Setmana 27

L'arribada a l'Illa Maurici

Vaig arribar a l’Illa Maurici sense massa pretensions. Sabent que allà acabaria la meva ruta per Àfrica i que no seria un destí que m’emocionaria tant com els altres països que havia visitat. Però estava il·lusionat pels meus dies allà, fent un voluntariat a Just Natural. Tenia ganes de fer vida a una petita casa construïda a partir de contenidors marítims. Tenir temps per cuinar amb calma. Observar la vida d’un dels països amb més multiculturalitat del continent. I, sobretot, poder aprendre sobre agricultura regenerativa.

Vaig arribar de nit a la propietat on estaria vivint i ajudant amb algunes tasques. L’endemà al matí, després de llevar-me amb la llum del sol i el cant dels ocells, vaig sortir a fer una volta per conèixer el terreny on viuria durant les següents cinc setmanes. Al llarg de la finca, de quasi 2 hectàrees, hi havia nombrosos arbres fruiters, dues basses d’aigua, una zona amb plantes endèmiques i un hort amb vegetals.

Caminant per allà, acompanyat de la Nathalie, vaig percebre ràpidament la passió que estaven posant a aquest projecte. La Nathalie havia decidit canviar radicalment de vida després de veure el documental Kiss The Ground. Un inspirador reportatge sobre l’agricultura regenerativa i com podria contribuir en la lluita contra el canvi climàtic. M’agradava que l’eslògan de Just Natural fos Regenerativa Soil & Soul; i que promoguessin que els mateixos clients recol·lectessin directament de l’hort que la verdura que menjarien.

Cada matí, col·laborar amb aquest projecte em transmetia molta pau. Podia fer tasques a l’exterior, sabent que tindrien un impacte positiu al medi ambient. Alguns dies em vaig dedicar a plantar les llavors que havien recollit dels cultius anteriors; també vaig fer forats per plantar plataners o mandioca; i vaig dedicar algunes hores a arrancar una planta invasora que amenaçava la prosperitat dels cultius.

Vaig viure els primers dies a l’Illa Maurici sense pressa. Gaudint de la senzillesa. Conscient que tenia molts dies allà, vaig optar per deixar les exploracions més extenses i les descobertes del país per més endavant.

No va ser fins a finals de setmana que vaig fer les primeres sortides per visitar alguns punts de l’illa.

Vaig fer els primers trajectes amb els busos de Maurici. Una manera molt econòmica de moure’s. Però també una mica caòtica. No hi havia horaris i era complicat saber quins busos passaven per cada parada. Però me’n vaig en sortir i va ser una bona manera d’observar la vida local.

També vaig passar una tarda a Grand Baie, coincidint amb una festivitat hindú. No sé què celebraven, però just a davant del temple Tamil Surya Oudya Sangam hi havia moltíssima gent. Quan trobo una multitud, la meva primera reacció sempre és voler marxar d’allà. Però em vaig obligar a quedar-m’hi una estona. Tot era molt visual. Una explosió de colors i cultura. I encara que no entenia res, no podia deixar de mirar tot el que passava.

Tampoc em va faltar temps per fotografiar alguns dels paisatges de l’illa. On hi ha un contrast interessant entre les platges de la costa i boscos selvàtics a l’interior. Una posta de sol a platja de Pereybere em va regalar unes llums precioses i, fins i tot, un arc de Sant-Martí, precursor de l’arribada imminent de les pluges.

Unes precipitacions que em van acompanyar durant el meu primer dissabte a l’illa, quan intentava fer el recorregut per les Set Cascades de Tamarind. Em vaig perdre i no vaig ser capaç d’acabar el recorregut (hauria d’haver anat amb un guia), però em va servir per fer un petit tast de les meravelles naturals que encara hi ha a l’Illa de Maurici.

La primera setmana a l’illa Maurici em va regalar temps, serenitat i molta tranquil·litat. I també algunes dosis de descobriments, per continuar alimentant la curiositat que m’havia portat fins allà.