Pujar a El Cepo, la muntanya vermella de La Gomera

El paisatge d’El Cepo és un dels més sorprenents i diferents de La Gomera. Un racó poc conegut de l’illa, on el terreny és completament desèrtic i argilós. Uns colors que contrasten clarament amb la verdor que inunda el centre de La Gomera, protegit pel Parc Nacional Garajonay.

On es troba El Cepo?

El Cepo és un petit turó que s’eleva fins a 664 metres sobre el nivell del mar. Es troba a prop del poble d’Agulo i el mirador d’Abrante. No està gens senyalitzat, però és molt senzill arribar-hi.

El punt d’inici del camí que puja fins a aquesta petita muntanya és aquest marcador. Hi ha un petit espai on poder aparcar el cotxe, que és la forma més habitual d’arribar-hi.

Com pujar a la muntanya El Cepo

Un cop s’arriba a l’inici de la ruta, no es pot veure el paisatge vermellós tan sorprenent de la muntanya El Cepo. És necessari caminar una mica. Uns 10 minuts d’una lleugera pujada.

El camí senzill, però és una mica confús perquè hi ha molts corriols i poques indicacions. És recomanable tenir el track descarregat.

Bàsicament, el camí consisteix a agafar un petit sender que hi puja per la part esquerra del turó, i anar guanyant alçada a poc a poc. Un cop s’ha fet la primera pujada cal anar pel camí que va per l’interior, i allunyar-se del precipici.

Característiques de la ruta

El paisatge rogenc d’El Cepo

Un cop a dalt s’arriba a un paratge molt singular i completament diferent. Un petit territori que recorda al desert i on es pot deixar anar la imaginació observant les abstractes figures que s’han creat a terra.

I per si no fos prou, des d’allà també es té una de les millors vistes del Teide des de La Gomera. És un mirador privilegiat. Un petit racó des d’on contemplar la muntanya més alta d’Espanya completament sol.

Quin és el millor moment del dia per pujar a El Cepo?

Sens dubte, el millor moment per anar a El Cepo és a la sortida del sol. Per una banda, per poder veure com s’il·lumina el Teide amb les primeres llums del dia, just abans que el sol aparegui per l’horitzó.

Però també perquè les llums ataronjades de l’albada engalanen encara més aquesta muntanya. La calidesa del sol naixent fa que els colors rogencs d’El Cepo siguin encara més intensos.

La nostra experiència: sortida de sol a El Cepo

Després de dedicar el primer dia del viatge a La Gomera a arribar fins a l’illa amb ferri. Vam decidir començar el segon dia de ruta ben aviat. Volíem veure la sortida de sol des d’El Cepo.

Encara que quan ens vam llevar ja vam veure que hi havia alguns núvols, no vam perdre l’esperança. Vam conduir de nit des del nostre allotjament a Hermigua fins a l’inici del camí d’El Cepo. Quan vam arribar allà ja hi havia claror, i vam començar la pujada fins a dalt del turó.

Amb l’ajuda del track GPS vam trobar l’inici del camí, i deu minuts més tard ja érem a dalt. Contemplant uns dels paisatges més sorprenents i bonics de La Gomera.

A l’horitzó els núvols amagaven el Teide. Privant-nos de les millors vistes. Però just abans que sortís el sol, com per art de màgia, es van començar a dissoldre. I vam gaudir d’un espectacle millor del que ens havíem imaginat.

Un joc de llums, siluetes i colors difícil de descriure i de captar amb la càmera de fotos.

Continuant la ruta per la costa nord de la Gomera

Un cop vam acabar d’observar aquest espectacle paisatgístic, vam tornar al cotxe desfent el mateix camí per on havíem pujat.

Encara era molt aviat, i teníem bona part del matí i tota la tarda per descobrir part de la costa nord de La Gomera. Així que vam conduir fins a Vallhermoso, un petit poble presidit pel Roque Cano, on vam fer una de les rutes de senderisme més completes de la zona (post en preparació).

(Aquest post correspon al matí del segon dia del viatge a La Gomera)