Setmana 6
I ara què puc fer a Maun?
Després d’un primer mes de viatge en què ho tenia tot molt planificat. I amb un ritme de ruta força intens. Vaig arribar a Botswana, a la ciutat de Maun, sense tenir clar què faria durant els primers cinc dies. Tenia diverses idees, algunes coses que m’interessaven molt. Però em faltava saber quant em costaria. Sabia que viatjant sol qualsevol cosa seria molt cara, així que necessitava trobar altres viatgers per unir-me a ells. Botswana és un dels països d’Àfrica més cars pel turisme, i durant els primers dies de ruta volia intentar no tenir grans despeses.
Una de les activitats que volia fer era una ruta amb mokoro (una canoa tradicional) pels canals del delta de l’Okavango. M’hauria agradat fer una ruta de dos o tres dies, i fer càmping a alguna de les salvatges illes del delta. Però no vaig aconseguir trobar cap grup. I els preus que m’oferien anant sol eren desorbitats.
Per això vaig haver de descartar la meva idea inicial, i conformar-me amb una ruta d’un sol dia. Vaig trobar a dos anglesos que també volien fer un dia de ruta amb mokoro. Just el que buscava per poder abaratir costos.
Recorre amb mokoro el delta de l’Okavango és una experiència gens invasiva i molt relaxant. Un poler controla la canoa amb un llarg pal i s’avança al ritme perfecte per poder anar observant tots els detalls. Flors de lotus blau, diferents espècies de blauets, jacanes africanes i, també, alguns hipopòtams. Amb aquestes fràgils canoes no és una bona idea acostar-se gaire als territorials hipopòtams. Podrien destruir la barca en un moment. Els vam contemplar des de la distància. No volia córrer riscos innecessaris.
Com que no vaig poder fer l’activitat de mokoro durant diversos dies, encara tenia unes quantes jornades lliures. Els anglesos amb què havia compartit l’activitat, em van oferir anar amb ells fins al desert de salt de Nxai Pan. M’hauria encantat. Però em faltava transport per tornar a Maun. Vaig estudiar vàries opcions, però res m’acabava de convèncer.
Finalment, vaig decidir quedar-me a Maun. Acamparia durant quatre nits al càmping de l’Island Safari Lodge. Aquest lodge té una reserva privada de 121 hectàrees, on viuen diferents espècies d’antílops. Era el lloc ideal per gaudir d’uns dies pausats i poder caminar una mica entre els senders que travessen la reserva.
Mentre estava allà vaig tenir la sort de trobar a dos alemanys que buscaven més persones per anar a passar un dia a la Moremi Game Reserve. Una de les zones més interessants on fer un safari a la zona del Delta de l’Okavango. Sense pensar-m’ho m’hi vaig unir. Vam començar el safari a les 4:45 de la matinada de l’endemà, ja que la reserva es troba a unes dues hores de Maun. I encara que el safari va estar bé, sobretot per conèixer els paisatges d’aquesta famosa àrea, no va ser tan productiu com m’hauria agradat. La vegetació estava molt crescuda i dificultava qualsevol albirament. No vam veure cap lleó, lleopard ni gos salvatge africà. Per sort, sí que van deixar-se veure alguns elefants.
Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.