Al pensar en Irlanda i Irlanda del Nord ens venen al cap les seves enormes extensions de camps verds. Les interminables successions de llacs. Els seus castells. La seva costa escarpada tenyida de daurat durant les postes de sol. El blau del mar brillant durant els dies assolellats. I les seves ovelles… Que ens convidaven a parar a qualsevol racó de l’illa.
Gaudir d’un viatge a Irlanda i Irlanda del Nord, sempre havia estat a la nostra llista de destins. Els majestuosos Cliffs of Moher, els apassionants ocells de les Illes Saltee, la sorprenent Calçada del Gegant o els infinits llacs de la regió de Connemora eren paisatges amb els que sempre havíem somiat. Però recórrer les estretes i solitàries carreteres d’Irlanda ens va mostrar una bellesa del país que trobàvem per tot arreu. Irlanda és sinònim de verd, un verd infinit per on les ovelles hi pasten tranquil·lament, i que ens va acompanyar durant quasi tot el viatge. Igual que els llacs, que sempre apareixien quan ens apropàvem als parcs nacionals.
