Nedant entre els gegants de l'oceà

Viatjar ens brinda moments tan intensos que resisteixen les paraules. Són experiències tan úniques, tan diferents de tot el que hem conegut, que ens deixen sense alè. Emocionats. Incrèduls. Vius.

El meu primer encontre amb les majestuoses balenes geperudes a les aigües de l’Illa Reunió va ser precisament un d’aquests moments inoblidables. No només perquè era la primera vegada que nedava a mar obert i el meu primer intentant de nedar amb aquests enormes cetacis. Si no perquè vaig tenir la fortuna de presenciar una escena inusual.

Des de la llanxa havíem localitzat un grup de com a mínim cinc mascles de balena geperuda. Estaven a la superfície, fent diversos sons i moviments per atraure a alguna femella. Es movien amb agilitat i rapidesa, i no estava gens clar si els podríem veure des de dins de l’aigua. Però ho havíem d’intentar.

En el moment en què em vaig tirar a l’aigua, seguint les instruccions d’una guia especialitzada amb aquesta activitat, tot el nerviosisme i soroll previ va desaparèixer. Enfonsant el cap a l’aigua, tot era un món blau de silenci. Ja no sentíem els sons dels mascles que ens havien captivat des de la barca. Però provaríem de nedar una estona. Si les balenes volien, s’acostarien a nosaltres.

De sobte, una primera ombra fosca va començar a dibuixar-se al fons marí. Res m’hauria pogut preparar per això. Per la grandiositat d’aquest ésser. Ni tampoc per l’elegància hipnotitzant amb què es desplaçava. Vaig oblidar-me completament que aquesta criatura feia més de quinze metres de longitud i pesava més de vint-i-cinc tones.