Setmana 48
Puerto Deseado i els pingüins salta-roques
Després de dos dies de molt vent, en què el port de Puerto Deseado havia estat clausurat, ja m’imaginava que la navegació fins a Isla Pingüino no seria gaire plaent. Es preveien onades d’entre dos i tres metres, que segur que balancejarien més del compte la llanxa semirígida que m’havia de portar fins allà.
Tal com m’esperava, quan vam sortir de la protecció del port, el moviment va començar. Avançàvem contra les onades, de manera que els vots i les esquitxades eren un continu. Estava clar que per veure la setena espècie de pingüí des que havia començat al viatge hauria de patir una mica.
Una hora més tard, em vaig alegrar quan vaig caminar novament per terra ferma. Mentre em treia l’armilla salvavides, anava analitzant totes les espècies que hi havia a Isla Pingüino. A simple vista podia veure una gran colònia de lleons marins, dos enormes mascles d’elefants marins del sud, quatre curioses palomes antàrtiques, un grup d’escues i desenes de pingüins de Magallanes. Aquests pingüins, a principis de març, tenien un aspecte força còmic. Es trobaven a mig procés del canvi de plomatge, inflats i amb les plomes a mig canviar.
Entre totes aquestes espècies, faltava el gran protagonista de Isla Pingüino: el pingüí emplomallat o salta-roques. A aquesta illa hi ha la colònia més accessible d’aquests característics pingüins, que tenen un plomatge groguenc a sobre l’ull. Per trobar-los, vam haver de travessar l’illa fins al vessant més rocós. Allà van aparèixer els primers pingüins emplomallats. Els seus moviments, amb els característics salts d’aquesta espècie, els hi conferien un cert aire còmic, que contrastava amb l’aspecte misteriós que els hi conferien els seus ulls vermells.
Sempre que visito una colònia de pingüins, m’emociona la sensació d’estar envoltat d’aquests fascinants ocells i notar com continuen amb la seva activitat diària. És increïble estar a pocs metres d’ells i sentir que no em perceben com una amenaçada. Poder ser un testimoni de les seves becaines, petites discussions i capbussades.
Isla Pingüino és un petit paradís de naturalesa de la costa Argentina. Haver-hi pogut passar un parell d’hores va ser, sens dubte, el moment més especial d’aquesta nova setmana viatjant per la Patagònia.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.