Setmana 1

L'inici del viatge i els ximpanzès del bosc de Kibale

– Algú té por de les aranyes? – va preguntar el guia que m’acompanyaria pels boscos de Kibale per intentar veure ximpanzés.

Sense temps a poder respondre, em va indicar amb la mà que el seguís. Acabava d’escoltar els ximpanzés, i per arribar-hi hauríem d’anar bosc a través. Apartant fulles, branques i vigilant on posàvem els peus. Començava una de les experiències amb les que més havia somiat.

Per trobar ximpanzés l’oïda és indispensable. A partir dels seus crits, el guia anava improvisant el recorregut. Jo només el seguia. Sense pensar en la quantitat d’insectes i aranyes que probablement m’estaven caient a sobre. Ni reflexionant en si podia haver-hi alguna serp. O si ens toparíem amb un perillós elefant o búfal.

El sol encara no havia sortit. Costava diferenciar on començava un arbre i continuava el següent. Però quan el guia es va aturar i vaig mirar una mica més endavant, ho vaig tenir clar des del primer moment. Hi havia un ximpanzé. A unes cinc metres. Estava parat, aparentment sense fer res.

Vaig ajupir-me suaument, buscant un petit forat entre la vegetació per veure-li la cara. Va mirar cap on érem ,i després d’analitzar-nos amb tranquil·litat, va decidir marxar. Amb calma. Demostrant que el bosc de Kibale és casa seva. Allà manaven ells.

Aquesta observació marcava l’inici de l’habituation experience. Començava a corre el cronòmetre. El compte enrere. Quatre hores intenses i plenes d’emoció.

No vam deixar de moure’ns. Buscant algun ximpanzé visible. En general les observacions eren curtes. Ens trobàvem envoltats d’un grup de ximpanzés en procés d’habituació als humans. Un procés que triga uns 20 anys a completar-se. Formar part d’aquest procés, amb grups de ximpanzés que ja comencen a tolerar els humans, és una bona manera de contribuir en la conservació d’aquesta espècie.

Això va fer que l’experiència fos molt autèntica. Per aconseguir cada foto, primer m’havia de guanyar la seva confiança. Mostrar-me tranquil, indefens, i deixar que m’acceptessin.

Difícilment oblidaré les seves mirades de curiositat. Els seus crits d’excitació. O la seva divertida manera de menjar. La gratitud i connexió que vaig sentir per aquests animals. Lliures i salvatges.

La primera setmana a Uganda: molt més que ximpanzés

Uganda ha marcat l’inici del meu llarg viatge. Ha estat una càlida benvinguda. Una abraçada. Un impuls per alliberar-me de les pors i viure el viatge plenament. La primera setmana a aquest país m’ha donat tranquil·litat, i he pogut retrobar-me amb la naturalesa d’Àfrica. La mare naturalesa.

I encara que l’experiència amb els ximpanzés ha sigut el punt àlgid d’aquests primers dies al país. La primera setmana ha estat marcada per molts moments emocionants. Aquí n’he volgut afegir alguns.

Els elefants banyant-se al Canal de Kazinga (Parc Nacional Queen Elizabeth)

Navegar pel Canal de Kazinga, que uneix el llac Edward i el llac George, és una de les millors activitats que es poden fer al Parc Nacional Queen Elizabeth. Es poden veure molts hipopòtams de ben a prop i, amb una mica de sort, grups d’elefants bevent i banyant-se al canal.

Una lleona i la seva cria al Parc Nacional Murchison Falls

Vam estar hores buscant els lleons del Parc Nacional Murchison Falls. El sol ja començava pondre’s i semblava que no tindríem èxit. Estàvem a punt de girar, quan ens vam creuar amb un cotxe i ens van indicar que a pocs metres hi havia una lleona.

La llum era màgica.

I l’instant va ser encara millor quan vaig veure que la lleona no estava sola. Tenia una cria d’uns quatre mesos.

Els ocells del ViaVia Entebbe

Uganda té més de 1.000 espècies d’ocells. És un paradís per les aus. I des de la mateixa ciutat de l’aeroport, als jardins de l’hotel, ja vaig poder descobrir la bellesa d’algunes de les espècies aquàtiques d’aquest país. Una gran benvinguda.

La caiguda d’aigua de les Murchison Falls

Encara que els protagonistes d’Uganda són sobretot els seus animals salvatges, el paisatge de les Murchison Falls no pot deixar de visitar-se. Són unes cascades d’una gran potència, per on hi cauen 300 m3/s.

Un grup de còlobs blanc i negre als jardins del Kibale Forest Camp

A Uganda també hi ha una vintena d’espècies de primats. Encara que els grans protagonistes són els ximpanzés i els goril·les, hi ha una espècie que em feia especial il·lusió trobar: el còlob blanc i negre.

Quan vaig veure que el sol es començava a pondre, vaig sortir de la meva tenda del Kibale Forest Camp. Volia caminar una mica, després d’un llarg dia de cotxe. La meva alegria va ser enorme en alçar el cap i veure varis exemplars d’aquesta espècie menjant.

Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq).