KANHA

Dins el llibre de la selva

Havia llegit molt sobre el Parc Nacional Kanha.  Extenses descripcions del seus evocadors paisatges. De la calma que transmeten els enormes arbres de sakhua (Shorea robusta) que envolten els camins. I de la màgia de la llum de l’albada colant-se subtilment entre les fulles de la selva.

Cap descripció feia justícia al parc.

Acabava d’entrar als boscos de Kanha, pocs minuts abans de la sortida de sol, quan el guia que m’acompanyava em va començar a explicar la història del parc i tots els detalls de la seva vegetació. Curiositats de les més de 1.000 espècies de plantes que viuen a la selva de Kanha. Segur que eren molt interessants. Però jo havia deixar d’escoltar-lo. Hipnotitzat pel paisatge.

No m’esperava un bosc així. Ni una llum tan màgica. Amb pocs minuts dins el parc nacional en vaig tenir prou per saber que era un dels llocs més impressionants que he vist. Veure el tigre o no, ja no era el més important.

Quan dos xacals van aparèixer al mig del camí, distrets mentre perseguien un porc senglar, vaig tornar a la realitat. Era la benvinguda perfecte als boscos de Kanha, la terra del Mowgli.

A mesura que avançava el dia, el fred del matí es va convertir en una calor sofocant. Els barasingha  o cérvols dels pantans (Rucervus duvaucelii branderi ) també patien la calor. Així que ens vam dirigir a la zona de pantans per observar-los mentre es refrescaven i menjaven. Kanha és un de les poques zones on es pot observar aquesta espècie tan amenaçada.

Amb tanta calor, els sons de la jungla s’havien anat apagant. Ja no esperava trobar cap tigre. Però un crit d’alarma d’un axis, un dels cérvols més abundants de la zona, ens va posar amb alerta. Entre camins laberíntics, que el conductor i guia del gyspy coneixien a la perfecció, vam anar seguint els sons d’alarma. Algun depredador es movia per la zona.

Després d’un revolt, vam trobar l’origen del rebombori. Una preciosa tigressa estava al mig del camí. Llepant-se, mig adormida. Observant les seves taques negres, úniques en cada individu, els guies la van identificar. Era la Choti Mada. Una femella adulta de 8 anys. Una de les mirades més maques de Kanha.

Contemplar aquesta tigressa, de ben a prop i durant una llarga estona, va ser un regal. I la millor manera d’acabar el primer safari dins el Parc Nacional de Kanha.

Els següents dies prometien…

El tigre de bengala: una espècie en perill d’extinció

El número de tigres que sobreviuen en llibertat actualment són uns 3.890 exemplars. Uns números alarmants i molt preocupants, tenint en compte que a principis del segle XX hi havia més de 100.000 tigres en llibertat.

La caça il·legal és una de les seves majors amenaces, sobretot per comercialitzar parts del seu cos, de gran valor en la “medicina popular” d’algunes zones d’Àsia. La pèrdua d’habitat és l’altre gran problemàtica que dificulta la vida salvatge dels tigres. Els ecosistemes on habiten els tigres són cada cop menors, i això genera grans problemes amb la població local.

Tot i això, encara queda esperança. Durant els últims anys s’ha aconseguit augmentar la població de tigres en llibertat: passant de 3.200 individus al 2010 a 3.890 actualment. Un gran nombre d’iniciatives, en gran coordinades per WWF-India, han treballat per protegir l’hàbitat del tigre i generar corredors naturals per poder connectar les poblacions. Un punt bàsic per la supervivència de l’espècia. També s’ha aconseguit reduir gran part de la caça i tràfic d’espècies, gràcies a l’incansable feina dels guardes forestals.

Els boscos del Parc Nacional Kanha són un dels oasis on els tigres de bengala viuen sense amenaces. Actualment al llarg de tota l’extenció del parc hi viuen uns 83 tigres adults i 42 joves (cries i subadults).