El viatge de la Pretty

El viatge de la Pretty

(Aquest és un post personal, que no té res a veure amb viatges.)

La Pretty feia temps que no pesava més de 3 kg. El seu pèl, blanc i voluminós, dissimulava el seu cos cada cop més petit. Ara, només ens queden les seves cendres a una petita urna de fusta. No deuen pesar ni cent grams. Els animals se’n van i no deixen res a enrere. Ni objectes, ni problemes. Només records plens d’amor, sinceritat i puresa.

Encara segueixo esperant a la Pretty cada cop que entro a casa. L’espero caminant pel passadís lentament, com feia últimament, però sense perdre la bona costum de venir-me a saludar.  Era la millor benvinguda.

Encara l’espero al matí, quan sona el despertador. Era el meu bon dia. El primer que feia cada dia era acompanyar-la a menjar. Perquè a ella, encara que sempre tenia menjar disponible, li agradava estar acompanyada mentre esmorzava. Sempre va ser la mimada de la casa.

Se’m segueix fent estrany quan estiro la manta i no ve ràpidament a estirar-se. Les mantes eren la seva debilitat. I era la millor manera de tenir-la ben a prop al sofà, mentre ella ronronejava pel simple fet d’estar estirada a la manta amb companyia.

Durant 17 anys la Pretty va anar creant costums. Les seves rutines. Unes costums que durant els últims mesos va anar perdent. I vam ser nosaltres qui vam instaurar-li les noves rutines: com donar-li hidracare cada poques hores o anar-la a tocar tan sovint com ella tenia costum de reclamar carícies. També trobo a faltar això, cuidar-la com es mereixia.

La Pretty va arribar a casa quan jo tenia nou anys, i em fa fer el nen més feliç del món. Amb pocs dies ja ens havia enamorat a tots. Em va acompanyar mentre feia els deures durant la primària, i estudiava pels exàmens de l’ESO, el batxillerat i la universitat. Sempre trobava un racó suficient a la taula per estirar-se.

Com tots els gats, la Pretty no va canviar el món. Va influir en la vida de molt poques persones. Però a nosaltres ens va canviar el dia a dia a casa. Va canviar la llar. Ens va omplir d’amor i generositat. I es va deixar cuidar i estimar.

Ara només ens queden els seus records. El record de la seva mirada d’ulls verds, del so del seu ronroneig, del tacte del seu pèl suau. Uns records plens d’amor i gratitud. I que, els que l’estimàvem i seguim estimant, no oblidarem mai.

Gràcies Pretty per ser tan especial per mi.

Comentaris

  1. Noemí

    Que encertat tot el que dius…avui ja fa 3 mesos que ens va deixar, pero ella segueix viva en els nostres cors

  2. Noemí

    Hem tingut la sort de tenir dues gatetes meravelloses que ens han donat molt bons moments i ens han fet molta companyia, cadascuna amb les seves coses: la Pretty i les mantes, les seves estades a la pica, les seves pasejades x sobre els teclats…i la Sai amagant-se darrera la tele, pujada hores a la taula mirant l’horitzo, amb les clinex quan era petita….pero les dues ens han deixat i ens ha quedat un gran buit ara q ja no hi són. Les estimarem sempre i sempre les tindrem al nostre cor. Gracies Pri i Sai x tot el q ens heu donat!! Us estimem

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.