Setmana 4
El Serengeti i altres parcs nacionals del nord de Tanzània
Ja era de nit al Serengeti. S’apropava el moment d’anar cap a la meva petita tenda, plantada a un dels càmpings públics situats al centre del parc nacional. Dormir allà era tan intrigant com fer un safari. Res impedia que els animals s’apropessin a les tendes.
Em trobava envoltat per més de 14.000 km² d’una de les sabanes més salvatges del planeta. Planícies infinites, que cada any són testimoni d’una de les migracions d’herbívors més impressionants i massives del planeta. Una processó que, amb el seu recorregut, atrau nombrosos depredadors i carronyers.
Per això, mentre caminava els cinquanta metres que separaven el porxo d’on havia sopat del lavabo, anava analitzant amb una llanterna els arbustos. Esperant no trobar-me cap parell d’ulls mirant-me fixament. I sabent que el més probable era que hi hagués algun babuí o impala caminant per la zona. L’últim que m’esperava quan vaig veure una silueta movent-se al costat del lavabo era trobar-me un enorme elefant.
Després de tres setmanes de safaris per l’est d’Àfrica ja havia vist molts elefants. Però veure’n un tan a prop i sense la protecció del vehicle va ser completament diferent. Vaig sentir la força salvatge d’aquests animals. I vaig agrair l’esperit pacífic de la naturalesa. Em vaig quedar quiet, mentre els meus ulls s’acostumaven a la foscor. L’elefant va continuar menjant tranquil·lament, sense mostrar-se agressiu ni inquiet, així que vaig fer el que més desitjava: quedar-me allà contemplant-lo. Compartint uns minuts amb un dels animals més fascinant del Serengeti.
No vaig ser capaç d’anar a dormir amb aquest descomunal ésser passejant a pocs metres de les tendes. El vaig estar observant, juntament amb altres viatgers i alguns dels guies, mentre a poc a poc s’anava allunyant del càmping.
Quan ja em preparava per anar a dormir es va sentir un rugit inconfusible. Un lleó. No estava a prop, però el missatge era clar. Aquell era el seu territori. Per evitar problemes, vaig entrar a la tenda i em vaig submergir en la melodia nocturna de la sabana. Profunda, autèntica i captivadora.
Altres records de la quarta setmana del viatge
He decidit escriure sobre aquest instant al Serengeti perquè és un record del qual només en tinc algunes fotos borroses fetes amb el mòbil. No hi havia llum per fer res millor. Ni tampoc hauria pogut captar tot el que em va transmetre aquest encontre.
La quarta setmana de viatge, recorrent alguns dels parcs nacionals del nord de Tanzània, ha estat plena de molts grans moments. He viatjat diferent, amb grup, i encara que això m’ha dificultat fer algunes fotos (no a tothom li agrada matinar tant com a mi, no sempre podia tenir la millor posició dins del cotxe…) he pogut compartir la passió per la naturalesa amb altres persones i gaudir d’una manera diferent.
Aquests són alguns dels records d’aquesta setmana, que es mereixen aparèixer dins d’aquest petit resum del viatge:
Els curiosos elefants del parc nacional Tarangire
La primera parada del safari per Tanzània va ser al Parc Nacional Tarangire. Tenia moltes ganes de veure els baobabs mil·lenaris d’aquest parc nacional, i també els seus elefants.
Els reis del Serengeti controlant les planícies des d'un kopje
Veure a una parella de lleons descansant majestuosament des de la roca més alta d’un kopje va permetre’m veure en primera persona una escena que sempre havia imaginat.
La migdiada del lleopard del Serengeti
A la zona central del Serengeti, l’àrea coneguda com a Seronera, és una de les zones en què es veuen més lleopards. Tot i això, no és fàcil. Són uns animals força esquius, que sovint fugen dels sorolls. A més, es camuflen molt bé.
Per això, veient un lleopard dormint tranquil·lament entre les branques d’una acàcia vaig sentir-me molt afortunat. Estava una mica lluny, i no va obrir els ulls en cap moment, però no va deixar de ser un moment especial per mi.
Caminant entre girafes
Al càmping del Serengeti, a part de tenir una inesperada visita d’un elefant a la nit, també vaig poder veure un grup de girafes. Encara no hi havia massa gent, i van anar apropant-se al campament mentre menjaven.
Just començava a ploure, i jo vaig aprofitar per apropar-me una mica a on eren elles. Vaig deixar una distància prudencial, i vaig estar-me quiet. Mentre continuaven menjant es van anar apropant cada cop més a mi. Fins a uns tres o quatre metres.
Les piscines d'hipopòtams del Serengeti
Les piscines d’hipopòtams del Serengeti es poden olorar abans de veure-les. Són petites zones naturals d’aigua estancada i de poca profunditat, on els hipopòtams es passen el dia en remull. Estan tan atapeïts que els conflictes són inevitables. Observar-los una bona estona és una bona manera de completar qualsevol safari per la sabana tanzana.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq).