Setmana 58
Paisatges lunars i dinosaures a Argentina
Viatjar durant llargues temporades m’ha descobert tots els secrets que amaguen els països que visito més enllà dels seus punts més emblemàtics. Ja no viatjo amb la impaciència de conèixer els típics imprescindibles de cada lloc. M’importa poc descartar-ne algun, a canvi d’aprofundir i dedicar més temps a les zones per on passo. Connectar amb paisatges i històries que normalment passen desapercebudes en els itineraris habituals.
Em sorprèn descobrir paisatges bellíssims, normalment coneguts entre la gent del mateix país, però desconeguts fora de les seves fronteres. Racons impressionants, com els que vaig poder admirar durant l’última setmana per Argentina, amb el Parc Nacional Talampaya o el Parc Provincial Ischigualasto com a grans protagonistes.
El Parc Nacional Talampaya, a la província de La Rioja, és una joia natural que combina la bellesa del desert amb l’impacte de la història geològica. Els seus penya-segats de roca vermella, erosionats pel pas del temps, creen un dels canyons més sorprenents d’Argentina. Un paisatge que també explica, gràcies a fòssils i petroglifs, la presència de pobles des de fa milers d’anys.
A pocs kilòmetres d’allà, el Parc Provincial Ischigualasto, conegut també com la Vall de la Lluna, és un altre tresor ocult a l’Argentina. Aquest parc és un dels jaciments paleontològics més importants del món. Allà s’hi ha trobat alguns dels fòssils de dinosaure més antics i ben conservats del planeta, i grans arqueòlegs encara continuen estudiant aquest territori.
Després d’haver vist diferents fòssils de dinosaure al museu del parc, se’m va fer ben senzill imaginar-me com fa 180 milions d’anys aquests havien recorregut i dominat aquesta terra. Un territori que ara era completament diferent. Desèrtic i, aparentment, amb molta menys presència faunística. Tot i això, alguns animals encara eren capaços de sobreviure. Entre ells guanacs, guineus grises i, fins i tot, algun puma.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.