On veure óssos a Astúries: els millors parcs naturals

You are currently viewing On veure óssos a Astúries: els millors parcs naturals

La Serralada Cantàbrica encara conserva la seva essència salvatge. El seu clima agrest, les seves muntanyes escarpades i boscos frondosos creen un ecosistema de gran valor natural. Un ecosistema únic. Amb animals tan fascinants com l’ós bru ibèric o cantàbric (Ursus arctos pyrenaicus).

Poder veure óssos a Astúries és una experiència única. Inoblidable. Es tracta de l’animal terrestre més gran de la península Ibèrica. Una espècie que representa l’essència salvatge d’alguns dels entorns naturals més bonics d’Europa.

On veure óssos a Astúries

Astúries és un dels millors llocs on veure óssos a Espanya. A la Serralada Cantàbrica hi viuen actualment més de 300 exemplars. Tot i això, els óssos són uns animals tímids, i fugen dels humans sempre que poden. Per això per veure’ls cal molta paciència i saber a on buscar-los.

Entre tots els espais naturals on veure óssos a Astúries, destaquen dos parcs naturals apassionants:

  • El Parc Natural de Somiedo
  • El Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias

El Parc Natural de Somiedo, el millor lloc on veure óssos a Astúries

El Parc Natural de Somiedo, situat a l’àrea central de la Serralada Cantàbrica, és la zona amb la probabilitat més alta per observar óssos bruns salvatges. Concretament, a l’entorn que envolta el petit poble de Pola de Somiedo.

Somiedo és reserva de la biosfera per la UNESCO, no només per la seva població d’óssos bruns. Entre les muntanyes d’aquest territori també hi habiten isards, cérvols, cabirols, guineus o gats fers. Una fauna que es mou des dels frondosos boscos de faigs, bedolls i roures que poblen les valls; fins als prats de l’alta muntanya. On encara hi queden les famoses brañas, unes antigues cabanyes de pastors.

Aquest parc natural sorprèn per la seva verdor. Pels seus paisatges. És un territori que convida a caminar-lo. Tot i això, per intentar veure óssos el millor és estar-se quiet. Hi ha un conjunt de miradors on es pot accedir lliurament i gratuïtament. Aquests punts són alguns dels millors llocs per veure óssos a Astúries:

  • El mirador del Príncipe a La Peral. Es tracta d’un petit turó situat a sobre la braña La Peral. Des dels 1.373 metres d’altitud d’aquest turó, es té una fantàstica vista de les muntanyes del Parc Natural de Somiedo. Això permet controlar una gran extensió de terreny, i amb paciència no és complicat veure óssos salvatges.
  • El mirador de Gúa. Dins del mateix poble de Gúa, hi ha una petita esplanada des d’on es poden albirar óssos. Normalment, es veuen al vessant de la muntanya que hi ha a l’altra banda del riu Somiedo.

En la majoria d’observacions, els óssos es veuen a certa distància: entre 300 metres i 1 kilòmetre. Això és bàsic per no espantar-los ni interferir en el seu comportament. Per això, és recomanable anar equipat amb uns bons prismàtics o telescopi terrestre.

Excursions per fer a Somiedo

Aprofitant que les observacions d’óssos a Astúries acostumen a ser a primera o última hora del dia, val la pena aprofitar la resta de la jornada per fer alguna excursió entre els paisatges del Parc Natural Somiedo. Les més conegudes són:

  • La ruta als Llacs de Saliencia. Una ruta circular d’uns 8 kilòmetres que passa pel costat dels quatre Llacs de Saliencia. Més informació aquí.
  • La ruta al Llac del Valle. Una ruta lineal de 12 kilòmetres (anar i tornar) que ascendeix fins al Llac del Valle. Un dels paisatges més bonics de la zona. Pots veure el track de la ruta aquí.

On dormir al Parc Natural Somiedo

Pels qui viatges al Parc Natural Somiedo amb l’objectiu de veure óssos a Astúries, la millor opció és allotjar-se a Pola de Somiedo. Alguns dels hotels més valorats d’aquest petit poble són:

També hi ha l’opció de dormir al càmping de la Pomerada de Somiedo, ubicat a dins del poble. Allà s’hi pot dormir amb tenda, furgoneta/camper o autocaravana. Malauradament, a aquesta regió d’Astúries no permeten la pernocta amb campers o autocaravanes a fora del càmping.

El Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias, l’entorn més tranquil on veure óssos a Astúries

El Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias és un extens parc natural que protegeix dins el seu territori una flora i fauna única. Per una banda, s’hi troba el Bosc de Muniellos, la roureda més gran d’Espanya i una de les millors conservades d’Europa, i també la fageda del Monasterio de Hermo, la més gran d’Astúries. A part, pel seu territori hi viu alguna de la fauna més amenaçada de la península Ibèrica: l’ós bru, el llop ibèric i el gall fer cantàbric.

Aquest parc natural, menys visitat que el Parc Natural Somiedo, és un destí excel·lent pels qui busquen descobrir un territori salvatge i poc massificat. Les observacions d’ossos són una mica més complicades, però amb paciència i una mica de sort, es poden veure aquests fascinants animals.

El punt més accessible i conegut per veure óssos a aquest parc natural és el mirador de Fonduveigas. Aquest mirador, situat al costat de la carretera AS-15, permet contemplar una vall estreta que és zona de pas dels óssos bruns. Només cal tenir paciència per veure óssos caminant des d’aquest mirador.

Les observacions acostumen a ser distants, a uns 200 o 300 metres, així que l’experiència es gaudeix molt més veient-los a través d’uns prismàtics.

Excursions per fer al Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias

El territori verge del Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias també convida a caminar per descobrir-lo. Hi ha moltes rutes, la majoria d’elles poc concorregudes, i que passen per territoris freqüentats per óssos i llops. Aquestes són algunes de les rutes més populars:

  • Ruta circular per la Reserva Integral Muniellos. És la ruta per excel·lència d’aquesta zona. Un camí circular de quasi 19 kilòmetres, que permet descobrir aquest bosc primari. Per poder fer aquesta excursió cal sol·licitar un permís, ja que l’accés a la reserva de Muniellos està restringit a 20 persones diàries. Tots els detalls de la ruta aquí.
  • Ruta circular pel bosc de Moal. Aquesta ruta circular d’uns 8 kilòmetres de longitud, recorre part del perímetre de la Reserva Integral de Muniellos. Així que és una alternativa excel·lent pels qui no tenen el permís per visitar-la. El recorregut travessa un preciós bosc de roures i faigs, on no és difícil veure-hi rastres dels óssos (petjades o marques als arbres). Després d’un lleuger ascens arriba fins al Mirador de Montecin.
  • Ruta fins a les Lagunas de Tablado. Un camí lineal d’uns 15 kilòemtres (anar i tornar), que ascendeix des del poble de Tablado fins a les llacunes homònimes. Aquesta excursió passa per un territori molt verge, per on els óssos també acostumen a moure’s. Pots veure el track de la ruta aquí.

On dormir al  Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias

Per veure óssos al Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias una bona opció és allotjar-se a prop del petit poble de Degaña. L’oferta d’allotjaments no és massa gran, però hi ha alguna casa rural, com Casa Martín o el Apartamentos Rurales Tía María.

Per tenir més opcions, l’alternativa és allotjar-se  a prop de Cangas del Narcea, el poble més gran de la zona.

Consells per veure óssos salvatges a Astúries

Durant l’observació d’óssos a Astúries cal tenir en compte que es tracta d’una espècie amenaçada, i sempre el benestar de l’animal ha de ser la prioritat. Per això sempre cal observar els óssos des dels punts designats, i mantenint les distàncies amb l’animal. Si pretens fotografiar-los, et poden servir aquests consells per fotografiar animals salvatges.

És important que al conduir per territoris on hi ha óssos, disminuïm la velocitat. I en cas de trobar-ne algun, és crucial disminuir la velocitat encara més i deixar que l’os s’allunyi. Mai s’han de perseguir ni baixar del vehicle..

A banda d’això, la recomanació principal és que si és el primer cop que visites la zona per intentar veure óssos, el millor que pots fer és contractar una sortida amb una empresa especialitzada. Els guies t’ensenyaran les millors pràctiques, i a més et portaran a la millor zona segons l’època de l’any i l’experiència dels dies previs. Amb aquestes empreses, les probabilitats de veure els óssos són molt més altes. Entre les empreses que fan sortides per veure óssos a Astúries, algunes de les més populars són:

Quina és la millor època per veure óssos a Astúries

No cada mes de l’any és igual de bo per veure óssos a Astúries. Hi ha dos moments on les probabilitats són molt més altes: a la primavera i a finals d’estiu.

Per una banda, a la primavera és quan els óssos estan més actius. Just al despertar-se de la hibernació es mouen intensament a la recerca de menjar. A més, és l’època del zel.

A finals d’estiu (finals d’agost i inicis de setembre) també és una bona època per veure’ls. Sobretot durant les setmanes en què abunden els fruits carnosos i baies; i els óssos s’afarten diàriament d’avellanes, glans o fruits del terebint.

Quin és millor moment del dia per veure óssos

Tal com passa amb la majoria d’espècies, els millors moments del dia per veure óssos a Astúries són les primeres i últimes hores del dia. Durant les hores centrals del dia solen estar-se més quiets, a l’interior dels boscos per fugir de la calor.

Quina és la probabilitat d’observació d’óssos a Astúries

Veure óssos a Astúries continua sent complicat. No es pot oblidar que és una espècie escassa, i que són animals que sobretot es mouen per terrenys on no hi arriben els humans.

Tot i això, fent esperes per veure els óssos durant els millors mesos i en el millor moment del dia, aquestes probabilitats augmenten. Per veure’ls més fàcilment també cal tenir certa experiència buscant-los, ja que es camuflen molt fàcilment. Per això val la pena anar acompanyat dels guies naturalistes de la zona. Amb ells, les probabilitats d’èxit solen ser superiores al 50 %.

L’observació d’óssos a Astúries: un exemple d’ecoturisme positiu

Fa poc més de 10 anys, l’ós bru cantàbric va estar a punt d’extingir-se. Aleshores era pràcticament impossible veure’ls, ja que en quedaven molt pocs exemplars.

Actualment, després d’un treball intentes de conservació, aquesta espècie s’està recuperant i és un perfecte exemple del valor de l’ecoturisme. La majoria dels habitants dels pobles del Parc Natural de Somiedo i el Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias senten una gran fascinació i admiració per aquests animals. I tot i conviure en un mateix espai el respecte és exemplar. No hi ha conflictes. La gent és conscient que els óssos formen part d’aquest territori, i lluiten per preservar-lo.

Tots aquests esforços de conservació no només han sigut bàsics per protegir la població d’óssos bruns. També han tingut gran impacte positiu sobre els pobles del Parc Natural de Somiedo i el Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias. Portant un turisme de naturalesa de qualitat, que ha donat lloc a més de 350 llocs de treball, i impulsant un bon nombre de negocis locals.

La meva experiència: 6 dies buscant óssos a Astúries

Dedicar uns dies de vacances a intentar veure óssos a Astúries sempre ho havia tingut com un viatge pendent. Així que, quan fa un parell d’anys, vaig tenir una setmana lliure a finals d’agost no m’ho vaig pensar dues vegades. Aniria una setmana a Astúries, a la Serralada Cantàbrica, per intentar veure óssos bruns.

Aprofitant que estaria allà uns quants dies, vaig decidir que provaria d’albirar óssos sense comptar amb l’ajuda de cap guia.

Els primers dies buscant óssos a Astúries

Després de moltes hores de conducció, vaig arribar al Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias al vespre. Eren les vuit de la tarda, però encara quedava una mica de claror. Una fina boira a poc a poc s’anava espesseint, i guanyava terreny als pics de la Serralada Cantàbrica. No sabia si podria veure alguna cosa, però em vaig dirigir cap al mirador de Fonduveigas. Hauria sigut sorprenent veure l’ós bru com a benvinguda.

No vaig tenir tanta sort. I en part me’n vaig alegrar. Veure un ós bru a Astúries no podia ser tan fàcil. Necessitava dedicar-hi temps. Observar. Deixar que el temps passés. I esperar que la màgia succeís…

El segon dia me’l vaig passar igual. Analitzant els vessants de la muntanya des del mirador de Fonduveigas. Buscant un petit moviment entre els arbustos. Qualsevol indici de la presència del mamífer més gran de la península Ibèrica.  Però no va aparèixer. Només un bonic grup d’isards em va distreure durant una llarga estona.

Només necessitava persistir. Tenir esperança en què l’ós bru apareixeria. Em trobava en el seu habitat.

Caminant pel bosc de Moal

I així ho vaig fer. Durant la matinada del tercer dia vaig tornar de nou al mirador de Fonduveigas. Com sempre vagi arribar allà quan començava a clarejar. Sabent que és un dels millors moments per veure óssos.

El sol va sortir. I va anar il·luminant els punts més inaccessibles de les valls. Un nou dia començava. Un nou dia sense veure cap ós.

El Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias és molt més que els seus óssos. Potser m’estava focalitzant massa en veure’ls. Així que vaig aprofitar les hores centrals del dia per caminar pel bosc de Moal. Fent la ruta circular clàssica per aquest bosc sorprenent. Una preciosa simfonia de falgueres, roures i faigs.

Després d’aquest agradable bany de bosc vaig tornar de nou al meu punt d’espera: el mirador de Fonduveigas. A mesura que el sol baixava i desapareixia entre les muntanyes, la vall s’anava enfosquint. Cada cop era més complicat diferenciar-ne les siluetes. Sense èxit, vaig marxar de nou cap a Degaña. I va ser a mig camí, després d’haver conduït pocs minuts, quan vaig veure una silueta movent-se entre el vessant de la muntanya. Era una silueta gran. Inconfusible. Només podia ser un ós! L’havia vist només durant un instant, un parell de segons. Havia estat un albirament tan fugaç que dubtava de si era cert…

Fotografiant l’ós bru cantàbric

Vaig confiar amb el que m’havia semblat veure durant el vespre anterior, i a la matinada del quart dia em vaig situar al punt on creia que havia vist un ós bru. Per sort, podia deixar el cotxe ben aparcat. Des de dins el vehicle, ben camuflat, vaig agafar els prismàtics per començar a escombrar la zona. De dalt a baix. De dreta a esquerre. A poc a poc. Intentant desxifrar qualsevol moment.

Va començar a caure una fina pluja, i pocs minuts després vaig detectar un moviment inusual a unes branques de terebint. Un moviment massa ràpid per ser degut al vent. El culpable no va trigar a aparèixer. Era un ós bru cantàbric. Per fi l’estava podent veure i fotografiar!

No va ser un albirament molt llarg. Però després de tantes hores esperant aquest moment, vaig assaborir-ne cada segon.

Les Lagunas de Tablado

Després d’un nou matí sense veure cap ós bru, vaig dirigir-me fins a Tablado. Des d’allà comença la ruta fins a les Lagunas de Tablado, una de les excursions més boniques del parc natural.

El camí que em va portar per un frondós bosc, molt humit i ple d’enormes falgueres. Sobretot durant la primera part de la ruta vaig trobar varis excrements d’ós: estava immers en el seu territori. I a l’anar sol, per precaució, vaig decidir parlar amb veu alta durant els trams més frondosos del bosc. No volia sorprendre a cap ós, i trobar-me’l cara a cara a pocs metres de distància.

Després d’un ascens d’uns 500 metres, vaig arribar al Alto del Vatse. Allà el bosc s’obria, i començava un tram molt més planer i amb grans vistes de la vall d’on venia. Per acabar, una última pujada em va portar pel costat de la Braña de Trabau i, finalment, fins a les Lagunas de Trabau. Allà tres isards em donaven la benvinguda.

La tornava vaig fer-la pel mateix camí. Gaudint del paisatge i de la solitud. No em vaig trobar a ningú durant tota la ruta.

A la tarda, vaig fer una nova espera a prop del mirador de Fonduveigas. Esperant veure algun ós bru cantàbric. Però no va haver-hi sort. L’endemà al matí ho tornaria a intentar.

Tres óssos en un sol dia: de Degaña a Somiedo

De nou, el dia es va despertar tapat i plujós. De matinada em vaig dirigir cap al punt on havia vist un ós feia un dia. Amb l’esperança de tornar-lo a veure. I sentir l’emoció de veure un dels animals més mítics de la Serralada Cantàbrica.

No vaig deixar de recórrer la vall amb els prismàtics. Sobretot centrant-me en les zones dels voltants dels terebints, ja que estaven plens de fruits i eren un gran reclam pels óssos. Ja portava pràcticament una hora esperant quan va aparèixer un ós. De nou, veure’l menjar i moure’s en el seu entorn va ser un instant màgic. Inoblidable.

A mig matí, quan el sol ja escalfava les valls i era molt poc probable veure fauna, vaig conduir fins al Parc Natural de Somiedo. Allà hi passaria les últimes hores de l’escapada per veure óssos a Astúries.

Després de molts revolts per arribar al Port de Somiedo, la baixada fins a Pola de Somiedo em va regalar unes vistes precioses d’aquest racó tan salvatge de la Serralada Cantàbrica. Vaig aprofitar el migdia per agafar una parcel·la per passar la nit al càmping de Pola de Somiedo, i a primera hora de la tarda vaig anar fins a Gúa. Al centre del poble hi ha una esplanada amb una vista privilegiada per veure óssos salvatges.

A diferència del Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias, on havia tingut la sort de veure els óssos completament sol, a Gúa hi havia força gent. Una trentena d’aficionats a la naturalesa. Tots esperant veure algun ós.

La part bona de ser més gent, és que si algú veia algun ós avisaria a la resta. I així va ser. Em van avisar que hi havia un ós a la part alta de la muntanya. A pràcticament un quilòmetre de distància d’on era. Costava veure’l, però amb els prismàtics es podia diferenciar clarament la seva silueta. Sobretot quan caminava.

El millor moment va arribar quan ja fosquejava. Un ós es va deixar veure a l’altra banda de la vall, a només uns dos-cents metres del mirador de Gua. Va ser meravellós poder-lo veure mentre es movia i menjava tranquil·lament. La millor manera d’acabar el dia.

L’últim matí buscant óssos a Astúries

Després de sis dies dedicats a intentar veure óssos a Astúries, ja havia après que no era gens fàcil. I que la sort era un factor clau. Per això, mentre em dirigia a Gúa de matinada, per fer l’última espera abans de tornar a casa, ja estava assumint que difícilment tornaria a veure un ós.

No vaig deixar de rastrejar la vall. Esperançat amb poder gaudir d’un últim albirament abans de marxar. Però no vaig tenir aquesta sort.

Em vaig acomiadar de la Serralada Cantàbrica sense observar res significant, immers en el silenci de l’albada i envoltat d’algunes de les muntanyes més salvatges d’Astúries. Sabent que el paisatge que m’envoltava era l’entorn on hi sobreviu l’ós bru cantàbric. El simple fet de ser allà, al seu territori, ja era un regal.

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.