Setmana 63

Descobrir les Cascades d'Iguazú

El primer registre escrit de les espectaculars Cascades d’Iguazú es remunta al segle XVI, quan l’explorador espanyol Álvar Núñez Cabeza de Vaca va descobrir aquest impressionant conjunt de salts d’aigua durant les seves expedicions per l’Amèrica del Sud. Fascinat per la força i bellesa d’aquestes cascades, Cabeza de Vaca no podia imaginar-se que aquell indret ja havia estat venerat durant segles pels guaranís, els pobles indígenes que habitaven la regió. Per a ells, les cascades eren molt més que una meravella natural; representaven un espai sagrat, un punt de trobada amb la natura i una font de vida tant física com espiritual.

Quan em vaig trobar al peu del Salto del Diablo, la cascada més gran i impressionant d’Iguazú, vaig sentir una connexió amb aquella mateixa energia primitiva. Mentre el vapor d’aigua em mullava la pell i l’estrèpit de l’aigua queia amb una força aclaparadora, no vaig poder evitar imaginar-me com devien ser les primeres experiències dels joves guaranís que, guiats pels seus ancestres, s’endinsaven per primera vegada en aquest santuari natural. Sense haver vist cap imatge prèvia, el primer cop que contemplaven aquestes cascades havia de ser una experiència sensorial intensa i inoblidable, un moment d’epifania que els marcava per sempre.

Tot i que jo havia vist innombrables fotos i vídeos de les Cascades d’Iguazú, res podia preparar-me per a l’experiència real. La magnitud de l’espectacle era indescriptible. Veure l’aigua caient amb una força imparable, escoltar el rugit constant que omplia l’aire i sentir la vibració sota els meus peus em va fer comprendre per què aquest lloc havia estat considerat sagrat durant segles. Era una manifestació de la grandesa de la natura, una explosió d’energia i vida.

El paisatge semblava immillorable, fins que el sol va sorgir d’entre els núvols i va dibuixar un intens arc de sant martí sobre les cascades. Aquella imatge era la culminació perfecta d’una experiència inoblidable, una postal que semblava acomiadar-me de la selva brasilera mentre em donava la benvinguda, de nou, a terres argentines.