Setmana 7

Sempre voldré tornar al Delta de l'Okavango

Inhòspits i inalterats. Així eren els kilòmetres i kilòmetres del Delta de l’Okavango que s’estenien a sota els meus peus. Sobrevolar aquest territori amb avioneta era una delícia. I encara que el delta no estava completament inundat, un moment que acostuma a arribar al juny quan les pluges de les terres altes d’Angola arriben a Botswana, el paisatge lluïa un dels verds més intensos de l’any. Després de mesos de pluja, la vegetació es trobava en el seu millor moment.

Així vaig començar la setena setmana del viatge. Endinsant-me al cor de l’Okavango. Per passar cinc dies a un campament a la concessió de Kwara, l’Splash Camp. Durant els cinc dies allà, em gastaria el 70% del meu pressupost pel viatge a Botswana de vint dies. Però a Botswana, i sobretot l’àrea del delta de l’Okavango, s’ha apostat pels safaris exclusius per evitar massificacions i la degradació de l’ecosistema. Òbviament, hi havia alternatives de menys pressupost, però viatjant en temporada baixa i anant sol, la diferència era poca. Per això vaig apostar per aquesta opció. Estava convençut que l’esforç econòmic valdria la pena.

Poc m’importava el llit amplíssim que m’esperava. Ni l’abundància i varietat de menjar. El motiu que m’havia portat fins allà eren els seus animals salvatges. I la possibilitat de fer safaris acompanyat d’un guia i un rastrejador experts, amb una gran habilitat per trobar els esmunyedissos depredadors de l’Okavango. Especialment els amenaçats gossos salvatges africans.

Tenia tantes expectatives posades en aquests cinc dies, que quan es van acabar vaig sentir una petita decepció. Segurament era la malenconia d’haver d’abandonar un territori tan especial.

Revisant les fotos, no em va costar massa sentir-me un privilegiat per haver pogut presenciar escenes màgiques dins un territori verge. Havia viscut molts moments memorables. Aquests en són només un petit recull:

quinuituq-s7-18

Les sortides i postes de sol a l’Okavango

Les albades i capvespres que vaig veure al delta de l’Okavango van ser de les més boniques que he vist mai. No només pel cel, que s’enrogia amb intensitat, sinó pels colors que adoptaven els arbres i l’herba amb les primeres i últimes llums del dia. Taronges, verds i daurats que combinaven magistralment.

Lleons a la foscor

Un dels privilegis de fer un safari a una concessió privada és que els cotxes poden anar camp a través mentre rastregen els animals. A més, es poden fer safaris de nit. Cada dia, després del safari de tarda, paràvem a menjar alguna cosa al mig del no-res. Un cop s’havia fet fosc, iniciàvem la tornada al campament. Amb una llanterna el rastrejador anava analitzant els voltants, per intentar veure alguns ulls brillants.

Un dels dies, vam tenir la sort de trobar-nos amb un grup de lleones. Estaven estirades al costat de la pista. Ja era pràcticament de nit. El moment en què es comencen a activar per intentar caçar i continuar sobrevivint.

quinuituq-s7-13

Els gossos salvatges del Delta de l’Okavango

Encara que els gossos salvatges es troben a diversos països de l’est d’Àfrica, per mi són un dels animals més icònics de Botswana. En concret el Delta de l’Okavango és una de les millors zones per intentar fotografiar-los. Però igualment continua sent difícil, i sobretot durant els mesos en què viuen nòmadament. Només s’estan fixes a una zona, a un cau, des de finals de juny fins a l’agost, que és l’època en què crien.

Tot i que el meu guia em va dir que feia dies que no els veien per la zona, seguia tenint esperances de veure aquests fascinants animals. Eren el motiu principal pel que estava allà.

Per això em vaig alegrar tant quan el rastrejador, el K.B., va anunciar que acabava de veure petjades fresques de gossos salvatges. Tot i que encara quedava el més difícil: localitzar-los. Tots confiàvem amb el K.B. que va baixar del cotxe per poder anar seguit les petjades amb precisió. Uns minuts més tard va trobar el que buscaven: una nombrosa manada de 29 gossos salvatges. La Kwara Pack. La majoria estaven dormint. Semblava que havien caçat alguna cosa durant el matí i ara necessitàvem pair-ho.

No va ser un moment de massa acció. Però per mi va ser suficient per ser inoblidable. Era la primera vegada que veia gossos salvatge africans. Només espero que no sigui la última.

quinuituq-s7-2

El cicle de la vida

Cada dia les girafes em semblen més sorprenents. No hi ha dubte que és l’animal amb una anatomia més particular, que determina amb gran part la seva manera de caminar, beure o dormir.

Quan una girafa es mor, comença un festí pels carnívors al delta de l’Okavango. És el cicle de la vida. La seva olor acostuma a atraure lleons, lleopards, hienes i voltors.

Vam descobrir el cadàver d’una girafa que devia haver mort feia un o dos dies. Possiblement, els lleons i les hienes ja n’havien devorat la part principal. Ara quedaven les restes. Era el moment dels voltors i altres carronyers.

quinuituq-s7-5

Un lleó sota un cel amenaçador

Encara que es poden fer safaris quan plou, no acostuma a ser la millor situació. Amb les precipitacions la majoria d’animals es refugien entre els arbustos, a les zones amb més vegetació, de manera que és molt més complicat localitzar-los.

Tot i això, els moments previs a la pluja acostumen a ser molt especials. Al delta de l’Okavango vaig poder veure moltíssims cels dramàtics, que anunciaven una tempesta en pocs minuts. Poder fotografiar un enorme lleó mascle en aquest ambient va ser un dels moments àlgids d’aquests dies.

quinuituq-s7-20

Les noves generacions de la Kwara Pride

Em vaig acomiadar d’aquest bonic racó del Delta de l’Okavango amb una observació formidable. Poden observar a deu membres de la Kwara Pride, mentre es refugiaven d’una fina pluja sota uns arbustos.

Allà hi havia els tres petits cadells que havien nascut a finals de gener. Tres petits felins esperançadors per l’insert futur dels lleons a Botswana i a la resta d’Àfrica.

Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.