Setmana 51
Les muntanyes del nord de la Patagònia andina
A El Bolsón, un petit poble de muntanya al nord de la Patagònia Argentina, s’hi troba la xarxa de refugis de muntanya més gran d’Amèrica del Sud. Un conjunt de petites cases de fusta que ofereixen aixopluc i escalfor a tothom qui ho demani. Funcionen de manera particular. Sense reserva prèvia. Oferint una gran llibertat a l’hora de planificar la ruta. I permetent passar més d’una setmana immers a la muntanya, caminant entre boscos de coigües , rius d’aigües cristal·lines i glaceres.
Jo no disposava de tants dies. Així que em vaig conformar amb una ruta curta de només dos dies, fent nit al Refugi Hielo Azul. Quan vaig arribar allà després de cinc hores caminant, em va sorprendre trobar-me un gat mentre deixava el meu sac de dormir al matalàs on passaria la nit. Ràpidament vaig deduir que aquell gat era el millor remei natural per evitar que els ratolins s’instal·lessin a l’interior del refugi.
Encara quedaven algunes hores de llum, i vaig aprofitar la tarda per caminar fins a la glacera Hielo Azul. Una pujada que no esperava que fos tan exigent. Encara que ho hauria pogut intuir, veient que calia superar uns 550 metres de desnivell en menys de dos kilòmetres.
Gràcies a algunes marques pintades a les roques, vaig anar improvisant el traçat del camí, ajudant-me de les mans en alguns moments. A cada passa, les vistes de la vall eren cada cop més espectaculars. Parar-me a contemplar-les era l’excusa perfecta per descansar una mica.
Finalment, després d’una última pujada, vaig trobar-me davant d’una llacuna i la glacera Hielo Azul. Un paisatge indòmit i silenciós, com molts dels que havia estat trobant al llarg de la Patagònia andina.
Les muntanyes del nord de la Patagònia Argentina: un passeig fotogràfic
El nord de la Patagònia Argentina, amb la ciutat de San Carlos de Bariloche com a principal nucli urbà, és una de les zones més accessibles i visitades de la Patagònia Argentina. És un territori on es poden trobar les comoditats dels nuclis urbans, però també àrees agrestes i muntanyes salvatges i repletes de racons idíl·lics.
No vaig poder dedicar tant temps com m’hauria agradat a aquesta zona, i em va quedar pendent fer alguna ruta de trekking llarga. Però vaig poder fer un petit tast d’algunes de les zones principals, especialment al voltant d’El Bolsón i de San Carlos de Bariloche.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.