El viatge de la Saina

El viatge de la Saina

(Aquest és un post personal, que no té res a veure amb viatges.)

La Saina va arribar a casa sent una minúscula bola de pèl. No tenia ni dos mesos. I tenia per endavant una difícil missió: aconseguir que la Pretty, que portava deu anys sent la reina de la casa, l’acceptés. No li va costar massa. Gens, diria jo. Amb la seva simpatia, despreocupació i llibertat habitual ho va aconseguir amb pocs dies. A base de jugar amb la seva cua, de robar-li el menjar i de dormir enganxada a ella.

Tots ens vam enamorar de la Saini amb pocs dies. Del seu ronroneig suau i inconfusible. De la seva manera de miolar. De com menjava amb devoció i es quedava xopa al beure aigua. I de la seva alegria. Sempre va ser una gata alegra, que assaboria els petits regals de cada dia. Com el sol reconfortant del matí o el vol i el cant dels ocells. Per això sempre esperava amb ganes que li obríssim la terrassa. Fos estiu o hivern. Fes el temps que fes.

A diferència de la majoria dels gats, la Saina no podia saltar gaire amunt. Li faltava força a les potes. Però tenia una curiositat d’exploradora i una afició desmesurada per pujar als llocs més elevats. Només calia pujar-la a algun moble a on no era capaç d’arribar-hi sola per fer-la feliç. Era així de fàcil. Això encara la feia més especial.

La Sai era tendresa, gratitud, simpatia, personalitat. I, sobretot, era amor. Amor incondicional. Sempre serà la gata més tendra i divertida.

La Saina era una amant de les rutines. Unes rutines que, ara que ja no hi és, segueixo esperant cada dia. Anyoro la seva rebuda al matí, tocar-li la panxa com a ella li agradava. L’imagino demanant-me que li obri la porta perquè pugui sortir a la terrassa. O corrent pel passadís perseguint alguna bola de paper. Trobo a faltar veure-la dormir i sentir-la roncar mentre treballo. I veure com puja al meu llit quan vaig a dormir.

La Sai ens ha deixat plens de records inesborrables. I de moltíssim amor. Ja no és el mateix arribar a casa, sense ella ni la Pretty. Eren la millor benvinguda.

Gràcies Saini per la teva companyia. Per deixar-te estimar tant. I per ser tan única i especial. Et trobarem a faltar.

Aquest Post Té 1 Comentari

  1. Noemí

    Molt bonic…com se les troba a faltar!!😘😘

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.