Els impales no pugen als arbres (Kruger)

(Aquest post està escrit amb plural perquè vaig compartir la setmana amb la meva mare)

Feia uns dies, mentre em dirigia amb cotxe cap al punt on començaria un safari a peu, la guia del Parc nacional Kruger que m’acompanyava em va dir:

– Anirem directament cap al punt d’inici de la ruta. Sense aturar-nos. Només pararem si veiem un impala a dalt d’un arbre, perquè els impales no pugen als arbres.

Just això és el que ens acabàvem de trobar uns dies després. No feia ni deu minuts que havíem sortit del càmping de Satara, de matinada, quan el cotxe que anava davant nostra s’havia parat davant d’un arbre. Després d’analitzar durant uns segons el motiu, vam veure que hi havia un impala entre les branques de l’arbre. Òbviament estava mort, era una presa recent. Això només podia indicar que hi havia un lleopard a prop. I que acabaria tornant allà per alimentar-se.

Si teníem paciència acabaríem veient-lo.

Les hienes també ho sabien. Mig endormiscades, confiaven que el lleopard vingués i li acabés caient part de la presa a terra.

Havia passat només una hora quan va començar a haver-hi alguns moviments entre l’herba que envoltava l’arbre. Encara que el felí no es podia veure a la perfecció, no hi havia dubte que era un lleopard. En lloc de pujar a l’arbre directament, va estirar-se a terra. I va deixar passar uns minuts que se’m van fer eterns. Semblava que mai arribaria el moment que tant havia esperat.

Però no va trigar massa a alçar la mirada, incorporar-se i començar a escalar l’arbre amb una habilitat envejable. Pocs segons després ja es trobava còmodament situat entre les branques més altes, per començar a alimentar-se de l’impala que havia caçat feia unes hores.