Setmana 40
Preparant-me per caminar
Em vaig acomiadar momentàniament del Parc Nacional Torres del Paine sense haver vist cap més puma durant els dos últims dies al parc. Tot i això, al darrer matí vaig tenir una sorpresa diferent. Vaig poder veure un nyandú (un gran ocell no volador que es troba a Amèrica del Sud) acompanyat per les seves cries. Cinc petits pollets que es movien àgilment al darrere de la seva mare.
Amb aquesta bonica escena vaig donar per finalitzada la meva estada a Torres del Paine per buscar pumes. Vaig posar rumb cap a Puerto Natales. Vaig dedicar uns dies a crear nou contingut pel blog, a reparar algunes coses del cotxe i, sobretot, a preparar-me per una nova experiència: el Circuit del Massís del Paine o Circuit O. Un trekking de 140 kilòmetres per l’interior del Parc Nacional Torres del Paine.
Per fer aquest trekking, que en el meu cas tenia previst completar-lo amb vuit dies, em va anar molt bé tenir uns dies de preparació a Puerto Natales. Havia d’organitzar tota la logística i el menjar. Seria la primera vegada que faria una ruta així en autosuficiència, és a dir, portant la tenda de campanya, el sac, l’estoreta i tot el menjar. La meva motxilla, on també portava tot el material fotogràfic que sempre m’acompanya, no complica cap de les recomanacions habituals sobre el pes màxim que hauria de tenir.
Però estava disposat a patir una mica. Estava convençut que valdria la pena.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.