L’arribada al Parc Nacional Kruger

(Aquest post hauria d’haver vist la llum el 9 d’abril, però he estat desconnectat entre els camins del Kruger)

Les quatre hores de ruta des de la ciutat de Johannesburg fins al Parc Nacional Kruger, van ser les primeres del viatge en què vaig posar-me al volant d’un cotxe. Començava una nova etapa dins la ruta per Àfrica. Ja no tindria l’ajuda de cap guia per trobar els  animals.

No em va costar massa adaptar-me a la conducció per l’esquerre. I sense cap contratemps, al migdia, ja entrava al Parc Nacional Kruger. Un dels parcs nacionals sud-africans més mítics.

Passaria a aquest parc pràcticament un mes. Tenia ganes de poder conèixer les seves rutes, entendre la distribució de la fauna i, amb sort, poder-ho aprofitar per fer algunes de les fotografies que portava temps imaginant.

Des del primer dia, ja vaig incorporar la rutina que m’acompanyaria durant les pròximes setmanes. Despertant-me cada dia de matinada, per estar a punt per començar el safari a les sis del matí, quan obren les portes dels campaments a aquesta època de l’any. Començava cada dia amb un itinerari en ment i amb l’objectiu de veure algun animal concret. Però sabent que possiblement no veuria  res del que tenia pensat. La naturalesa sempre té altres plans.

Em costa molt descriure els moments que visc a la naturalesa. Les mirades dels animals, el seu esperit salvatge o la llum càlida i delicada que els il·lumina cada matí i capvespre. Sento que sempre acabo repetint el mateix. Segurament per això m’agrada tant la fotografia. Perquè em permeten compartir un petit instant de la bellesa que trobo.

Aquesta setmana prefereixo que les fotografies parlin per si soles. Aquestes són algunes de les instantànies que resumeixen els meus primers dies conduint pel sud-oest del Parc Nacional Kruger: