Viatjar a l'Antàrtida
Millor època, preu i organització
Viatjar a l’Antàrtida és un somni per moltes persones. Aquest llunyà continent, la reserva natural més gran del planeta, fascina amb la seva immensitat gelada i la seva fauna única, oferint un espectacle inigualable que sobrepassa la imaginació dels viatgers.
El turisme antàrtic ha evolucionat força durant els últims anys. Cada cop hi ha més opcions per viatjar a l’Antàrtida, amb una gran varietat de vaixells i preus. Per això, abans de contractar un viatge és molt útil conèixer què ofereix cada agència i com aprofitar les famoses ofertes d’última hora (de vegades amb descomptes del 50%).
L’evolució i creixent popularitat dels viatges a l’Antàrtida, també està implicant una amenaça major pels paisatges i la biodiversitat del continent gelat i les aigües que els envolten. És innegable que visitar aquest continent té implicacions negatives pel medi ambient. Però prioritzant embarcacions i empreses responsables, i sent molt estricte amb els protocols mediambientals, s’aconsegueix reduir l’impacte negatiu d’aquest meravellós viatge
Abans de viatjar a l'Antàrtida
Com arribar a l’Antàrtida
L’opció més habitual per viatjar a l’Antàrtida és participant a un creuer des d’Ushuaia, que es troba a uns 1.000 kilòmetres del continent blanc.
Actualment, també s’ofereixen itineraris (molt més cars) amb el format Air-Cruise. En aquests casos es vola directament fins a l’illa 25 de Maig, a les Shetland del Sud. D’aquesta manera s’eviten els dos dies de navegació del Pas de Drake.
Com moure’s per l’Antàrtida
L’única manera de viatjar a l’Antàrtida és amb un creuer, que permet anar a diferents zones (normalment al llarg de la Península Antàrtica) per tal de fer desembarcaments o navegacions amb zodiac. Hi ha vaixells molt diversos i de mides molt diferents, i això és un factor clau en aquest tipus d’experiències
On dormir
Durant els viatges a l’Antàrtida es dorm a l’interior dels vaixells. Hi ha diferents tipus d’habitacions, cada una amb un pressupost. A més, també és habitual que hi hagi habitacions compartides (de dues, tres o quatre persones), així que en cas de viatjar sol no és necessari pagar cap suplement individual.
Vacunes
No hi ha cap vacuna necessària per tal de viatjar a l’Antàrtida.
Targeta SIM
Tal i com es podria esperar, no hi ha cobertura a l’Antàrtida. Tot i això, pràcticament tots els vaixells disposen de wifi per satèl·lit. En alguns casos és gratuït, i en altres funciona a partir de “paquets de dades” de pagament. Per exemple, en el creuer que jo vaig fer amb el M/V Ushuaia, es podien comprar paquets de 500 MB per 10 dòlars. Per enviar missatges, 500 MB són suficients per tot el viatge.
Tipus d’endoll
Els endolls de les embarcacions varien en funció de l’empresa i el país d’origen del vaixell. Així que és un factor particular de cada viatge.
Tot i això, en molts casos hi ha endolls universals i no és necessari cap adaptador.
💡 Targetes per viatjar sense comissions
Per no pagar comissions i tenir sempre el millor tipus de canvi durant els viatges, et recomano utilitzar la targeta Revolut i la targeta N26. Són les que jo faig servir quan viatjo. El procés d’alta és online, ràpid i gratuït.
Si vols saber tots els detalls, et recomano llegir el post sobre les millors targetes per viatjar.
El Tractat Antàrtic
El Tractat Antàrtic, signat el 1959, estableix l’Antàrtida com a zona desmilitaritzada i de cooperació internacional per a la investigació científica pacífica. Amb 54 països signants, prohibeix qualsevol reclamació territorial, convertint l’Antàrtida en una terra sense pertinença, ideal per a l’exploració científica i el turisme responsable.
Idioma
A l’Antàrtida no hi ha cap idioma oficial, però a l’hora de fer un viatge, el que cal considerar és l’idioma del creuer. L’idioma oficial de la majoria de les embarcacions és l’anglès.
Una de les excepcions és l’M/V Ushuaia. Aquesta embarcació pertany a una empresa argentina, i això fa que en aquest cas l’espanyol i l’anglès siguin llengües oficials, així que totes les comunicacions i xerrades es fan amb els dos idiomes.
Visat
Per viatjar a l’Antàrtida no es necessita cap visat específic. Només cal tenir en compte els requeriments per poder entrar a Argentina, ja que els creuers surten des d’Ushuaia.
En el cas dels ciutadans espanyols, tampoc és necessari disposar de cap visat per poder entrar a Argentina (sempre que l’estada sigui inferior a 90 dies). Per tant, només cal portar el passaport.
Zona horària
A l’Antàrtida no hi ha una zona horària definida. Durant els creuers, s’utilitza la zona horària de la ciutat de partida.
Així doncs, en els creuers que surten des d’Ushuaia, s’utilitza la zona horària UTC-4.
Clima
El clima a l’Antàrtida és un dels més extrems i hostils del planeta. Des de l’abril fins a l’octubre, es considera l’hivern a l’Antàrtida. Durant aquests mesos les temperatures són gèlides i les hores de llum cada cop més curtes, fins a arribar a una llarga nit de diversos mesos.
A partir del novembre les temperatures comencen a ascendir i part del gel oceànic comença a desfer-se. Amb l’augment gradual de les temperatures, l’activitat i presència de la fauna també incrementa.
Per aquest motiu, només es realitzen expedicions turístiques a l’Antàrtida des del novembre fins a finals de març.
Moneda
La moneda de pràcticament totes les embarcacions és el dòlar, però sempre convé confirmar-ho amb la naviliera. Els pagaments de les despeses extres del viatge (desepeses del bar, internet…) s’acostumen a fer al final de viatge. No sempre s’accepten els pagaments amb targeta.
Preus
Viatjar a l’Antàrtida implica una logística complexa i costosa, per això és un turisme car. En general, l’opció més econòmica d’un creuer “barat” no acostuma a baixar dels 5.000 dòlars.
Tot i això, es poden aconseguir millors preus gràcies a les ofertes d’última hora. Aquestes ofertes acostumen a aparèixer unes tres o quatre setmanes abans de la data d’inici del viatge, i es poden trobar descomptes de fins el 50% del preu inicial.
Per exemple, en el meu cas, vaig viatjar amb el M/V Ushuaia i vaig pagar 4.285 dòlars (la meitat del preu original) per una habitació doble compartida. Per tal d’estar al corrent d’aquestes ofertes, és molt útil subscriure’s a les llistes de difusió d’algunes agències d’Ushuaia (com per exemple Freestyle Adventure Travel o Antartica Travels).
Propines
Encara que les propines al viatjar a l’Antàrtida no són obligatòries, sí que són esperades en molts casos. En general, es recomana una propina d’entre 10 i 15 dòlars per persona i dia.
És evident que a l’Antàrtida no hi ha problemes de seguretat pel que fa a delinqüència. Ara bé, les complicades condicions climàtiques i marítimes del destí, i la llunyania de qualsevol atenció mèdica, impliquen uns riscos que cal tenir presents des de l’inici. Per això, és bàsic seguir sempre totes les indicacions de la tripulació.
A més, per tal de poder contractar un viatge a l’Antàrtida, una condició obligatòria és disposar d’una bona assegurança mèdica pel viatge. Aquesta assegurança ha de cobrir les despeses d’evacuació mèdica i repatriació, amb una cobertura mínima de 100.000 dòlars. Per aquests casos, et recomano contractar l’assegurança Top de Heymondo, ja que inclou específicament les emergències mèdiques que puguin succeir durant un creuer. Si contractes l’assegurança a través d’aquest enllaç, tindràs un 5 % de descompte. Si necessites més informació sobre aquesta empresa, et recomano llegir el post Assegurança de viatge de Heymondo: detalls, cobertures i preus.
Millor època per viatjar a l'Antàrtida
Millor època
Gener i febrer
Tots els mesos de la temporada antàrtica (de novembre a març) tenen el seu atractiu, però en general es considera que els mesos de gener i febrer són els que ofereixen les millors condicions. La temperatura és més agradable, la disminució del gel permet accedir a més zones, els pingüins tenen una activitat incessant amb el naixement dels pollets i les balenes comencen a arribar a l’Antàrtida per alimentar-se.
Donades les bones condicions, són dos dels mesos amb més demanda per viatjar a l’Antàrtida, de manera que no sempre hi ha ofertes d’última hora.
Temporada alta
Desembre i gener
La època de temporada alta a l’Antàrtida coincideix especialment amb el període habitual de vacances de Nadal. Així doncs, durant la segona meitat de desembre i la primera meitat de gener és quan hi ha una demanda més elevada.
Durant aquest període els preus dels creuers són més elevats i no solen haver-hi ofertes disponibles. Per això, si es vol viatjar a l’Antàrtida amb un pressupost reduït, normalment és preferible evitar aquests dos mesos.
Temporada baixa
Novembre i març
Els mesos d’inici i final de la temporada antàrtica coincideixen amb els mesos de la temporada baixa. Això sí, l’experiència és completament diferent.
Al novembre (i de vegades a finals d’octubre) comencen a operar els creuers d’expedició a l’Antàrtida. Els dies encara són curts i freds, i la neu i el gel són els grans protagonistes del paisatge. Durant el novembre és l’època del zel dels pingüins, una oportunitat única per observar els seus rituals d’aparellament. També és una bona època per veure foques. L’inconvenient és que la majoria de balenes encara no han arribat al continent blanc.
Al març, en canvi, la presència del gel és menor i això facilita el moviment dels vaixells. És un dels millors mesos per l’observació de cetacis. Pel que fa els pingüins, es pot apreciar com la majoria de pollets ja han crescut, i molts cops són força curiosos amb els visitants.
Bona meteorologia
Desembre, gener i febrer
Especialment a partir de mitjans de desembre, les condicions meteorològiques milloren a l’Antàrtida. Els dies són molt llargs (de fet, mai és completament fosc) i la temperatura menys gèlida que durant els mesos anteriors o posteriors.
Tot i això, a l’Antàrtida el clima és molt canviant i poden haver-hi temporals en qualsevol època de l’any.
Temps poc favorable
D’abril a octubre
Els mesos de pitjor meteorologia a l’Antàrtida són els que coincideixen amb el període en què no es realitzen viatges allà, des de l’abril fins a l’octubre. Durant aquests mesos les temperatures són negatives i, a l’hivern, la foscor s’apodera del paisatge. Les condicions climàtiques són realment extremes i no seria segur viatjar a l’Antàrtida.
Viatjar a l'Antàrtida: la meva experiència
Quan vaig iniciar el viatge per Amèrica del Sud, tenia clar que volia intentar viatjar a l’Antàrtida. Tot i això, els preus dels viatges que m’interessaven (tenint en compte la mida del vaixell i l’itinerari) no s’ajustaven al meu pressupost. Gairebé havia descartat aquesta idea, quan vaig veure una oferta d’última hora per viatjar amb el vaixell M/V Ushuaia (té una capacitat inferior a 100 passatgers). Quedaven tres setmanes per l’inici del creuer, i des del sud de Xile, tenia temps suficient per conduir fins a Ushuaia.
M’esperava una ruta a l’Antàrtida poc habitual, una expedició enfocada a intentar arribar al Mar de Wedell. En total, serien onze dies de viatge, dels quals només cinc (com a màxim) els passaria a l’Antàrtida. Eren pocs dies. Però cada segon al continent blanc seria màgic i memorable. L’experiència valdria la pena. N’estava convençut.
DATES DEL VIATGE: Del 29 de gener al 8 de febrer de 2024.
TIPUS DE VIATGE: Creuer amb el vaixell M/V Ushuaia de l’empresa Antarpply Expeditions.
TRANSPORT FINS A USHUAIA: El creuer surt des d’Ushuaia, on arribo amb cotxe durant el meu viatge per la Patagònia.
Dia a dia del viatge a l'Antàrtida
Dia 1: L’inici del viatge a l’Antàrtida
Viatjar a l’Antàrtida era un somni per mi. Sento una gran emoció al matí, durant les hores prèvies al moment d’embarcar, que no comença fins a les quatre de la tarda.
Finalment, poc després de les tres ja puc entrar al port i acostar-me al vaixell que em portarà fins al continent gelat: l’M/V Ushuaia. En comparació amb les altres embarcacions que hi ha al port, i que també fan expedicions a l’Antàrtida, el M/V Ushuaia es veu molt petit. Però la seva construcció robusta i específica per estudis oceanogràfics el fan un dels vaixells més segurs per creuar el temut Pas de Drake.
A les quatre ja puc pujar al vaixell, on ràpidament m’assignen l’habitació. Després comencen les presentacions per part de la tripulació, i cap a les set de la tarda (una hora més tard del previst) el vaixell comença a navegar pel Canal del Beagle.
Gaudeixo d’una navegació escènica i tranquil·la mentre el sol comença a pondre’s. Durant el sopar, la doctora del vaixell ens reparteix pastilles pel mareig. Ja ens han avisat que a mitja nit entrarem al Pas de Drake. Sembla que les condicions no seran excel·lents però tampoc molt desfavorables.
Dia 2: El primer dia travessant el Pas de Drake
Després d’una nit tranquil·la, necessito unes hores per acostumar-me al balanceig del vaixell. Les onades són de tres o quatre metres, una situació força tranquil·la dins del Pas de Drake.
Durant la navegació fins a l’Antàrtida, totes les cobertes del vaixell estan tancades per seguretat. Només es pot sortir a un petit espai a la popa. Encara que no hi ha massa marge de moviment allà, m’hi entretinc una bona estona durant el matí observant les aus marines que segueixen el vaixell. Aquestes aus aprofiten el corrent d’aire generat pel vaixell per estalviar energia mentre busquen aliment. Puc fotografiar per primera vegada aus impressionants com l’albatros cellanegra, el petrell gegant antàrtic i l’albatros viatger (aquest últim és l’ocell amb més envergadura del món).
A la tarda, escolto les primeres xerrades del viatge. Una d’elles està centrada en el Tractat Antàrtic, que és el marc legal que regula les activitats humanes a l’Antàrtida; i l’altre sobre les aus marines, els grans protagonistes del primer dia complet de navegació.
Dia 3: Un nou dia al Pas de Drake
Durant la segona jornada de navegació, de camí a l’Antàrtida, el vent ha deixat de bufar amb força i això es trasllada en un mar molt més calmat. El moviment del vaixell continua, però és més tranquil que el d’ahir. Igualment, la tripulació no para de repetir que estem vivint un Drake molt agradable, així que no em puc queixar.
Després de dinar, creuem la Convergència Antàrtica. A aquest corrent circumpolar es troben els corrents càlids dels tròpics amb les aigües gèlides antàrtiques, creant un ambient òptim pel fitoplàncton, que atrau nombrosos mamífers marins i aus marines.
Tantes hores de navegació es fan una mica pesades, però m’entretinc fotografiant aus i atenent les dues xerrades del dia: una sobre l’expedició belga a l’Antàrtida i l’altra sobre pingüins. També a la tarda, tots els passatgers hem d’escoltar la xerrada sobre el Codi de Conducte de la IAATO, amb tota la normativa que cal complir durant els desembarcaments, per tal que la nostra visita a l’Antàrtida tingui el menor impacte possible sobre l’ecosistema pristi del continent blanc.
Dia 4: Una màgica benvinguda a l’Antàrtida al Canal del Plata i Portal Point
Avui em llevo aviat, a les sis, i quan miro per la petita finestra de l’habitació descobreixo un paisatge de somni. Puc observar les primeres muntanyes nevades i icebergs de l’Antàrtida. Ràpidament, surto a la coberta, i quedo meravellat pel paisatge. Mai havia vist aquesta immensitat.
Pocs segons després es posa a nevar, i se’m comencen a gelar les mans. Així que entro de nou a l’interior, per abrigar-me i esmorzar, abans de sortir novament a l’exterior. De bon matí iniciem la navegació pel Canal del Plata, una zona coneguda per la densitat de balenes geperudes. No passa gaire estona fins que ja puc albirar les primeres balenes, que han vingut fins a l’Antàrtida per alimentar-se de l’abundant krill. Quedo meravellat amb aquest espectacle. Durant poc més d’una hora puc veure més de vint balenes.
Després de dinar, tothom es prepara per a la primera activitat de l’expedició: una navegació amb zodiac pel Port Foyn. No és una navegació massa llarga, però no deixa de ser emocionant.
Per tal de gaudir de les millors condicions meteorològiques, fem la segona activitat del dia després de sopar. A les nou del vespre pujo de nou a una zodiac, per anar fins a Portal Point i fer el primer desembarcament del viatge. Allà faig les primeres passes pel continent Antàrtic i puc veure i fotografiar diversos exemplars de foca de Wedell. A més, el paisatge il·luminat per la llum tènue del capvespre és indescriptible.
Abans d’anar a dormir, m’acomiado del dia observant un nou grup de balenes geperudes, que neden entre icebergs i muntanyes blanques.
Dia 5: Entre pingüins a l’Antàrtida
Durant el segon dia a l’àrea de la Península Antàrtica, les condicions atmosfèriques són excel·lents per poder fer totes les activitats programades. Una situació poc habitual durant aquest tipus de viatges.
A mig matí, navego amb zodiac pel voltant de l’illa de Lieja. Les glaceres i la neu són els protagonistes del paisatge. A més, també puc veure una parella de corbs marins antàrtics, que descansen a una roca on també hi ha estirat un lleó marí de dos pèls.
A la tarda, arriba un dels moments més esperats del viatge: visitar una colònia de pingüins. En concret, desembarquem a Punta Palaver, on hi ha una nombrosa colònia de pingüins carablanc. Observo amb fascinació com es mouen entre la neu i com interactuen entre ells. A la mateixa zona, també puc identificar tres pingüins de papúa, diverses skúes antàrtiques i dos lleons marins de dos pèls.
Al tornar al vaixell després d’aquesta activitat inoblidable, la tripulació anuncia que començarem la navegació cap al Mar de Wedell. Durant la nit travessarem l’Estret Bransfiel, per a l’endemà intentar accedir a un dels mars més imprevisibles i traïdors de l’Antàrtida.
Dia 6: El gel del Mar de Wedell
Poc després d’esmorzar, pels altaveus de l’M/V Ushuaia s’anuncia que el vaixell acaba d’entrar a l’Estret Antarctic, una zona de naturalesa prístina i repleta de vibrants relats d’algunes de les exploracions antàrtiques més famoses de la història del continent blanc.
A mesura que ens endinsem per aquest estret, apareixien els famosos icebergs tubulars d’aquesta regió de l’Antàrtida. Normalment, al viatjar a l’Antàrtida la majoria d’itineraris es concentren en les meravelles de la Península Antàrtica (una de les zones amb més abundància de fauna); per això, és un gran privilegi poder navegar per aquest territori.
Durant la navegació, puc veure nombrosos grups de pingüins d’Adèlia nedant ben a prop del vaixell. Es mouen com petits torpedes per sota l’aigua. Lentament, la silueta de l’illa de Rosamel es fa cada cop més gran, fins que només queden un centenar de metres per superar-la. Aquesta illa marca l’inici del Mar de Wedell.
Malauradament, hi ha massa gel marí, i ens anuncien que no serà possible avançar més. Ràpidament, els líders de l’expedició canvien les activitats, i ens proposen fer una navegació amb zodiac entre el gel marí que ens ha impedit el pas. Fa un sol radiant i gairebé no hi ha vent, així que val la pena aprofitar aquestes condicions.
El recorregut amb zodiac és un espectacle. Ple de pau i puresa. Les formes hipnòtiques dels blocs de gel marí, creen un laberint per on les zodiacs poden endinsar-se. Al final del recorregut, puc fotografiar un adorable pingüí d’Adèlia de ben a prop.
Després de tornar al vaixell i de dinar, arriben els núvols i el vent. Les condicions es compliquen, i no podem fer el desembarcament previst per la tarda. A més, el capità del vaixell anuncia que un temporal (el més fort de la temporada) s’acosta al Pas de Drake, i per evitar-ne la pitjor part haurem de començar el retorn a Ushuaia un dia abans del previst.
Per viatjar a l’Antàrtida cal tenir flexibilitat i acceptar que les regles de la naturalesa en aquest territori indòmit són molt més estrictes.
Dia 7: Illa Decepció, un volcà actiu en territori antàrtic
Després d’una nit de navegació cap a les Illes Shetland del Sud, em llevo a les quatre de la matinada per gaudir de la sortida de sol durant l’últim dia del viatge a l’Antàrtida. Mentre fotografio els icebergs durant l’albada, alguns pingüins passen nedant en grup ben a prop del vaixell.
Un parell d’hores després, el capità del vaixell comença les maniobres per endinsar-nos a la caldera de l’Illa Decepció, a través dels icònics Fuelles de Neptuno. Aquesta illa és un dels dos volcans actius de l’Antàrtida, i el paisatge és molt diferent del que havia vist fins ara. Hi ha menys neu, i les glaceres encara estan cobertes per les cendres de l’última erupció volcànica l’any 1967.
La meteorologia és bona per poder desembarcar a la Badia Telefon, i allà puc caminar una mica per apropar-me a una glacera i a una caldera secundària. Des d’un petit turó, la vista panoràmica és excepcional. A més, poc abans de tornar al vaixell també puc fotografiar un lleó marí de dos pèls i un solitari pingüí carablanc.
Amb això, s’acaba la meva experiència al continent antàrtic. Al migdia, la tripulació anuncia que durant la tarda navegarem cap a l’illa 25 de maig, des d’on iniciarem la travessia pel Pas de Drake a mitjanit.
Dia 8: Un dia de temporal al Pas de Drake
Des del moment en què entrem al Pas de Drake, el moviment del vaixell és cada cop més notable. Les onades, d’uns cinc o sis metres, són molt més altes que les que havia experimentat a l’anada.
Poca cosa puc fer durant el dia. Per sort, no estic marejat, així que puc atendre les dues xerrades que fan els guies de l’expedició. Una d’elles enfocada a les balenes i dofins i l’altra sobre el futur de l’Antàrtida.
Durant la tarda les onades i els vents incrementen, i quan vaig a dormir, ja hi ha onades que superen els vuit metres. Quan algunes d’elles impacten amb el vaixell, puc notar com tremola tota l’estructura. Però no em costa gaire acostumar-me al moviment i dormo força plàcidament.
Dia 9: Una nova jornada superant un Pas de Drake mogut
Sens dubte, el Pas de Drake també forma part de l’experiència antàrtica. Navegar aquestes tortuoses aigües també forma part d’aquest viatge únic. Avui hauria de ser l’últim dia de navegació, però ja ens han anunciat que la tornada s’allargarà un dia més de l’habitual. Per tal d’evitar el nucli de la tempesta, hem hagut d’anar primer en direcció a les illes Malvines.
A mig matí, el mar es calma una mica i aprofito per fotografiar algunes de les aus marines que ens acompanyen. De nou, puc albirar petrells antàrtics, petrells gegants antàrtics, albatros viatgers o albatros de cellanegra.
També m’entretinc amb algunes xerrades més, una d’elles sobre l’expedició de Jean Baptiste Charcot i l’altre sobre els “Valors Antàrtics”.
Dia 10: L’arribada al Canal de Beagle
Després d’una nit moguda, però més tranquil·la que les dues anteriors, sembla que l’experiència de viatjar a l’Antàrtida comença a arribar a la seva fi. Al migdia, apareix a l’horitzó la silueta de l’illa de Terra del Foc.
Durant les últimes hores abans d’entrar al Canal del Beagle, un nombrós grup de petrells antàrtics gegants avancen amb nosaltres, aprofitant els corrents d’aire que genera el xoc del vent amb el vaixell. És extraordinari observar aquestes enormes aus volant a poc més d’un metre del meu cap.
A la tarda, entrem finalment a les tranquil·les aigües del Canal de Beagle. Allà fondegem fins a la matinada, quan entrarem al port d’Ushuaia.
Just abans de sopar, una vintena de dofins de Peale s’apropen a l’embarcació i ens regalen un espectacle memorable. Una successió de salts i piruetes improvisada, que em fan acabar el dia amb un gran somriure.
La naturalesa està plena d’imprevistos i de bellesa.
Dia 11: El final del viatge a l’Antàrtida
El somni de viatjar a l’Antàrtida s’ha convertit en una realitat i, amb pena, arriba el moment de donar per acabada l’aventura. Poc després de les vuit del matí, poso de nou els peus a Ushuaia.
Ha sigut una experiència una mica curta però intensa. Un viatge que no oblidaré mai.
Viatjar a l'Antàrtida: conclusions de la meva experiència
Viatjar a l’Antàrtida és una experiència formidable per qualsevol amant de la naturalesa. Cada segon allà és intents i apassionant. Ara bé, també cal tenir en compte que aquest tipus de viatge són costosos i complex. Això fa que la majoria dels creuers d’expedició al continent blanc siguin rutes d’entre deu i quinze dies (hi ha algunes opcions més llargues) i que el cost no sigui inferior als 4.000 euros per persona.
Tenint en compte que els creuers comencen a la tarda i acaben al matí, i que com a mínim quatre dies del viatge es dediquen a travessar el Pas de Drake (dos dies d’anada i dos de tornada); en general, a l’Antàrtida s’hi dediquen només entre quatre i nou dies. Són pocs dies si es té en compte el cost i la logística d’aquest viatge.
Això, juntament amb la imprevisibilitat d’aquest tipus de viatges, a causa de l’extrema meteorologia antàrtica, fa que de vegades pugui haver-hi certa decepció entre els passatgers. Sobretot en aquells que viatgen fins a Ushuaia únicament per fer aquest creuer.
Per això, a l’hora de plantejar-se viatjar a l’Antàrtida, crec que és molt recomanable combinar-ho amb alguna experiència addicional per la Patagònia. Ja sigui dedicant una setmana a conèixer l’Illa de Terra del Foc o bé invertint una mica més de temps per viatjar fins a Torres del Paine (a Xile) o a El Chaltén i El Calafate (a Argentina).
Consells per viatjar a l’Antàrtida responsablement
L’Antàrtida és l’àrea natural més extensa i prístina del planeta. Però també és un dels ecosistemes més amenaçats i sensibles a la presència humana i al canvi climàtic.
Per això, és evident que viatjar a l’Antàrtida té un impacte negatiu sobre aquest continent. Per una banda, per les emissions de CO₂ i, per altra banda, pels possibles riscos que això pot comportar. Molts d’aquests riscos són evitables si se segueixen els protocols de la IAATO. Així que és bàsic tenir-los clars i aplicar-los estrictament.
A banda d’això, aquests són alguns consells per tal de viure aquesta experiència de la manera més responsable possible:
- Optar per embarcacions petites, de no més de 200 passatgers. Algunes de les opcions recomanades són: l’M/V Ushuaia, l’Ocean Endeavour, l’Ortelius o l’Ocean Nova.
- Abans del viatge, netejar a fons tota la roba i calçat. És important revisar els velcros per evitar introduir llavors o espècies vegetals invasores a l’Antàrtida.
- Evitar comprar material específic pel viatge, sobretot si creus que no ho tornaràs a utilitzar. És més sostenible llogar el material a Ushuaia.
- Durant els desembarcaments, ser respectuós amb la fauna. A l’Antàrtida, els animals no temen els humans i això fa que sigui possible estar molt a prop de la fauna. Tot i això, cal mantenir una distància de seguretat, per evitar interferir en la seva conducta.
- Evitar portar coses a les butxaques, especialment plàstics o papers. A causa del vent és molt fàcil que, sense voler, algunes coses surtin volant. La millor manera d’evitar aquests accidents és portant tot el material a una motxilla ben tancada.
- Després del viatge, en la mesura del possible contribuir a reduir les emissions de diòxid de carboni. És l’única manera de conservar el continent blanc.
- Aprofitar l’experiència per compartir la bellesa de l’Antàrtida i la necessitat de lluitar per salvar la naturalesa extraordinària d’aquesta regió de la Terra.
Com escollir un bon creuer a l'Antàrtida
Escollir un creuer per viatjar a l’Antàrtida no és senzill. Hi ha una gran diversitat de preus, embarcacions, itineraris i dates. Si es vol aprofitar alguna oferta d’última hora, és bàsic tenir flexibilitat. Tot i això, aquests són alguns dels aspectes a tenir en compte al buscar un viatge a l’Antàrtida:
- Assegurar-se que la companyia formi part de la IAATO. Això és imprescindible. A la pàgina d’aquest organisme es pot consultar la llista de tots els membres.
- Revisar que el programa del vaixell inclou dues activitats diàries. En general, les dues activitats són una navegació amb zodíac i un desembarcament. Els vaixells amb més de 500 passatgers no tenen autorització per fer activitats de desembarcament.
- Comprovar la mida del vaixell. Per mi els vaixells petits són la millor opció. Tota l’operativa és molt més eficient, no cal fer torns (els desembarcaments estan limitats a 100 persones diàries) i és més responsable amb el medi ambient.
- Tenir en compte l’itinerari. En general, els creuers a la Península Antàrtica són una gran opció, ja que és una de les àrees amb millor clima i on hi ha una densitat de fauna elevada. Les rutes que inclouen el Mar de Wedell o el Cercle Polar Antàrtic permeten veure zones menys freqüentades, però també impliquen destinar més temps a navegar i, en molts casos, la meteorologia impossibilita les activitats a aquestes zones més exposades. Per un creuer de menys de dotze dies, crec que és millor escollir una ruta centrada en la Península Antàrtica.
- Analitzar el tipus d’habitació i la distribució. El preu dels creuers també està condicionat al tipus d’habitacions disponibles. Les habitacions compartides són més econòmiques.
