Setmana 79

El final de la ruta per Amèrica del Sud

L’última setmana a les Illes Galápagos també va ser la darrera de la meva ruta per Amèrica del Sud, un viatge que m’havia portat a recórrer el continent durant gairebé onze mesos. Sens dubte, l’experiència de comprar un cotxe a Xile i travessar Xile i l’Argentina de nord a sud, conduint més de 20.000 quilòmetres, havia estat una aventura intensa i inoblidable.

Tot i l’emoció del viatge, a mesura que passaven les setmanes, tenia la sensació que em faltava una peça essencial: el contacte amb la vida salvatge. Els mesos que havia passat a l’Àfrica al començament d’aquesta aventura havien marcat un abans i un després, la meva fascinació profunda per la fauna i els ecosistemes naturals era encara més gran.

Per sort, les Galápagos van ser un final perfecte per aquesta aventura. Hi vaig trobar una gran tranquil·litat i animals per tot arreu. Vaig poder gaudir de la fotografia amb espècies que no tenien por de mi, una oportunitat per experimentar amb nous punts de vista i practicar una fotografia diferent. Els dies a aquest màgic arxipèlag em van reafirmar en què vull continuar viatjant a la recerca d’entorns naturals i remots, però sobretot vull poder seguir buscant, observant i fotografiant animals salvatges.

Quan penso en els moments més apassionants d’aquesta ruta per Amèrica del Sud, de seguida em venen al cap aquells en què la fauna n’ha estat la protagonista. Els primers pumes que vaig veure al Parc Nacional Patagònia, o els nous encontres amb aquests felins al Parc Nacional Torres del Paine. L’Antàrtida, un dels llocs més espectaculars que he visitat mai. Els rius del Pantanal, on vaig poder observar el fascinant jaguar. I, és clar, el Parc Nacional del Manú, amb tota la vida que s’amaga dins la selva.

Em vaig acomiadar de les Galápagos i d’Amèrica del Sud mentre ja pensava en com afrontaria la nova etapa d’aquesta aventura. Amèrica del Nord m’esperava. Però abans tocava tornar a casa durant uns mesos, des d’on sempre podria reviure aquests onze mesos de viatge a través dels records i de les més de cent mil fotografies que m’emportava. Aquestes en són només una petita mostra, però m’agrada que reflecteixin la varietat de paisatges i fauna que he pogut veure entre Xile, l’Argentina, l’Antàrtida, el Brasil, el Perú i les Galápagos (Equador).