Setmana 24
La diversitat paisatgística de Madagascar
Poc m’esperava els paisatges que m’estava trobant pel sud de Madagascar. Des que havia arribat a la Reserva Comunitària d’Anja, les verticals muntanyes de granit s’havien convertit en les protagonistes de l’entorn. Majestuoses figures solitàries, que durant cada sortida i posta de sol es tenyien d’un vermell taronjós difícil de descriure.
Feia bastants mesos que no veia un paisatge agrest i escarpat, i el de Madagascar m’estava sorprenent molt.
A Anja, dominaven el paisatge les muntanyes Telo Mirahavavy (Les Tres Germanes). Tres blocs de granit envoltats d’un frondós bosc que servia de refugi a una de les poblacions de lèrmur de cua anellada més gran de l’illa.
A la Vall de Tsaranoro, els vuit-cents metres de paret vertical del Mount Tsaranoro van captar tota la meva atenció. Cada any desafiaven als escaladors més experts. Jo, que preferia caminar, vaig optar per pujar al Mount Camaleó, un pic solitari des d’on es té una de les millors panoràmiques de la vall i del massís d’Andrisitja.
Un cop vaig arribar al Parc Nacional Isalo vaig trobar-hi un paisatge molt diferent. Els blocs de granit havien desaparegut; per donar pas a canyons, petits oasis de palmeres i grans formacions de pedra sorrenca. Un paisatge modelat per l’erosió de l’aigua i el vent durant milions d’anys.
Durant aquesta setmana a Madagascar havia tingut temps de continuar meravellant-me amb la fauna endèmica de l’illa, però sobretot havia quedat captivat amb la singularitat i diversitat paisatgística d’aquest territori.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.