Està clar que hi ha moltes maneres de viatjar. Segons la personalitat i la butxaca, cadascú planifica els seus viatges. Una de les tendències més populars últimament és la d’allotjar-se a una granja a canvi de treballar-hi allà durant l’estància. Això permet reduir molt les despeses del viatge, ja que no cal pagar allotjament ni menjar. Però, per altra banda, es té menys temps per explorar el país perquè part del dia es passa treballant.
Quan vaig fer divuit anys tenia moltes ganes de descobrir algun lloc del món sol. I com que no tenia pressupost, vaig pensar que podia ser molt enriquidor anar a una granja a treballar. En aquests casos, el millor és utilitzar la plataforma Wwoof, que posa en contacte els grangers amb els “voluntaris”. En el meu cas, ho vam fer directament a través d’un conegut de Suïssa, el Samuel, que va posar-nos en contacte amb dues granges: una per mi i l’altre pel meu germà.
Durant quinze dies vaig estar treballant a una granja, al poble de Jegenstorf. Però com que allà no tenien espai per dormir, em vaig allotjar a la casa dels pares del Samuel, que vivien al mateix poble. Treballava cada dia de nou a cinc de la tarda. Òbviament no havia de fer res massa complicat, ja que la meva experiència en granges era nul·la. M’encarregava d’alimentar les vaques, netejar l’estable, anar als camps de conreu a arrencar males herbes i moltes feines més, diferents cada dia. Algunes jornades eren més dures que d’altres. Però totes eren enriquidores. A més, cada dia alhora de dinar i sopar gaudia moltíssim de la típica gastronomia de Suïssa. Quins formatges!
Tot i això, la gràcia de treballar a una granja d’un país estranger és aprofitar el temps de descans per fer turisme. La majoria dels dies, després de dinar, anava a explorar els racons del poble mentre els grangers feien la migdiada.

A més, vaig tenir la sort que em portessin fins a la magnífica Berna durant una tarda. Poder recórrer la ciutat amb ells, que coneixien els millors racons, va ser un gran luxe.



També vaig aprofitar molt el cap de setmana, que teníem festa. El Samuel va portar-nos, a mi i al meu germà, fins al poble de Flims. Allà vam passar el cap de setmana, en un entorn fantàstic, fent les excursions que ell considerava més boniques. El dissabte vam dedicar-lo a visitar el llac Caumasee, un llac d’aigües turquesa on vam poder banyar-nos, i a recórrer els camins més propers. L’endemà vam fer una excursió preciosa: vam pujar amb telefèric fins al cim de la muntanya Fil de Cassons i des d’allà vam baixar caminant fins a Flims. Les vistes durant la baixada, tant de Flims com dels prats alpins i les muntanyes, van ser fantàstiques.





Els quinze dies em van passar volant. Va ser una manera diferent de conèixer Suïssa. No vaig conèixer massa llocs, però en canvi vaig poder aprofundir molt més en la manera de pensar i treballar dels grangers suïssos i provar moltíssims plats típics de la zona. A més, van tractar-me de meravella a tot arreu. Va ser una gran experiència. Quinze dies difícils d’oblidar.
Podem viuve experiències ben aprop, també.
De tota manera, Suïssa és fantàstic, i com sempre, el que expliques ben interessant i una bona oportunitat pel jovent.
Està clar que podem viure experiències ben a prop de casa. El millor és poder-ho combinar, no?
Si, Suïssa és fantàstic…Amb un cap de setmana a la muntanya vam tenir-ne prou per tenir-ho clar.
Gràcies pel comentari!
Tota una aventura! Realment és una molt bona manera de viatjar i descobrir un nou país d’una manera diferent.
És fabulós que comparteixis les teves experiències amb tots els lectors d’aquest bloc, no tenia clar si fer alguna cosa així i aquesta entrada juntament amb altres que he llegit sobre el tema m’han fet decidir-me i l’any que vé m’embarcarà en una sortida semblant. Espero que sigui tant gratificant com la teva.
Molta bona feina Arnau!
Moltes gràcies pel comentari Miquel!
L’experiència va ser molt gratificant. Segur que si vas a una granja ho gaudiràs moltissim. És molt interessant viatjar de maneres diferents i aquesta n’és una molt gratificant.
Salut!
Arnau