Visitar el Parc Nacional Conguillío durant la tardor és una delícia pels sentits. És segurament el millor moment de l’any per visitar aquest parc nacional de l’Araucanía, ja que els seus boscos es tenyeixen de taronja i vermell, fent que el paisatge sigui encara més visual i fotogènic.
La tardor al Parc Nacional Conguillío és l’època ideal per recórrer alguns dels senders que s’endinsen pel parc, i fotografiar les vistes des dels diferents miradors. Tot i això, cal revisar bé la previsió meteorològica. De vegades, les nevades s’avancen més del previst, i els camins del parc no triguen a quedar coberts per una abundant capa de neu. Això no impossibilita visitar el parc, que està obert tot l’any, però sí que pot ser més complicat completar els senders que pugen fins a les cotes més altes.
En qualsevol cas, a aquesta guia, basada en la meva experiència en visitar el Parc Nacional Conguillío durant la tardor, podràs trobar tota la informació necessària per planificar la teva visita. Tant si decideixes anar-hi per lliure, com si prefereixes contractar alguna excursió al Conguillío amb alguna agència dels pobles de la zona.
Per què visitar el Parc Nacional Conguillío
Després de viatjar a Xile per lliure durant més de quatre mesos, i de recórrer el país de sud a nord, puc afirmar que el Parc Nacional Conguillío és un dels més bonics del país. Els boscos d’araucàries, els llacs i volcans, fan que el paisatge d’aquest parc nacional sigui únic i molt difícil d’igualar.
A més, es tracta d’un parc nacional força salvatge i remot, amb una extensió que supera les 60 mil hectàrees. De fet, la BBC va catalogar aquest parc nacional com un dels últims refugis del món on descobrir el paisatge en què vivien els dinosaures. Segurament van fer aquesta afirmació per la presència de les araucàries, un arbre mil·lenari i emblemàtic de la zona, que confereix al parc una atmosfera primitiva i màgica.
Addicionalment, quan es visita el Parc Nacional Conguillío a la tardor, es pot apreciar com el bosc es transforma abans del fred hivern. Les fulles dels faigs australs, raulís i ñirres es tenyeixen de tons vermells, grocs i ataronjats intensos, mentre que les araucàries, que són un arbre de fulla perenne, continuen conservant les seves fulles verdes i fosques. És un espectacle visual i una delícia pels amants de la fotografia. I, encara que caminar sempre regala postals màgiques, no és imprescindible per gaudir d’alguns racons plens de màgia.
Parc Nacional Conguillío a la tardor: informació pràctica
On es troba aquest parc nacional?
El Parc Nacional Conguillío es troba a la regió de l’Araucanía, sent Temuco la ciutat més propera a aquest parc nacional.
El poble de Melipeuco és el municipi més proper a l’entrada sud del parc nacional, que és l’accés més habitual i senzill.
Com arribar al Parc Nacional Conguillío
El Parc Nacional Conguillío té dos accessos:
- Des del nord s’hi pot arribar conduint per una carretera secundària que surt des del poble de Curacautín. Però és una ruta complicada, només apta per cotxes 4×4 i per persones amb experiència conduint per camins de muntanya força salvatges. Així doncs, no és l’opció recomanable.
- Des del sud, la carretera d’accés al Parc Nacional Conguillío surt des de Melipeuco. En aquest cas, la ruta fins a l’entrada del parc està asfaltada. Després de passar l’entrada del parc la carretera és de ripio, però quan no hi ha neu, en general és possible conduir-hi amb qualsevol tipus de cotxe. Igualment, per seguretat, et recomano preguntar sobre l’estat de la carretera a l’entrada del parc.
En cas de voler arribar-hi amb transport públic, es pot anar amb bus des de Temuco fins a Melipeuco. Un cop a Melipeuco, cal contractar alguna excursió guiada o servei de transfer fins al parc, ja que no hi ha transport públic.
Quant costa l’entrada al Parc Nacional Conguillío?
Per visitar el Parc Nacional Conguillío a la tardor o qualsevol altra època de l’any cal pagar una entrada, amb el següent cost:
- 6.700 CLP per adult nacional.
- 14.200 CLP per adult estranger.
L’entrada cal comprar-la prèviament per internet al web de Pases Parques. A més, cal tenir present que el Parc Nacional Conguillío té un aforament limitat, de 600 persones al dia. Normalment hi ha entrades disponibles, però si tens previst visitar el parc en un dia de molta afluència, et recomano comprar les entrades el més aviat possible.
On dormir a prop del Parc Nacional Conguillío
A l’hora de visitar el Parc Nacional Conguillío, una bona opció és allotjar-se al poble de Melipeuco, que es troba a només 25 minuts amb cotxe de l’entrada del parc nacional.
Algunes opcions molt ben valorades i recomanades a Melipeuco són:
També hi ha l’opció de dormir a l’interior del parc, en format càmping o a unes cabanyes. Els allotjaments a l’interior del parc nacional estan gestionats per l’empresa Sendas Conguillío, que té una concessió.
Es pot recórrer amb qualsevol cotxe o 4×4?
Sortint des de Melipeuco, a partir de l’entrada del Parc Nacional Conguillío, el camí deixa d’estar asfaltat. Tot i això, en general està ben mantingut i es pot conduir amb qualsevol tipus de vehicle, encara és altament recomanable que tingui unes bones rodes i sigui una mica alt (un SUV seria suficient).
La pista que avança pel parc nacional continua amb bon estat fins a la Laguna Conguillío, que és on comença el famós camí cap a al mirador Sierra Nevada. Des d’allà, la pista es fa més estreta, però normalment també es pot arribar fins a la Laguna Captrén. Tot i això, aquesta part entre la Laguna Conguillío i la Laguna Captrén pot estar més complicada, així que sempre et recomano preguntar l’estat del camí als guardaparcs que hi ha a l’entrada del parc nacional.
A partir de la Laguna Captrén, en direcció nord, només es recomana continuar conduint si es té experiència circulant per camins tortuosos i un bon cotxe 4×4.
A més, un cop hi ha neu, sí que és molt millor anar amb un vehicle 4×4 i és necessari portar cadenes. Per això, si visites el parc a finals de tardor o a l’hivern, és important anar amb un bon vehicle o sinó contractar una excursió guiada des de Melipeuco.
Amb quants dies es pot visitar?
Amb un dia al Parc Nacional Conguillío es té temps suficient per poder conduir fins al Llac Conguillío, fent parades als diferents miradors i llacunes que hi ha durant el camí (més informació als següents punts del post) i després fer alguna excursió d’unes quatre o cinc hores.
Tot i això, si es vol gaudir d’aquest impressionant parc nacional, el més recomanable és dedicar-li dos dies. És un dels llocs més extraordinaris de l’Araucania!
Es pot visitar per lliure el Parc Nacional Conguillío?
Sí, el Parc Nacional Conguillío es pot visitar per lliure en qualsevol moment de l’any. Tot i això, també hi ha l’opció de contractar un guia a les agències locals dels pobles propers al parc, en cas de no tenir un bon cotxe per arribar-hi (sobretot si està nevat) o si es vol fer algun dels trekkings amb més seguretat.
Millors agències locals per visitar el Parc Nacional Conguillío
A Melipeuco i els pobles propers, hi ha diverses agències de naturalesa que organitzen excursions diàries al Parc Nacional Conguillío i també les ascensions als volcans Sollipulli i Llaima.
Algunes de les més recomanables són:
- Turismo Flor Animal. Jo vaig visitar el Parc Nacional Conguillío a la tardor amb ells, ja que havia nevat i no podia arribar amb el meu cotxe fins al llac Conguillío. Vaig fer l’excursió al mirador Sierra Nevada, tot i que no vam poder arribar fins a dalt a causa de la neu, però l’experiència i el guia va ser molt bona.
- Turismo XTremo Melipeuco. És una altra agència de Melipeuco amb molt bones valoracions, tot i que no els conec personalment.
Visitar el Parc Nacional Conguillío a la tardor: les millors parades i senders
En una visita al Parc Nacional Conguillío a la tardor et convé conduir lentament per la pista que s’endinsa pel parc nacional, i anar fent parades a diversos punts, per gaudir dels bonics colors ataronjats i ocres que s’apoderen dels boscos del parc. Des d’alguns d’aquests punts, també comencen alguns dels senders més recomanables.
Realment, totes aquestes recomanacions també són vàlides si es visita el parc en algun altre moment de l’any, ja que en tots els mesos de l’any conèixer el Parc Nacional Conguillío té un encant especial.
1. Salt d’Aigua i Cañadón Truful-Truful
Abans de l’entrada del Parc Nacional Conguillío, es pot visitar el Geoparc Kutralkuru, on hi ha el salt d’aigua i cañadón Truful-Truful.
El salt d’aigua té uns 7 metres d’altura, mentre que el canyó té una caiguda vertical de 75 metres. El més fascinant és observar les capes de materials piroclàstics que formen la paret del canyó. Aquestes capes són un testimoni visible de la intensa activitat volcànica de la regió i recorden que el volcà Llaima, visible des d’aquest punt, continua sent un volcà actiu (la seva última erupció va tenir lloc el 2008).
Per visitar aquest lloc no és necessari pagar cap entrada.
2. Laguna Verde i el bosc enfonsat
Després de fer una parada a la porta d’accés del parc nacional, per mostrar l’entrada, es comença a conduir per la pista de terra i uns 9 kilòmetres més endavant s’arriba a la primera parada interessant que fer al Parc Nacional Conguillío: la Laguna Verde.
Encara que es pot veure des de la pista principal, el més recomanable és agafar la pista secundària que s’apropa fins al costat d’aquesta. Especialment per anar a la zona del bosc submergit, un antic bosc que va quedar cobert per la llacuna. Aquest bosc, molts cops només es pot veure durant la tardor, quan el nivell d’aigua del llac acostuma a ser força baix.
3. Laguna Arcoiris
Tornant a la pista principal, només cal conduir uns 5 minuts per arribar a la Laguna Arcoiris, un dels racons més escènics i fotogènics del Parc Nacional Conguillío, sobretot a la tardor.
Aquesta llacuna, tal i com el seu nom indica, destaca per la seva varietat de colors. Per una banda, l’aigua té un color turquesa molt intens, però durant la tardor les fulles dels arbres tenyides de tons vermellosos i taronges es reflecteixen sobre la superfície de l’aigua, creant una gran varietat de tonalitats que donen sentit al seu nom.
4. Llac Conguillío
El llac Conguillío és el més gran del parc nacional, i un dels imprescindibles durant una visita al Parc Nacional Conguillío. Es pot caminar fins a la vora del llac, però el més recomanable és pujar al mirador Sierra Nevada (al següent punt trobaràs tots els detalls sobre aquest trekking) per poder veure el llac i el volcà Llaima al fons. De fet, l’origen d’aquest llac està relacionat amb les constants erupcions volcàniques de la zona.
Des del punt de vista turístic, a la zona del llac Conguillío és on hi ha diversos càmpings i també cabanyes, així que és una de les zones més populars del parc a la tardor, primavera i estiu. A l’hivern la neu pot dificultar l’accés amb cotxe, i de vegades cal fer els últims kilòmetres a peu.
Una zona molt agradable on passejar i gaudir de l’entorn al voltant del llac, és la secció de Playa Linda. El bany està permès en aquest llac, però si et banyes recorda no posar-te productes químics (colònia, crema solar…), que pugui malmetre l’ecosistema del llac.
💡 Targetes per viatjar sense comissions
Per no pagar comissions i tenir sempre el millor tipus de canvi, et recomano utilitzar la targeta Revolut i la targeta N26. Són les que jo faig servir quan viatjo. Segur que et permetran estalviar durant el teu viatge al Canadà. El procés d’alta és online, ràpid i gratuït.
Si vols saber tots els detalls, et recomano llegir el post sobre les millors targetes per viatjar.
5. Sender Mirador Sierra Nevada
El sender fins al mirador Sierra Nevada, dins el Parc Nacional Conguillío, és el gran imprescindible del parc per tota la gent aficionada al senderisme. Les vistes des d’aquest mirador són sublims, ja que permeten admirar els grans emblemes d’aquesta zona: el llac Conguillío, el volcà Llaima i els boscos d’araucàries.
Aquest trekking comença des de l’aparcament de Playa Linda i té una longitud de 13 kilòmetres (anar i tornar) i un desnivell positiu d’uns 650 metres. L’altitud màxima en què s’arriba, on hi ha el mirador Sierra Nevada és d’uns 1.690 metres. Des de principis de maig fins a mitjans de novembre acostuma a haver-hi neu (com a mínim a la part final del camí) així que és important anar ben preparat (amb grampons o raquetes de neu segons el moment de l’any).
L’ascensió no és tècnicament complicada, així que és una activitat molt recomanable per tothom que tingui un bon estat de forma física i una certa experiència fent rutes de muntanya.
Com sempre, et recomano portar descarregat el track de la ruta. Encara que el camí no és difícil de seguir, no hi ha indicacions durant el recorregut.
6. Sender Araucàries
El sender de ls Araucàries és perfecte per a famílies o per fer un passeig. Es tracta d’un recorregut circular de poc més d’un kilòmetre que s’endinsa per un bosc d’araucàries, a prop del llac Conguillío.
El camí no té cap dificultat i es pot fer en qualsevol moment de l’any, encara que a l’hivern pot haver-hi bastanta neu. A la tardor també és un bon moment per caminar pel bosc, i veure el contrast de colors entre els arbres caducifolis i les araucàries.
7. Sender Carpinteros
Una alternativa per arribar fins a la Laguna Captrén és deixar el cotxe el llac Conguillío i des d’allà caminar pel sender Carpinteros. És un recorregut d’uns 11 kilòmetres, anar i tornar, i que permet travessar un preciós bosc d’araucàries i finalment arribar fins a la Laguna Captrén.
Aquesta ruta té només uns 300 metres de desnivell i no és complicada. Això sí, si es fa a l’hivern o ha nevat, és molt important portar el track GPS, ja que no hi ha indicacions i dins del bosc podria ser fàcil perdre’s.
A la tardor al Parc Nacional Conguillío, val molt la pena caminar fins a la Laguna Captrén per gaudir del màgic paisatge d’aquesta petita llacuna.
8. Sender Laguna Captrén
Un cop s’arriba a la Laguna Captrén, ja sigui amb cotxe o a peu pel sender anterior, es pot seguir un camí que voreja tot el llac. De nou, es tracta d’una ruta força senzilla i familiar, i tot el recorregut són uns 3 kilòmetres.
Aquesta llacuna també té un origen volcànic i, igual que la Laguna Verde, té alguns arbres submergits, que es poden veure quan el nivell d’aigua no és massa alt.
Ascensions per fer al Parc Nacional Conguillío
La majoria de gent que visita el Parc Nacional Conguillío a la tardor es centra en els seus boscos i paisatges a cotes més baixes, ja que és on realment es pot apreciar tota la varietat cromàtica de la vegetació. Tot i això, també es pot aprofitar la visita a la zona per fer alguna activitat més exigent, com les ascensions als volcans de la zona. Especialment destaquen dues rutes:
- Ascensió al volcà Llaima. Aquesta excursió permet arribar fins al cim del volcà Llaima a 3.125 metres d’altitud. Es pot fer tota la ruta en un sol dia, però cal caminar durant unes 12 hores. És necessari anar amb guia, així que et recomano contractar l’activitat a Melipeuco. Aquesta ruta es pot fer amb l’agència Pewen Mapu.
- Ascensió al volcà Sollipulli. El volcà Sollipulli, amb 2.282 metres d’altitud, tot i que no forma part del Parc Nacional Conguillío és un dels emblemes de la zona. L’ascensió es pot fer per lliure, tot i que per arribar fins el punt d’accés és necessari tenir un 4×4. Per això, i per si les condicions meteorològiques o de la neu són complicades, et recomano anar amb guia si no tens massa experiència i no coneixes la zona. És una excursió de dificultat mitjana o alta, però que regala unes vistes precioses dels boscos i volcans de l’Araucanía. Aquesta ruta es pot fer amb alguna de les agències locals que he recomanat anterior, o també amb Turismo Likankura.
Parc Nacional Conguillío: la meva experiència
L’arribada a Melipeuco des de Pucón
Després de passar uns dies gaudint dels imprescindibles que fer a Pucón i d’un temporal de neu allà, vaig continuar el meu viatge a Xile per lliure conduint fins a Melipeuco, per poder visitar el Parc Nacional Conguillío a la tardor. Allà la neu també havia arribat abans de l’esperat. Totes les cotes altes del parc nacional estaven cobertes de neu i la carretera que s’endinsa pel parc nacional, estava nevada i era necessari anar amb cadenes de neu.
Per aquest motiu, vaig descartar anar per lliure, i contractar una sortida guiada fins el mirador de Sierra Nevada. Donat que viatjava sol, vaig haver de preguntar a diverses agències de la zona per saber si tenien alguna sortida programada per l’endemà. Per sort, l’agència Turismo Flora Animal tenia una sortida per l’endemà, així que em vaig apuntar amb ells.
Durant la resta de la tarda a Melipeuco, vaig estar al càmping la Alternativa, i vaig aprofitar per fotografiar el bonic paisatge del poble, on sobresortia el volcà Llaima, durant la posta de sol.
Visitant el Parc Nacional Conguillío a la tardor
Una mica abans de les vuit del matí, el guia de Turismo Flora Animal em va passar a recollir, juntament amb les dues altres persones amb què compartiria el tour. Des d’allà vam anar cap a l’entrada del parc, on els guardaparcs van revisar que tinguéssim l’entrada.
Després ja vam iniciar la visita pel Parc Nacional Conguillío, per gaudir al màxim dels colors de la tardor i d’una de les primeres nevades de la temporada. Durant el recorregut amb cotxe vam fer una parada a la Laguna Verde i després a la Laguna Arcoiris. Poc després d’aquesta llacuna ja vam haver d’aparcar el cotxe, ja que hi havia massa neu al camí.
Així doncs, vam haver de caminar uns dos kilòmetres i mig per arribar fins a l’inici del camí cap al Mirador Sierra Nevada, al costat del llac Conguillío. Igualment, va ser un camí molt agradable, caminant amb raquetes de neu i envoltats d’araucàries. Aquests arbres són un dels grans protagonistes del Parc Nacional Conguillío.
Un cop vam arribar a l’inici del camí, vam començar l’ascensió. Hi havia molta neu, més d’un metre. Per sort el camí ja estava trepitjat. Igualment, això ens va fer avançar més lents del que hauríem anat sense raquetes.
No vam poder arribar fins a l’últim mirador del sender, el més espectacular, però la panoràmica des del segon mirador, des d’on ja es podia veure el llac Conguillío i tot el bosc d’araucàries, ja em va semblar una meravella. A més, amb la boira i la neu el paisatge era completament diferent a com me’l hauria imaginat a la tardor.
La tornada la vam fer pel mateix camí, i un cop finalitzada la baixada, vam aprofitar per apropar-nos al llac Conguillío.
Vaig quedar enamorat amb aquest parc i els seus paisatges, i em va semblar un dels imprescindibles per visitar durant un viatge a Xile per lliure. Igual que amb el Parc Nacional Lauca, crec que el Conguillío és encara un petit tresor molt poc conegut internacionalment.
De tornada cap a Melipeuco, vam fer una parada a la Heladería Silvestre per provar els seus gelats artesanals amb fruits del bosc de temporada. Jo vaig provar-ne fet a partir del fruit de l’arrayán, que tenia un gust molt curiós i bo. És un lloc molt recomanable, sobretot a l’estiu!
De l’Araucanía a Argentina, per la frontera Pino Hachado
A l’endemà al matí, després d’una última nit a Melipueco, vaig conduir de nou fins a l’entrada del Parc Nacional Conguillío per poder visitar amb calma el Salt d’aigua Truful-Truful i el canyadón que porta el mateix nom. Vaig caminar sense pressa pels miradors i els senders curts de la zona, deixant-me captivar per la força i l’elegància del salt i per les vistes imponents del volcà Llaima.
Des d’allà, em vaig acomiadar del Parc Nacional Conguillío i vaig reprendre el camí en direcció al pas fronterer de Pino Hachado, aprofitant que no havia de nevar durant el dia. La carretera que uneix Melipeuco amb Icalma em va semblar una de les més belles de la zona, avançant entre muntanyes i boscos d’araucàries coberts de neu.
Quan vaig arribar a Icalma, el poble estava completament cobert de neu. Només el fum d’algunes xemeneies em feia pensar que la gent encara viva allà. Em vaig apropar fins a la llacuna d’Icalma, i si no hagués sigut pel fred m’hauria quedat allà una bona estona. Era un lloc amb un encant molt especial. Per això, si durant una visita al Parc Nacional Conguillío es disposa d’alguna matí o tarda lliure, recomano molt conduir fins a aquest poble.
Després d’aquesta pausa, encara em quedava una hora de conducció fins al Pas de Pino Hachado. El trajecte va ser, novament, una successió de muntanyes nevades, boscos d’araucàries i petites cases aïllades. Em vaig aturar constantment per fotografiar i assaborir el paisatge. Va ser una manera perfecta d’acomiadar-me de l’Araucanía, gaudint-ne fins a l’últim quilòmetre, abans de travessar cap a l’Argentina i continuar el viatge cap al nord del país.
(Aquest post forma part de la guia viatjar a Xile per lliure)
Organitza el teu viatge a Xile
✈️ Les millors ofertes de vols a Xile aquí.
🏨 Els millors preus en allotjaments a Xile aquí.
🚗 Les millors ofertes amb cotxes de lloguer a Xile aquí.
🚑 Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.
💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí.
