més endavant explico com fer-ho) costa uns 30 soles per persona el trajecte fins a Pocpa. També es pot anar amb van turística, si hi ha espai a algun grup amb agència, en aquest cas el més habitual és pagar uns 100 soles per persona i trajecte. Jo vaig anar i tornar amb van turística (a l’anada amb el grup de l’Erik i a la tornada amb la parella d’Estats Units, vaig pagar 100 soles per l’anada i 70 soles per la tornada).
• Lloguer de material. En cas de necessitar llogar el material d’acampada es pot llogar a Huaraz. Per 8 dies de lloguer de la tenda, un sac amb temperatura de confort -18 ºC, esterilla, fugonet i una petita olla vaig pagar 640 soles (uns 160 €).
• Gas per cuinar. Per dos dipòsits de gas de 250 ml vaig pagar 70 soles.
• Menjar. La compra de menjar pel trekking em va costar 200 soles. Va ser  una compra cara, ja que vaig comprar bastants fruits secs.
• Dormir i menjar a Huayllapata. La cinquena etapa del trekking acaba a Huayllapata i allà es pot dormir a algun petit hostal, on també preparen el menjar. És molt econòmic i val la pena per descansar millor. Allà vaig pagar 45 soles per dormir i sopar (en concret 25 soles dormir i 20 soles sopar).
• Dormir i menjar a Llamac. Normalment, el trekking s’acaba a Llamac i es va directament a Huaraz. Però ja  vaig unir les últimes dues etapes i vaig arribar a Llamac a la tarda, de manera que vaig passar l’última nit allà. Vaig pagar 40 soles per dormir i sopar.

Per tant, en total, pel trekking Huayhuash per lliure (sumant les despeses anteriors i els 280 soles de taxes) vaig acabar pagant 1.445 soles (uns 345 euros). Si ja hagués tingut el material, aleshores m’hauria costat 805 soles (uns 193 euros).

En cas de fer el trekking amb agència, el preu és bastant variable. Depèn de la mida del grup, la qualitat del material que fa servir l’agència, el nombre de guies i portejadors… En general, l’opció més econòmica és reservar-ho directament amb una agència local a Huaraz, on de vegades es poden trobar ofertes d’última hora per uns 2.200 soles per persona. En qualsevol cas, abans de reservar res, t’animo a que preguntis sobre quines polítiques de benestar animal apliquen, per tal de garantir unes condicions òptimes pels burros i cavalls que es fan servir per carregar el material.

Si vols anar amb agència local, et recomano que contactis amb l’Erik, un guia de muntanya de Huaraz i el propietari de l’agència Amautas Eco Adventures.

Quant dura el trekking del Huayhuash?

El circuit complet del trekking Huayhuash clàssic té una durada de dotze dies. Tot i això, se n’han anat creat variacions i, de fet, actualment també hi ha versió andina, que es tracta d’un recorregut amb més desnivell i que avança per punts de major altitud, en lloc d’anar únicament per les valls.

Actualment, la ruta més popular és el trekking Huayhuash en vuit dies, passant pel Paso Trapecio. Aquesta ruta recórrer els punts més escènics de tota la serralada i, a més, és molt recomanable fer algun tram de la versió andina del circuit. En general, són camins més exigents, però que regalen les millors vistes de la zona. En cas d’anar amb guia, sempre que el grup accepti, s’acostuma a anar per aquestes variants.

La principal diferència amb la ruta de dotze dies, és que a la versió llarga s’arriba també a la zona de les termes de Viconga. Una idíl·lica àrea amb aigües termals naturals.

En cas de tenir menys dies, també hi ha l’opció de fer un trekking de cinc o sis dies, i acabar a Huayllapata. Tot i això, crec que val molt la pena fer l’opció de vuit dies.

Millor època per fer el trekking Huayhuash per lliure

A la meva guia per viatjar al Perú per lliure hauràs pogut veure que a aquest país hi ha una estació seca i una estació de pluja. Per fer el trekking Huayhuash per lliure la millor època és durant l’estació seca, és a dir, d’abril a setembre. En concret, els mesos en què històricament hi ha menys precipitacions són el juny i el juliol.

Fer el trekking Huayhuash durant l’època seca no només és millor per evitar la incomoditat de la pluja o la neu; sinó que també és un punt crucial per poder gaudir al màxim de tot el paisatge. Realment, l’escenari canvia completament quan es poden veure totes les muntanyes, i apreciar-ne tota la seva bellesa.

Fora d’aquesta època, també és possible fer el trekking, ja que en general les pluges es produeixen durant la tarda i la nit, però no és el més recomanable. En tot cas, els millors mesos fora de l’època seca serien l’abril, l’octubre i el novembre.

Jo vaig fer el trekking a principis d’octubre, i el clima va ser acceptable. Només va haver-hi un dia en què va ploure completament durant tota la jornada. A part d’això, també va haver-hi algun xàfec puntual, però normalment a la tarda. Tot i això, en més d’una ocasió vaig trobar les muntanyes tapades pels núvols, de manera que no vaig poder apreciar el paisatge en tota la seva plenitud.

Trekking Huayhuash per lliure: com arribar a l’inici de la ruta?

La ciutat de Huaraz, situada a més de 200 km de la serralada de Huayhuash, acostuma a ser el punt de partida habitual a l’hora de fer aquest trekking. Això es deu al fet que Huaraz, que es troba a una altitud d’uns 3.000 metres, és un lloc ideal on aclimatar-se abans de les exigències del trekking. De fet, hi ha moltes rutes d’un dia per fer a Huaraz,  i el més recomanable és fer-ne tres o quatre abans d’anar a la serralada de Huayhuash.

En general, el trajecte entre Huaraz i el punt d’inici del trekking Huayhuash (normalment es comença a Quartelhuain) dura unes cinc hores. En cas de fer el trekking amb agència no t’hauràs de preocupar de res, ja que el transport està inclòs en el preu i tot el grup es desplaça amb una van privada fins al punt d’inici de la ruta.

En cas de fer el trekking Huayhuash per lliure, aleshores les alternatives són:

• Anar de Huaraz a Pocpa amb transport públic. En concret, cal anar amb bus de Huaraz a Chiquián i després amb van de Chiquián a Pocpa. El més fàcil és contactar-ho tot amb Turismo Nazario, amb ells de vegades també es pot contractar el transport fins a Quartelhuain. En cas de no trobar transport, es pot començar a caminar des de Pocpa i dedicar el primer dia a caminar fins a Quartelhuain, on també hi ha una àrea per acampar. Si es va amb transport públic, el trajecte costa 30 soles per persona.
• Anar amb les vans privades de les agències de trekking. Una altra alternativa és preguntar a les agències de Huaraz que organitzen trekkings al Huayhuash, per si tenen alguna plaça lliure a les seves vans. En cas de tenir espai suficient, també permeten anar amb ells. En general, costa 100 soles per persona.

Per la tornada les alternatives serien les mateixes. Al poble de Llamac hi ha les oficines de Turismo Nazario i el bus de tornada de Llamac a Huaraz surt a les 11:00 i a les 13:00. També hi ha l’opció de tornar amb alguna van privada, que normalment tornen buides després d’haver deixat algun grup a Quartelhuain. En aquest cas, el trajecte sol costar uns 70 soles per persona.

Trekking Huayhuash per lliure en 8 dies: les etapes detallades i la meva experiència

Etapa 1: Huaraz – Quartelhuain (4.200 m) – Paso Cacanupunta (4.700 m) – Mitucocha

Descripció de la primera del Trekking Salkantay per lliure

El primer dia del trekking Huayhuash per lliure comença amb el trajecte amb cotxe des de Huaraz a Quartelhuain. Jo vaig poder fer el recorregut amb l’Erik i el grup que ell guiava, pagant 100 soles. Vam sortir a les quatre de la matinada, i durant el camí vam fer una parada a Chiquián per esmorzar. Finalment, vam arribar a Quartelhuain una mica abans de les 11 del matí.

Des de Quartelhuain començava la ruta del trekking Huayhuash en 8 dies. Primer amb una intensa pujada, per superar uns 500 metres de desnivell en poc més de 3 kilòmetres i arribar fins al Paso Cacanupunta. La veritat és que la primera pujada va ser dura. Notava l’altitud, i el pes de la motxilla. Durant el primer dia, amb tot el menjar que necessitaria per les següents jornades, era quan més pesava la motxilla.

Gràcies a que l’Erik em va permetre caminar amb el seu grup, no em vaig haver de preocupar d’anar mirant el track GPS, però realment el camí era molt fàcil de seguir. Això sí, havia d’avançar al mateix ritme que la resta del grup, que anaven només amb una petita motxilla. Però vaig aguantar bé, i amb menys de dues hores tothom ja havia arribat al Paso Cacanupunta. Des d’allà el paisatge era una meravella i es podia veure la vall per on continuava la ruta.

La resta de camí va ser tot baixada. Una baixada gradual i senzilla per una vall ben ampla. Vam caminar fins al campament de Janca, a prop de la laguna Mitucocha. Just en arribar, va començar a ploure, així que vaig haver de muntar la tenda ràpidament. Després, vaig començar amb l’activitat que faria durant cada tarda dels dies vinents: bullir aigua per potabilitzar-la i continuar hidratant-me. Per evitar el mal d’altura, un dels consells més importants és beure molta aigua. En general, al dia és recomanable beure uns 4 litres diaris.

Etapa 2: Mitucocha – Paso Carhuac (4.630 m) – Carhuacocha (4.138 m)

Descripció de la segona Etapa

Durant la segona etapa del trekking Huayhuash per lliure la variant clàssica de la ruta passa per una vall força àmplia i menys escènica, per això poc després de sortir de Mitucocha, val la pena desviar-se una mica per agafar la variant alpina del trekking. És un camí una mica més exigent, amb més desnivell i caminant a més altitud, però les vistes compensen clarament l’esforç.

Després d’una intensa primera pujada s’arriba fins als 4.840 metres d’altitud, a un mirador natural de la laguna Niñacocha i la laguna Mitucocha. Aquí va ser el primer escenari on vaig quedar impressionat pel color turquesa de les petites llacunes del Huayhuash, i per les verticals muntanyes que les delimiten. Era un paisatge màgic.

Des d’allà, la variant alpina continua avançant fins a la laguna Alcaycocha, i després s’endinsa per un camí estret que recorre la part alta del vessant de la muntanya. És un camí per on és important caminar amb compte, però que no té massa complicació. Després d’aquest tram de 2,5 kilòmetres, força planer, es té una vista fabulosa i menys coneguda de les 3 llacunes de Huayhuash. Quan jo vaig arribar-hi estava una mica tapat, i al cap de pocs minuts va començar a ploure, però sens dubte és una de les vistes més boniques de tot el trekking.

Això sí, la part final d’aquest camí és la més dura. Per arribar fins al campament de Carhuacocha és necessari completar una baixada molt pronunciada (hi ha un desnivell de 400 metres en menys de 2 kilòmetres) per un camí força estret i on caure podria ser força perillós. Baixar amb 20 kilograms a l’esquena se’m va fer força dur, sobretot quan va començar a ploure, però per sort amb l’ajuda dels pals vaig aconseguir completar la baixada sense cap relliscada.

Un cop s’acaba la intensa baixada, només cal caminar un kilòmetre més per arribar al campament, situat al costat de la laguna Carhuacocha. És un dels campaments més escènics de la ruta, però per mala sort jo vaig trobar tot el paisatge cobert pels núvols…

Etapa 3: Carhuacocha – Paso Siulá (4.830 m) – Huayhuash (4.330 m)

Descripció de la tercera etapa

La tercera etapa del Trekking Huayhuash per lliure comença vorejant la llacuna Carchuacocha, abans d’endinsar-se per la vall en què es troben les llacunes Gangrajanca, Siulacocha i Quesillacocha. Les emblemàtiques 3 Llacunes del Huayhuash. Després de passar pel costat d’aquestes llacunes, el camí comença un pronunciat ascens cap al Paso Siulà.

Per mi, aquesta va ser una de les pujades més dures de tot el trekking. Potser perquè encara estava aclimatant-me o perquè va començar a nevar durant la pujada, però vaig sentir que la pujada no s’acabava mai. Després de la primera part de l’ascensió, es té una bonica panoràmica de les 3 Llacunes del Huayhuash. La llàstima va ser que el clima no acompanyava gens.

Finalment, després de més de dues hores d’ascens, vaig arribar al Paso Siulá, a 4.830 metres d’altitud. Les vistes des d’aquest pas no són les més impressionants, així que ràpidament vaig començar a baixar per fugir del fred i el vent.

L’última part del camí és molt tranquil·la. És un descens molt gradual per una vall, on es poden observar diferents zones amb bofedales, els aiguamolls típics de l’altiplà andí. També es passa pel costat de les llacunes Huaracocha i Carnicero.

Finalment, s’arriba al campament Huayhuash, situat a 4.330 metres d’altitud. Quan jo vaig arribar, tot el paisatge estava completament cobert de boira i hi havia molta humitat. Aquesta nit va ser la més dura de tot el trekking. Vaig passar molt fred, tot i tenir un sac de -18 °C i fer servir la manta tèrmica d’emergència.

Etapa 4: Huayhuash – Paso Trapecio (5.020) – Huanapatay (4.500 m)

Descripció de la quarta etapa del trekking Huayhuash per lliure

Quan vaig sortir de la tenda i vaig veure que els núvols havien marxat i es tornaven a veure les muntanyes, vaig saber que la quarta etapa del trekking Huayhuash seria inoblidable. Durant aquesta etapa s’arriba fins als 5.000 metres d’altitud, i poder gaudir d’una bona meteorologia era bàsic per aprofitar al màxim l’etapa.

A l’inici d’aquest recorregut, es separa el circuit clàssic del Huayhuash (que normalment es fa amb 10 o 12 dies i que va fins a la Llacuna Viconga) amb la variant pel Paso Trapecio (la ruta que jo estava fent, que és l’habitual quan es fa el Huayhuash en 8 dies). Per arribar fins a aquest pas, m’esperava un ascens d’uns 700 metres de desnivell.

La pujada és força gradual, i el camí s’apropa cada cop més a les muntanyes nevades. L’última part és la més exigent, però també la més bonica. I encara que des del Paso Trapecio la vista sembla immillorable, és molt recomanable pujar una mica més, fins als 5.100 metres d’altitud. Després d’aquesta última pujada es pot veure pràcticament tota la glacera Trapecio i les enormes muntanyes que l’envolten.

A més, des d’allà dalt, només cal girar-se per apreciar el paratge que s’amaga darrere del paso Trapecio. Una successió de llacunes turquesa i verdes envoltades de muntanyes rojenques. Els paisatges del Huayhuash no em deixaven mai de sorprendre.

La baixada es fa per aquesta vall. La primera part és la més dura, ja que el desnivell és bastant pronunciat. Després el camí és més tranquil, encara que el cansament es comença a notar i cada petita pujada és un desafiament. A poc a poc, s’abandona l’entorn de roques i, després d’una última baixada, s’arriba a l’extens prat alpí on hi ha el campament Huanapatay (també conegut com a campament Elefante).

Aquest campament es troba a 4.500 msnm, així que és un dels més alts on vaig dormir durant el trekking Huayhuash per lliure.

Etapa 5: Huanapatay – Paso San Antonio (5.020 m) – Huayllapata (3.550 m)

Descripció de la cinquena etapa

Per mi, les vistes des del Paso San Antonio són les més espectaculars del trekking Huayhuash. És un lloc indescriptible. Això sí, la pujada fins allà també es considera una de les més dures del trekking. Tot i això, si vas per lliure i estàs acostumat a caminar amb gairebé 20 kg a l’esquena, segurament no se’t farà tan feixuga. La clau és que l’ascens i el descens es fan pel mateix camí, així que pots deixar la motxilla abans de començar a pujar i fer aquest tram amb molt menys pes.

Quan jo vaig començar a caminar, una mica més aviat de les set del matí, feia un dia radiant. Semblava que els núvols no m’impedirien gaudir de tota l’esplendor de les muntanyes des del Paso San Antonio. Després d’haver travessat la vall on es troba el campament Huanapatay i d’una primera pujada, vaig deixar la motxilla gran i només vaig agafar l’aigua i l’anorac, que vaig guardar a una petita bossa de tela.

Per arribar fins al Paso San Antonio la primera part de la pujada és menys pronunciada, es pot caminar còmodament i a bon ritme. L’última part és la més intensa. Hi ha força inclinació, i el terra és de sorra fina, de manera que sense un bon calçat i sense pals pot ser fàcil patinar. És important caminar amb atenció i sense sortir del camí.

Fins que no s’arriba a dalt, no apareix el màgic paisatge que s’amaga a l’altre vessant del Paso San Antonio. Una postal fascinant de la laguna Juraucocha, envoltada de muntanyes verticals, com el Siula Grande, el Carnicero o el Sarapo. Amb aquestes vistes, és fàcil oblidar-se del cansament i de l’altitud (5.020 msnm).

Un cop a dalt, l’Erik em va proposar continuar pujant una mica més, per arribar fins al cim del Cerro San Antonio. Per pujar s’ha de vorejar el cim, passant per un camí estret, i després ja es pot fer l’última part de l’ascens. Realment és molt recomanable fer aquest útil esforç, ja que des de dalt les vistes són encara més increïbles.

Vaig gaudir durant una bona estona  d’aquestes vistes. Arribar fins allà no havia sigut gens fàcil. Però al cap d’una hora allà, va arribar el moment de començar la baixada. Tota la baixada es fa pel mateix camí, perquè baixar per l’altra banda del Paso San Antonio és força perillós. Per tant, vam desfer tota la pujada i, un cop a baix, vaig recuperar la meva motxilla.

Per acabar la cinquena etapa del trekking, encara queda fer un llarg tram d’uns 11 kilòmetres fins al poble de Huayllapa. La primera part del camí és molt fàcil i tranquil·la, i a mesura que es perd alçada el paisatge és menys vistós. Això sí, hi ha un petit tram amb força desnivell, que passa pel costat d’un conjunt de cascades. De nou, aquí és important vigilar i ajudar-se dels pals.

Finalment, després d’un parell de kilòmetres, s’arriba al petit poble de Huayllapa. Quan jo vaig arribar al poble plovia molt, així que vaig buscar ràpidament algun hostal obert on pogués passar la nit. Es pot acampar a la pista de futbol del poble, però pel preu que costa dormir a un hostal (entre 20 i 25 soles per persona), és molt millor aquesta opció. Així també et podràs dutxar.

A aquest poble no hi ha cobertura, però els hostals tenen wifi.

Etapa 6: Huayllapata – Paso Tapush (4.700  m) – Gashpampa (4.500 m)

Descripció de la sisena etapa del trekking Huayhuash

Després de cinc dies caminant amb l’Erik i el grup que ell guiava, em vaig acomiadar d’ell, ja que la seva ruta acabava a Huayllapata. Jo volia continuar amb el trekking Huayhuash per lliure, per completar la ruta circular en vuit dies. Durant el dia anterior, just al Paso San Antonio, m’havia trobat amb una parella dels Estats Units, i havíem acordat continuar caminant junts.

Al matí, ens vam trobar a la sortida de Huayllapata, i vam començar a caminar cap a el Paso Tapush. Aquesta etapa és la que té més desnivell positiu: des dels 3.500 metres del poble cal ascendir fins als 4.700 metres del Paso Tapush. Una pujada llarga, que sembla interminable. A més, durant la primera part del camí el paisatge és molt més monòton.

Un cop s’arriba als 4.500 metres d’altitud, de nou es recupera l’ambient d’alta muntanya tan característic del trekking Huayhuash. Allà es passa pel costat d’alguna llacuna, i després d’una última pujada s’arriba al punt més alt del camí. Quan vaig arribar allà, va començar a fer molt vent, i al cap de pocs minuts va començar a caure calamarsa. La previsió de temps no era massa bona, així que no vaig descansar gaire, i vaig començar el descens fins al campament Gashpapampa, a 4.500 metres d’altitud.

De nou, m’esperava una tarda i una nit força fredes. Aquest campament té fama de ser un dels més freds del Huayhuash.

Etapa 7: Gashpampa – Paso Yaucha (4.810 m) – Jahuacocha (4.050 m)

Descripció de la setena etapa

Abans de fer el trekking Huayhuash per lliure, ja m’havien dit que era molt recomanable fer la ruta amb 8 dies, ja que les vistes de la setena etapa són una de les més espectaculars de tota la ruta. Durant aquest dia vaig comprovar que tot el que m’havien dit era cert.

El camí comença amb un ascens gradual, en direcció el Paso Yaucha, situat a 4.800 msnm. Realment, només cal ascendir 300 metres en uns 4 kilòmetres, així que la pujada és força senzilla.

Un cop s’arriba al Paso Yaucha, és molt recomanable no continuar pel camí clàssic, i agafar la variant alpina del Huayhuash. Això implica haver d’ascendir uns 100 metres més, però les vistes compensen l’esforç. A uns 4.900 metres d’altitud, es té una panoràmica increïble d’algunes de les muntanyes més altes de la Serralada Huayhuash. A més, el camí continua carenejant, i durant unes 3 kilòmetres les vistes són increïbles. Abans de començar la baixada, es pot veure la laguna Jahuacocha i la laguna Solteracocha. Una de les vistes més icòniques del trekking Huayhuash.

Des d’allà, comença un descens força pronunciat cap a la llacuna Jahuacocha. Tot i això, no és camí complicat, i amb l’ajuda dels pals es baixa bastant bé. A més, gràcies a que ja portava molt menys menjar a la motxilla, cada cop anava més còmode durant les baixades.

Després d’aquesta baixada, s’arriba al campament Jahuacocha, situat al costat de la llacuna. Aquí el més habitual és fer nit, per fer la vuitena etapa l’endemà. Tot i això, tan jo com la parella d’Estats Units amb qui estava caminant, vam decidir continuar caminant fins a Llamac per dos motius:

• Estàvem una mica cansats de dormir malament a causa del fred i l’altitud.
• El bus de Llamac a Huaraz surt a les 11 del matí (de vegades també n’hi ha un a les 13, però no sempre surt), i per poder arribar a temps cal començar a caminar a les cinc del matí, quan encara no ha sortit el sol.

Etapa 8: Jahuacocha – Llamac

Descripció de l’última etapa del trekking Huayhuash per lliure

Per anar des de Jahuacocha fins a Llamac hi ha dos camins principals:

• La ruta del Huayhuash clàssica (aquest és el track), que puja fins al Paso Pampa Llamac (4.300 m) i des d’allà comença l’ascens a Llamac.
• La ruta alternativa, que segueix el camí del canal d’aigua, i que és una mica més llarga però més planera.

Nosaltres vam decidir fer la ruta alternativa, per poder caminar a més bon ritme i arribar a Llamac a mitja tarda. És un camí senzill que segueix el traçat d’un canal d’aigua. Hi ha alguns petits murs de ciment, que es van instal·lar perquè els burros i cavalls no passin per aquí, però no té cap dificultat passar per sobre. A mesura que es va avançant, el paisatge canvia i desapareix l’entorn d’alta muntanya de la Serralada de Huayhuash.

L’última part del camí és la més pesada, ja que cal descendir uns 700 metres de desnivell en poc més de 2 kilòmetres. Una última prova pels genolls i els quàdriceps, abans de completar el trekking Huayhuaash per lliure. L’arribada al poble marca el final del trekking, una ruta que feia anys que volia fer, i que m’havia semblat apassionant. Una meravella paisatgística.

A Llamac, el primer que vaig fer va ser buscar un allotjament senzill per passar la nit. També, vaig comprar bastant aigua a una petita botiga del poble. Poder beure sense haver d’esperar 20 minuts a què l’aigua bullís em va semblar un autèntic luxe.

Trekking Huayhuash per lliure: què portar a la motxilla?

Per fer el trekking Huyahuash per lliure, donat que es tracta d’una ruta d’autosuficiència i on hi fa molt fred durant la nit, és important fer una bona elecció del material i el menjar. A partir de la meva experiència, et recomano portar una motxilla d’uns 60 litres, i portar el següent:

Material necessari

• Material de càmping: una tenda lleugera (màxim uns 2 kg), un sac de dormir (temperatura de confort de -18ºC), una esterilla autoinflable i un frontal. També, per si fa molt fred, és molt útil portar una manta tèrmica d’emergència.
• Material per cuinar: una olla petita, un fogonet, gas, una forquilla, una cullera i una navalla.
• Roba per abrigar-me: un anorac, un tallavent, un polar, un jersei, una samarreta tèrmica, uns pantalons tèrmics, un gorro, un buff i guants.
• Roba per caminar: 3 samarretes tècniques i 1 pantalons de trekking d’hivern i 1 pantalons de trekking fins.
• Material d’higiene: tovallola, sabó, crema solar, raspall de dents, pasta de dents, paper de vàter.
• Calçat: botes de muntanya i crocs.
• Roba interior.
• Roba impermeable: un ponxo, uns pantalons impermeables i una funda impermeable per a la motxilla.
• Cantimplora.
• Material fotogràfic: 1 càmera i 1 objectiu de paisatge, 3 bateries i 1 cable USB per carregar-la.
• Dues bateries externa.
• Un botiquí.
• Dues bosses d’escombraries.
• Telèfon mòbil o GPS amb els detalls del track de la ruta. També un carregador del mòbil (el cable USB i l’adaptador per carregar-lo a l’hostal de Huayllapata). Et recomano fer servir l’aplicació mapy.cz o maps.me i baixar-te el mapa de la zona, amb aquesta mapes pots veure tots els camins i també les variants alpines del Huayhuash.
• Dispositiu de comunicació via satèl·lit. És especialment recomanable si es fa el trekking en solitari. Jo faig servir un Garmin InReach.

On comprar o llogar el material a Huaraz?

Les nits durant el trekking Huayhuash, a més de 4.000 msnm, són molt fredes. Per això és especialment important tenir un bon sac de dormir, que sigui lleuger però que tingui una temperatura de confort de -18 ºC o menys.

Aquest material és car, i per això, pot ser millor llogar-lo directament a Huaraz.

En cas de voler llogar material et recomano dues opcions:

• Contactar amb l’Erik de l’agència Amautas Eco Adventures.  Ell acostuma a tenir material per llogar i a bon preu.
• Anar a la botiga Andes Camping Mountain Shop. Tenen material de qualitat en venta i de lloguer. També venen gas, per poder cuinar durant el trekking.

Menjar

A l’hora de planificar el trekking Huayhuash per lliure, cal tenir en compte que l’únic moment de la ruta en què es pot comprar menjar és a Huayllapata. A aquest poble s’hi arriba al final del cinquè dia de ruta (en cas de fer la ruta en 8 dies). Allà bàsicament s’hi pot comprar arròs, pasta, conserves i poca cosa més.

Per això, el més recomanable és fer una compra completa a Huaraz. Per si et serveix com a referència, això és el que jo vaig portar pel trekking:

• Esmorzar: 500 grams de  crema de cacahuet, 1500 grams de civada instantània.
• Per menjar durant el dia: 500 grams de pa, 1 kg de fruits secs, 500 grams de fruita deshidratada, 250 grams de barretes energètiques.
• Sopars:1,5 kg de polenta i 500 grams de soja texturitzada.

Per comprar a Huaraz et recomano aquest supermercat i també la botiga Perutambo Biomarket (hi ha alternatives veganes, fruits secs….)

Com gestionar l’aigua durant el trekking Huayhuash per lliure?

Per últim, pel que fa a tot el material i preparació per fer el trekking Huayhuash per lliure, també és molt important pensar en la gestió de l’aigua. Al llarg de tota la ruta és necessari potabilitzar l’aigua dels rius, ja que pot estar contaminada (sobretot per la presència de vaques i cavalls a la zona).

A l’hora de potabilitzar l’aigua hi ha tres alternatives:

• Bullir l’aigua durant 5 minuts.
• Utilitzar un filtre mecànic. Et recomano l’ampolla Grayl.
• Fer servir pastilles potabilitzadores. També algunes persones fan servir lleixiu o iode.

Jo vaig optar per la primera opció, la de bullir l’aigua, i és la que menys recomano. És molt incòmode haver de passar la tarda bullint aigua, i a part això farà que gastis el gas molt més ràpidament.

Si tornés a fer el trekking, intentaria portar una ampolla amb filtre potabilitzador. Si no, l’opció de fer servir pastilles potabilitzadores també és una bona alternativa, però en aquest cas és important portar dues ampolles, perquè l’aigua triga un parell d’hores a estar preparada pel consum.

Com aclimatar correctament abans del trekking Huayhuash per lliure

Aclimatar correctament abans de fer el trekking Huayhuash per lliure és bàsic per poder gaudir (i no patir) de l’experiència. El mal d’altura pot acabar tenint greus conseqüències per la salut, i en l’entorn aïllat del Huayhuash pot ser un gran problema. Per això, és tan important passar quatre o cinc dies a Huaraz, aclimatant el cos amb excursions diàries.

Des de Huaraz es poden fer moltes sortides (pots llegir aquest post amb totes les propostes que fer a Huaraz), però recomano fer aquesta aclimatació:

• Dia 1: Fer l’excursió a la Laguna Parón.
• Dia 2: Fer l’excursió a la Laguna Churup.
• Dia 3: Fer l’excursió a la glacera Pastoruri.
• Dia 4: Excursió a la Laguna 69

Per ajudar a l’aclimatació, és important beure molta aigua, menjar lleuger i mascar fulles de coca (o també es poden prendre amb te o amb caramels).

Durant els dies a Huaraz, aquests són alguns allotjaments recomanats:

• El Amauta de los Andes. És un allotjament familiar i molt econòmic. El seu propietari, l’Erik, és guia de muntanya i et podrà ajudar a reservar activitats o a aconsellar-te si les vols fer per lliure. Aquí és on jo vaig estar dormint durant la meva visita a Huaraz.
• Krusty Hostel B&B. És una de les opcions més populars i ben valorades de la ciutat.
• Sosa House Eco Hotel Boutique. Si es busca una opció d’un rang més alt, aquest allotjament és ideal.