Buscant llums màgiques

Després d’una nit gèlida, bona part de la superfície de la Laguna Torre estava coberta per una fina capa de gel. Era un gel que desapareixeria al cap d’unes hores, quan el sol comencés a il·luminar un paisatge que continuava immers en la foscor.

Feia dies que perseguia una albada memorable entre les muntanyes que envolten el poble d’El Chaltén. Un instant efímer, en què el paisatge aparentment inert, es transforma a cada segon. Segurament la imprevisibilitat de cada sortida de sol és el que m’obsessionava. No en tenia prou amb una. Cada inici de dia era diferent.

Durant el curt trajecte des del campament d’Agostini fins a la Laguna Torre ja havia pogut comprovar que no hi havia pràcticament cap núvol. Així que el moment prometia.

Lentament, el Cerro Torre i la resta de pics que l’envoltaven van començar a tenyir-se de vermell. Els reflexes de les muntanyes sobre la llacuna eren cada cop més intensos. I tot el paisatge es va convertir en un quadre d’una bellesa indescriptible.