Setmana 71
Des del Paso San Antonio
Potser sense el cansament extenuant dels dies previs, les fredes i interminables nits en què no aconseguia dormir o la gana acumulada després de quatre dies d’autosuficiència per la Serralada del Huayhuash el paisatge que tenia davant meu no m’hauria semblat tan impressionant. Però el cert és que després del que havia viscut, quan vaig arribar al Paso San Antonio, a més de 5.000 msnm, se’m va posar la pell de gallina. Sentia que em trobava davant d’un dels escenaris més impressionant que havia vist mai.
M’és molt complicat descriure allò que vaig veure. Tanta bellesa. Segurament per això vaig fotografiar aquelles muntanyes, glaceres i llacunes repetidament. Centenars de vegades. Per por de perdre’n algun detall, o d’oblidar allò que tant m’havia captivat.
No volia perdre l’emoció immensa que havia sentit en arribar fins allà.
Un passeig fotogràfic pel trekking del Huayhuash
Sens dubte, completar el trekking del Huayhuash va ser un dels grans moments de la meva ruta pel Perú, i el gran moment d’aquesta setmana del viatge. És una ruta dura, molt dura. Però també molt visual. Plena de paisatges màgics que m’animaven a continuar caminant per seguir descobrint la màgica d’aquella serralada.
Portava una motxilla que pesava més de 20 kilograms. Però no vaig dubtar ni un moment en agafar també la càmera i tot el material fotogràfic.
Sort que ho vaig fer.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.