La fauna discreta del Parc Nacional Kruger

(Aquest post hauria d’haver vist la llum el 16 d’abril, però he estat desconnectat entre els camins del Kruger i el Kalahari)

No feia ni cinc minuts que havia recollit a la meva mare del petit aeroport d’Skukuza, quan una parella de girafes va creuar el camí al davant nostra. La seva emoció em va recordar que no podia acostumar-me a tots els animals que havia estat veient durant els últims dies. Els humans tendim a normalitzar-ho pràcticament tot. I jo no volia caure en l’error d’assumir que tot allò que m’envoltava era normal per mi.

L’obsessió de trobar algunes de les espècies més esquives (com els lleopards o els gossos salvatges), de vegades em fa deixar d’apreciar tot el que m’envolta. En aquests casos m’ajuda aturar el cotxe, agafar la càmera i fer algunes fotos a algun animal proper. A través del visor la meva perspectiva canvia. M’endinso en un món de detalls. Trobo la bellesa ràpidament. I recordo per què m’agrada tant fer safaris i contemplar la naturalesa africana.

Durant aquesta setmana em va passar un guepard pel costat del cotxe mentre circulava per la riba del riu Cocodrile; em vaig esperar durant cinc hores a què un grup de gossos salvatges es despertessin de la migdiada; i, fins i tot, vaig poder compartir amb la meva mare l’observació d’un lleó blanc al centre del Parc Nacional Kruger.

Però fer safaris per aquest parc nacional és molt més que això. És apreciar el conjunt de l’ecosistema. Tota la flora i fauna.

Per això, com a resum fotogràfic de la setmana passada, en què em vaig moure pels campaments de Lower Sabie, Skukuza i Satara, m’he centrat a mostrar els animals i paisatges menys protagonistes. Tot allò que forma part del Parc Nacional Kruger més enllà dels elefants, els lleons, els guepards, els lleopards, els gossos salvatges, els rinoceronts i els búfals.