Maneres alternatives de viatjar: Fent de granger a Suïssa

Està clar que hi ha moltes maneres de viatjar. Segons la personalitat i la butxaca, cadascú planifica els seus viatges. Una de les tendències més populars últimament és la d’allotjar-se a una granja a canvi de treballar-hi allà durant l’estància. Això permet reduir molt les despeses del viatge, ja que no cal pagar allotjament ni menjar. Però, per altra banda, es té menys temps per explorar el país perquè part del dia es passa treballant.

Quan vaig fer divuit anys tenia moltes ganes de descobrir algun lloc del món sol. I com que no tenia pressupost, vaig pensar que podia ser molt enriquidor anar a una granja a treballar. En aquests casos, el millor és utilitzar la plataforma Wwoof, que posa en contacte els grangers amb els “voluntaris”. En el meu cas, ho vam fer directament a través d’un conegut de Suïssa, el Samuel, que va posar-nos en contacte amb dues granges: una per mi i l’altre pel meu germà.

Durant quinze dies vaig estar treballant a una granja, al poble de Jegenstorf. Però com que allà no tenien espai per dormir, em vaig allotjar a la casa dels pares del Samuel, que vivien al mateix poble. Treballava cada dia de nou a cinc de la tarda. Òbviament no havia de fer res massa complicat, ja que la meva experiència en granges era nul·la. M’encarregava d’alimentar les vaques, netejar l’estable, anar als camps de conreu a arrencar males herbes i moltes feines més, diferents cada dia. Algunes jornades eren més dures que d’altres. Però totes eren enriquidores. A més, cada dia alhora de dinar i sopar gaudia moltíssim de la típica gastronomia de Suïssa. Quins formatges!

Tot i això, la gràcia de treballar a una granja d’un país estranger és aprofitar el temps de descans per fer turisme. La majoria dels dies, després de dinar,  anava a explorar els racons del poble mentre els grangers feien la migdiada.

A més, vaig tenir la sort que em portessin fins a la magnífica Berna durant una tarda. Poder recórrer la ciutat amb ells, que coneixien els millors racons, va ser un gran luxe.

També vaig aprofitar molt el cap de setmana, que teníem festa. El Samuel va portar-nos, a mi i al meu germà, fins al poble de Flims. Allà vam passar el cap de setmana, en un entorn fantàstic, fent les excursions que ell considerava més boniques. El dissabte vam dedicar-lo a visitar el llac Caumasee, un llac d’aigües turquesa on vam poder banyar-nos, i a recórrer els camins més propers.  L’endemà vam fer una excursió preciosa: vam pujar amb telefèric fins al cim de la muntanya Fil de Cassons i des d’allà vam baixar caminant fins a Flims. Les vistes durant la baixada, tant de Flims com dels prats alpins i les muntanyes, van ser fantàstiques.

Els quinze dies em van passar volant. Va ser una manera diferent de conèixer Suïssa. No vaig conèixer massa llocs, però en canvi vaig poder aprofundir molt més en la manera de pensar i treballar dels grangers suïssos i provar moltíssims plats típics de la zona. A més, van tractar-me de meravella a tot arreu.  Va ser una gran experiència. Quinze dies difícils d’oblidar.