Setmana 15

El Cicle de la Vida al Kalahari

Vaig començar a conduir quan el sol encara no havia sortit. No hi havia cap núvol, i això havia fet que la temperatura baixés significativament durant la nit. Per això, vaig haver de pujar les finestres del cotxe. Se m’estaven congelant les mans.

No vaig trigar gaire a veure un grup de girafes. Una mica més endavant, la meva atenció es va centrar en un grup d’òrixs del Cap. Dos mascles s’estaven enfrontant, desafiant-se per demostrar qui era el més fort. La pols que aixecaven, combinada amb els primers rajos de sol del dia, creaven una atmosfera única i efímera.

Però no vaig voler-me entretenir massa. Durant el dia anterior, havia vist un grup de lleones i un gran mascle de melena negre a uns vint kilòmetres del càmping de Mata-Mata. Estaven a sobre una duna, força lluny del camí, però volia arribar allà com més aviat millor. Possiblement, durant la nit s’havien mogut, i sabia que hi havia més opcions de veure’ls de prop durant les primeres hores del dia.

Vaig passar per davant les dunes on els havia vist al dia anterior. Després d’inspeccionar minuciosament tota l’àrea vaig confirmar que ja no es trobaven allà. Vaig continuar avançant, en direcció la bassa d’aigua de Dalkeith, que estava a menys de tres kilòmetres. Potser els lleons s’havien apropat allà, per hidratar-se.

Després d’un petit revolt, vaig veure una escena ferotge, salvatge captivadora i estremidora. Al mig d’un prat reposava el cadàver d’una girafa adulta. Quatre lleones adultes, un lleó jove i un lleó adult l’havien caçat de matinada. Possiblement feia un parell d’hores.

Observar com els lleons i lleones s’alimentaven de la girafa va ser un privilegi. No és una escena gens freqüent al Kalahari. Mentre els felins menjaven, van anar arribant els xacals, preparats per aprofitar qualsevol distracció dels lleons per robar alguna porció de carn.

Un petit resum d’aquesta nova setmana al Kalahari

Vaig començar aquesta setmana amb la increïble escena dels lleons alimentant-se d’una girafa acabada de caçada. Després de passar-me tot el dia fotografiant-los, vaig haver de tornar al càmping de Mata-Mata abans de la posta de sol.

L’endemà va arribar el moment de moure’m a un nou càmping: el càmping de Nossob. Ben aviat al matí, vaig veure de nou els lleons, que continuaven alimentant-se de la girafa. Malauradament no vaig poder-me quedar més estona. M’esperaven unes tres hores de conducció fins a Nossob.

Tenia moltes ganes de visitar Nossob, ja que és la zona més famosa per veure lleons, guepards i lleopards al Parc Transfronterer del Kgalagadi. Aconseguir una plaça de càmping aquí és molt complicat. De fet, durant les cinc primeres nits vaig estar acampant a la parcel·la d’una parella de Sud-àfrica, que van compartir amb mi la seva reserva.

Els meus primers cinc dies a Nossob van ser molt tranquils. Vaig veure molt poca cosa. Va ser una mica decebedor, tenint en compte totes les expectatives que tenia sobre aquest lloc. Però semblava que la falta de pluges i els incendis que hi havia hagut feia uns sis mesos havien desplaçat la fauna.

Això no vol dir que no veiés animals, ni gaudís d’observacions interessants. Vaig poder veure un guepard durant uns minuts, també diverses espècies de mussol, i els antílops típics del Kalahari. Els meus dies al desert estaven sent meravellosos, i encara que m’hauria agradat veure més animals (sobretot felins) seguia apassionat i meravellat amb aquest racó del món.