Setmana 8

Què bé que s'hi està envoltat d'elefants

(Aquest post hauria d’haver vist la llum el 2 d’abril, però he estat desconnectat entre els camins del Kruger)

Qui podria decidir caçar un elefant únicament per plaer? A qui podria produir-li satisfacció veure com la seva vida s’apaga sabent que n’és el responsable?

Botswana és un dels països d’Àfrica amb un nombre d’elefants més elevat. Una població que durant els últims anys s’ha reduït dràsticament a causa de la caça furtiva i la pèrdua d’habitat.

Mentre els contemplo sota la llum de la lluna plena, des d’un petit aguait a pocs metres de la bassa on beuen, desitjo que el seu futur millori. Que les seves vides continuïn sent lliures i salvatges. Que puguin anar recuperant territoris perduts. I que els humans només s’hi apropin per observar-los, estudiar-los, fotografiar-los i admirar-los.

Descansant entre elefants i més animals

La vuitena setmana del viatge ha sigut una de les més tranquil·les. Després de descartar fer un safari de diversos dies al Parc Nacional Chobe, vaig buscar alguna zona propera a Kasane una mica més salvatge que els càmpings del poble. Així, per casualitat, vaig trobar el Senyati Safari Camp. Un càmping ubicat al Kasane Forest, a la perifèria del parc nacional, per on els animals es mouen lliurement.

El gran al·licient d’aquest càmping era la seva bassa d’aigua. Un gran atractiu per un bon nombre d’espècies d’animals, però sobretot pels elefants. Em vaig passar les tardes i vespres veient com els elefants s’apropaven a la bassa per beure, jugar i refrescar-se. Era meravellós estar tan a prop seu.

A les nits, a més, també s’escoltaven els rugits dels lleons i els crits de les hienes. Uns sons inquietats, tenint en compte que no hi havia cap tanca que separés el càmping dels animals salvatges. Per això, des de la meva petita tenda em dedicava a analitzar la procedència d’aquests sons. Controlant que no s’acostessin massa.