França en bicicleta. La Vélodyssée (II): De la costa atlàntica fins la Bretanya Francesa

(Aquest post correspon al dia 10 i 11 i al matí del dia 12 del meu viatge a França en bicicleta)

Arribar a l’oceà atlàntic ha transformat els paisatges que m’acompanyen durant les jornades. Ha transformat els boscos i rius per les platges. Ha transformat els matins solitaris, avançant entre petits pobles, pel caliu de recórrer la costa atlàntica en bicicleta, que bull d’activitat en qualsevol moment del dia. Però la Vélodyssée segueix conservant quelcom que també m’ha acompanyat durant la Ruta dels Dos Mars. No tinc clar què és. Però estic convençut que és el que fa tan especial aquest viatge amb bicicleta.

paisatges rurals costa atlàntica en bicicleta

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Anuncios

Excursions per Eslovènia: La Vall dels Set Llacs

(Aquest post correspon al dia 5 i al matí del dia 6 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Entre les verticals muntanyes del cor d’Eslovènia, dins del Parc Nacional del Triglav, s’hi amaga una de les zones més boniques i poc conegudes d’Eslovènia. Un territori per on és una delícia caminar-hi, la preciosa Vall dels Set Llacs.
Des que vam començar a preparar el nostre viatge a Eslovènia, els paisatges del Parc Nacional del Triglav ens van captivar. Per això volíem fer-hi alguna excursió una mica més llarga, que ens permetés allunyar-nos dels camins més coneguts i que ens portés fins a algun dels nombrosos refugis de muntanya eslovens. Despertar-se a la muntanya és màgic. I no ens ho volíem perdre… Per això, quan vam llegir sobre la ruta per la Vall dels Set Llacs ens la vam apuntar ràpidament. Era l’excursió per Eslovènia perfecta pels nostres gustos.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Ascensió al Mont Perdut en 2 dies

El Mont Perdut. Volíem trobar-lo. Sentir-nos minúsculs davant l’Escupidera. I ascendir els seus 3355 metres d’alçada, fins arribar al punt més alt del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

Però arribar al cim del Mont Perdut era només l’excusa per traçar un recorregut per un dels paratges més bonics dels Pirineus. Caminant entre fagedes, circs glaciars, precioses cascades i parets vertical. Contemplant les escultures del pas del temps.

Entre els diferents itineraris possibles, vam escollir el més popular: l’ascensió al Mont Perdut des de la Pradera d’Ordesa. Perfecte per fer-ho en dos dies i passar una nit al Refugi de Góriz, envoltats de cims escarpats.

L’espectacle estava assegurat. I si comencem a caminar?

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Viatge a Sri Lanka en 20 dies. Itinerari i preparació del viatge.

Volíem viatjar per Àsia. Conèixer la seva cultura. Parlar amb la seva gent. Tastar la seva gastronomia. Sabíem que seria un viatge completament diferent als que havíem fet. I per això molts països d’aquest continent ens cridaven molt l’atenció.

I entre tants països d’enorme extensió i moltíssims habitants, ens va cridat l’atenció una petita illa que sobresortia al sud de la Índia: Sri Lanka. La llàgrima de la Índia. Un paradís del que ho desconeixíem gairebé tot, però que ens va captivar des del primer instant.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

El Llac Bled i l’ascensió al millor mirador del Triglav

(Aquest post correspon al dia 4 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Despertar-nos al costat del Llac Bled, submergits en la màgia imperant a aquest paradís d’Eslovènia, era un dels moments més somiats de la nostra ruta. I per fi el moment havia arribat. Només necessitàvem  la complicitat del cel…

Fes clic per seguir llegint l’entrada

França en bicicleta. La Vélodyssée (I): Pedalant per la costa atlàntica

(Aquest post correspon al la segona meitat del dia 7 i al dia 8 i 9 del meu viatge a França en bicicleta)

L’Atlàntic. L’Oceà Atlàntic. Infinit. Per fi el tinc davant meu. Onejant davant la interminable platja de Royan. Indicant-me que després de sis dies i mig de pedaleig he completat La Ruta dels Dos Mars, i que ara arriba el moment d’enganxar-me a una nova ruta: La Vélodyssée.

La Vélodyssée és una ruta de 1250 kilòmetres que recorre la costa atlàntica de França, des de la frontera amb Espanya fins al nord de la Bretanya. L’estat de la ruta és excel·lent. La senyalització és molt bona i en general s’avança per carrils bici asfaltats o de terra compactada. I se’ns dubte, el millor de la ruta és el seu traçat. Ideal per descobrir alguns dels paratges més bonics de la costa atlàntica francesa i combinar-ho amb la visita a alguna de les ciutats més icòniques. Jo recorreré dues terceres parts de la ruta, uns 850 kilòmetres, des de Royan fins a Roscoff. Només mirant el mapa, ja en tinc prou per saber que un cop iniciï la marxa de nou l’espectacle continuarà…

Fes clic per seguit llegint l’entrada

Muntanyes de Llibertat: de Bidous al càmping Bordes de Graus

Després de les tres primeres etapes del trekking de Muntanyes de Llibertat, ja teníem clar que la quarta etapa ens seguiria sorprenent. Iniciant l’etapa des de la vessant francesa, rememoraríem els passos dels milers de víctimes de la guerra i la repressió, que entre el 1936 i el 1945 es van veure obligats a creuar la frontera pel Port de Tavascan-Marterat. Un trajecte amb una profunda càrrega històrica que impregnava els impressionants paisatges que s’alçaven davant nostre.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Caminar per Eslovènia: Excursions pel Parc Nacional Triglav

(Aquest post correspon al dia 3 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Kranjska Gora és un poble especial. L’aire pur i els paisatges dibuixats per les muntanyes dels Alps Julians inunden de tranquil·litat l’entorn. I ens conviden a seguir explorant la naturalesa d’Eslovènia. És extraordinària la quantitat i diversitat de meravelles naturals que hi ha ben a prop de Kranjska Gora.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Què veure a Dubrovnik en 1 dia

(Vuitè dia del viatge a Croàcia durant el juliol del 2014)

Dubrovnik és una ciutat que no decep. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1979, la seva popularitat és cada cop major. Després de la Guerra dels Balcans (1991), quan la ciutat va patir molts bombardejos i va quedar destruïda, la reconstrucció de la ciutat la va portar a ser un dels destins estrella del mediterrani. De manera que la majoria dels viatges a Croàcia comencen o acaben a aquesta ciutat. El tresor medieval de l’adriàtic.

Fes clic per seguir llegint l’entrada