La mirada del depredador més gran de Madagascar

Tan sols tres escassos metres em separaven d’un majestuós fossa en plena naturalesa salvatge. Em contemplava amb una mirada curiosa i, alhora, imponent. Jo no podia deixar de mirar-li les afilades urpes, i tenia clar que no podia perdre’l de vista i m’havia d’obligar a mantenir una distància de seguretat.

Segurament si ens haguéssim trobat a qualsevol altra zona de Madagascar, l’animal hauria fugit ràpidament. Però al Bosc de Kirindy la situació era diferent. Alguns dels fosses que viuen a aquesta zona s’han après a tolerar la presència dels humans. Principalment, perquè durant l’hivern, quan el seu aliment escasseja, tenen un punt d’alimentació suplementari al costat de l’Ecolodge de Kirindy. Una mesura que s’ha pres per intentar assegurar la supervivència del major nombre d’exemplars de fossa possibles. Es tracta d’una espècie en perill d’extinció, principalment amenaçada per la pèrdua d’habitat i els conflictes amb les poblacions locals.

El Bosc de Kirindy s’ha convertit en un dels únics llocs de l’illa roja en què és habitual poder observar el depredador més gran de Madagascar. Un animal misteriós, d’aparença felina però evolutivament més proper a les mangostes.

La cua del fossa és el primer que em va cridar l’atenció. Dels dos metres de longitud que acostumen a mesurar aquests animals, la cua n’és pràcticament la meitat. Aquesta característica tan peculiar és essencial per mantenir l’equilibri mentre grimpa pels arbres i branques, a la recerca de la seva presa preferida: els lèmurs.

Feia anys, llegint informació sobre Madagascar, havia vist per primera vegada una fotografia d’un fossa. Coneixent els costums esquius de la majoria dels depredadors, em semblava gairebé impensable tenir l’oportunitat de veure’n un en estat salvatge. Vaig recordar aquest moment mentre el fossa començava a endinsar-se al bosc i el perdia de vista, posant punt final a una intensa i apassionant trobada.