Setmana 77

Una nova posta de sol a la Playa Mann

Mentre viatjava pel Perú vaig decidir que les illes Galápagos fossin el final de la meva ruta per Amèrica del Sud. Havia visitat aquestes illes feia deu anys, fent un creuer màgic per aquest meravellós arxipèlag. I des d’aquell moment tenia clar que volia tornar-hi. Per fi havia arribat el moment.

L’arribada fins allà va ser una mica accidentada. Bàsicament perquè la meva motxilla es va perdre durant el trajecte amb avió de Lima a Guayaquil. La companyia aèria no sabia a on era. Així doncs, vaig arribar a les illes amb només una muda de roba. Per sort, tenia també el banyador amb mi.

M’esperaven quasi vint dies entre les tres illes principals de les Galápagos: San Cristóbal, Isabela i Santa Cruz. Tenia moltes ganes de poder viure amb calma tots els racons d’aquestes illes. A totes elles hi ha racons amagats on només s’hi pot arribar amb guies i barca, però també zones encantadores que es poden visitar per lliure.

A San Cristóbal, un dels meus llocs preferits va ser la propera i concorreguda Playa Mann. Cada vespre m’hi acostava per observar i fotografiar els lleons marins, que descansaven sobre la sorra daurada mentre la posta de sol els tenyia de llum càlida. Les cries, petites i juganeres, buscant constantment la seva mare, afegien tendresa a l’escena.

Era un ritual senzill, quotidià, i alhora intens. En guardo un record inoblidable, que em transporta a l’essència dels viatges sense pressa, que em permeten una mica més en els destins que visito. Durant una setmana, la meva rutina va ser anar a veure pondre el sol envoltat d’aquests animals curiosos i afables. Un privilegi difícil d’igualar.