La Península de Dingle: ruta amb cotxe en 1 dia

La Península de Dingle és una de les zones costaneres més salvatges d’Irlanda. De poderosa naturalesa,  el litoral d’aquesta península és sinònim de paisatges encisadors. El verd és el color d’aquesta zona. I allà on es fusiona amb el daurat de la sorra i el blau cristal·lí del mar es respira l’essència d’aquesta petita península.

La Península de Dingle és un territori de platges, dunes, penya-segats i pobles pesquers. Però també de muntanyes. Conduint fins al Connor Pass l’entorn canvia completament: el prat, el vent i les ovelles s’apoderen del paisatge. Pels més aventurers, el Dingle Way permet descobrir la península amb un recorregut a peu de 180 kilòmetres.

Què veure a la Península de Dingle

Encara que la Península de Dingle és una part força petita d’Irlanda, hi ha moltíssimes coses a veure. Així que val la pena reservar-se un dia del viatge a Irlanda per descobrir-la:

Inch Beach

A l’endinsar-nos per la Península de Dingle, un dels primers atractius que hi trobem és la platja Inch Strand. Es tracta d’una platja molt popular per la pràctica de surf. Té una extensió de quasi 5 kilòmetres de llargada. Metres i metres de sorra fina, per on és ideal fer una passejada.

Annascaul

El petit poble d’Annascaul, per on passa la carretera principal per a recórrer la península, és el poble ideal pels amants del senderisme. Des d’aquest poble hi surten multitud de camins per explorar les àrees muntanyoses que l’envolten.

Les excursions inclouen l’ascensió a varis dels turons pròxims al poble, des d’on es tenen unes vistes panoràmiques de la Península de Dingle, i també és molt popular el camí fins al Annascaul Lake. Pots veure totes les excursions a aquesta guia de senderisme per la península de Dingle.

Dingle

El poble pesquer de Dingle és una de les localitats amb més encant de la Peninsula de Dingle. Amb una població de 2.000 habitants, és la localitat més important de la península, i un punt ideal per dormir, menjar o degustar un bon gelat.

Les seves cases de colors creen un encant especial als carrers. I és molt recomanable passejar fins al port. Allà, destaca l’escultura del dofí més famós d’Irlanda: el Fungie. El Fungie és un dofí solitari que des de l’any 1984 es va instal·lar a la badia de Dingle. Sempre es va mostrar molt amigable amb els vaixells, i a poc a poc va anar guanyant popularitat. Malauradament, des de l’any 2020 ja no s’ha vist més aquest conegut dofí.

Tot i això, la badia de Dingle segueix sent un punt excel·lent per l’observació de fauna marina. S’hi poden veure dofins mulars, dofins comuns i dofins cap d’olla gris. També freqüenten aquestes aigües les balenes Minke, les balenes geperudes i els rorquals, encara que són més difícils de veure que els dofins. A més, durant les sortides amb vaixell des de Dingle és habitual veure-hi taurons peregrins, un dels taurons més grans del món (poden arribar a fer 12 metres).

Algunes de les empreses que ofereixen sortides amb vaixell des de Dingle són: Dingle Dolphin Boat Tours, Dingle Boat Tours i Marine Tours (en el cas de Marine Tours, els vaixells surten des del petit poble de Ventry, a 8 km de Dingle).

Des del poble de Dingle, comença el tram de carretera més bonic i popular de la península: el Slea Head Drive. Aquest recorregut circular, d’uns 60 kilòmetres, avança entre preciosos paisatges i una multitud de jaciments arqueològics.

Dunbeg Fort

El primer jaciment arqueològic que trobem al començar a circular pel Slea Head Drive és el Dunbeg Fort (amb gaèlic es coneix com a An Dún Beag). Aquesta fortificació de pedra es creu que va ser construïda durant l’Edat del Ferro.

Situat just al costat d’uns penya-segats, des d’aquesta fortificació es tenen unes vistes precioses de la costa occidental d’Irlanda.

Dunmore Head

Després d’un dels trams més espectaculars del Slea Head Drive, on la carretera avança sinuosament pel costat del mar, s’arriba a l’espectacular Slea Head Viewingpoint. Des d’aquest mirador es tenen unes vistes meravelloses del Dunmore Head.

Un parell de kilòmetres més endavant, hi ha una altra zona d’aparcaments. Val la pena deixar el cotxe i passejar una mica per un dels punts més bonics de la Península de Dingle.

Del mateix aparcament es pot observar la platja Coumeenoole, que tot i tenir un aspecte paradisíac, la fredor de les seves aigües no conviden a banyar-s’hi.  En direcció contrària a la platja, un petit camí s’endinsa entre els prats verds del Dunmore Head, oferint unes vistes privilegiades de les Illes Blasket i del litoral més occidental d’Irlanda.

Dunquin

El petit poble pesquer de Dunquin és un dels punts de sortida de les rutes amb vaixell fins a les Illes Blasket. Aquestes illes deshabitades són l’hàbitat d’un gran nombre d’ocells durant els mesos d’estiu. És un bon lloc on veure frarets a Irlanda.

Però encara que no es vulgui fer cap d’aquestes sortides, convé apropar-se fins al port de Dunquin. Des d’allà es té una fotogènica vista de dues roques triangulars amb les Illes Blasket a l’horitzó.

A més, a aquest poble també hi ha el Blasket Centre, un modern centre d’interpretació de les Illes Blasket. L’entrada costa 4 euros per persona.

Clogher Strand

La salvatge platja Clogher Strand és un altre dels paisatges mítics de la Península de Dingle. No és la platja ideal per banyar-s’hi, ja que l’aigua és molt freda i sol haver-hi bastants onades. Però és un bon lloc on passejar i gaudir de l’entorn.

L’oratori Gallarus

Després de passar ben a prop de la Clogher Strand, la carretera del Slea Head Drive comença a allunyar-se del mar i s’endinsa cap a l’interior de la península, cap a un entorn de prats verds infinits i d’una gran riquesa arqueològica.

Entre les construccions arqueològiques que s’han conservat durant milers d’anys a la Península de Dingle, destaquen l’Assentament Monàstic de Riasc (les runes d’un monestir del segle VI) i la Pedra de Reask (una enorme pedra d’1,64 metres d’altura amb inscripcions i gravats).

Tot i això, el punt més famós és l’oratori de Gallarus, considerada una de les construccions del cristianisme primitiu més important d’Irlanda. Pels amants de l’arqueologia i la història, aquest és un dels punts imprescindibles en un viatge a Irlanda. Es creu que l’edifici té entre 900 i 1.200 anys d’antiguitat. L’entrada a la zona d’aparcaments costa 4 euros per persona.

Pocs kilòmetres després, hi ha una última construcció medieval: l’església Kilmalkedar. Des d’allà, només queden els últims 9 kilòmetres de la Slea Head Drive abans d’arribar de nou al poble de Dingle.

Conor Pass

En sortir de Dingle, en lloc de tornar per la carretera principal, la millor opció és agafar la ruta secundària que s’endinsa cap a les muntanyes.

A poc a poc, la carretera es fa més estreta i comença a guanyar alçada, en un entorn completament diferent. Després de varis revolts s’arriba al Conor Pass, un dels ports de muntanya més alts d’Irlanda.

Un cop a dalt del Conor Pass, un petit pàrquing permet aturar-se a gaudir de les escèniques vistes. Les muntanyes, llacs i valls condueixen la mirada fins a la costa de la Peninsula de Dingle.

Brandon Point

Superat el port de muntanya de Conor Pass, l’últim punt destacat per veure a la Península de Dingle és el Brandon Point. Aquest mirador de la costa nord de la península queda una mica apartat de la ruta principal, per això no és un dels punts més populars.

A més, si es té temps, aquesta zona és ideal per caminar i gaudir del litoral. El recorregut del Brandon Point Loop és una excel·lent opció.

La Nostra Experiència: de Killarney a la Península de Dingle

Durant el segon dia del viatge a Irlanda, la visita a l’Anell de Kerry se’ns va allargar molt més del que havíem planificat. Per això, abans de marxar de Killarney, cap a la Península de Dingle, vam voler explorar una mica més els voltants del poble.

Vam començar el dia ben aviat, endinsant-nos al Parc Nacional Killarney amb l’objectiu de veure els nombrosos cérvols que habiten entre els boscos i camps d’aquest parc. En concret vam fer una ruta circular pels jardins de Knockreer. Pràcticament no hi havia ningú quan vam començar a caminar abans que sortís el sol. Tot era silenci. I no vam trigar gaire a veure el primer cérvol. Un mascle amb unes banyes prominents, menjant tranquil·lament al voltant d’un arbre. Més endavant, vam trobar-nos amb un grup més nombrós de cérvols. En aquest cas eren femelles, que descansaven a un dels prats del parc.

Amb l’objectiu de veure els cérvols de Killarney aconseguit, vam dirigir-nos cap a la catedral de Killarney (St Mary’s Cathedral). Aquesta catedral, construïda entre el 1842 i 1855, és una de les esglésies neogòtiques més importants d’Irlanda.

Des de la catedral, vam dirigir-nos cap a un dels castells més icònics d’Irlanda, i que també es troba dins el Parc Nacional de Killarney: el castell de Ross. Caminant al voltant del Llac Leane (Lough Leane), vam buscar el millor punt de vista d’aquesta històrica construcció de l’any 1400.

Des d’allà vam caminar fins a la Mukross House, una enorme mansió de 65 habitacions construïda el 1843. Passejar entre els seus jardins és gratuït i ja és suficient per fer-se una idea de les seves dimensions i, sobretot, gaudir del meravellós entorn que l’envolta. També es pot visitar el seu interior, pagant una entrada de 7 euros per persona.

I no podíem marxar de Killarney sense visitar la Mukross Abbey, un antic monestir franciscà construït l’any 1448. El seu pati enclaustrat, senzill i silenciós, és el punt més destacat de la construcció. L’entrada és gratuïta.

Recorrent la Península de Dingle

Al voltant de les 11 el migdia, vam marxar de Killarney per dirigir-nos cap a la Península de Dingle. Anàvem una mica justos de temps per descobrir tot el que volíem veure de la península, però encara ens quedaven moltes hores de sol per acabar el dia…

Pocs kilòmetres després d’haver arribat a la Península de Dingle, vam fer la primera parada a la Inch Beach. Un punt ideal on caminar una mica i dinar envoltats d’un paisatge preciós i tranquil.

Des d’allà ja vam avançar fins al poble de Dingle. Ens va sorprendre la quantitat de gent i activitat que hi havia a la zona més cèntrica, just al costat del port. Tothom s’amuntegava a les gelateries, algunes amb molt bona fama. Vam caminar fins al port, abans de tornar al cotxe de nou i començar el recorregut pel Slea Head Drive.

El primer punt on teníem previst parar era el Dunbeg Fort, però vam haver de saltar-nos la visita perquè  una tempesta recent havia fet caure una part de la fortificació pel penya-segat, i la terra encara no estava estabilitzada.

Així que ens vam dirigir directament al Dunmore Head. Els últims 5 kilòmetres fins allà ens van deixar fascinats. La carretera estreta, amb revolts i un penya-segat sobre l’oceà, ens va posar una mica a prova. I més havent de conduir per l’esquerre quan encara no hi estavem massa habituats. Però conduint amb precaució, la carretera no té cap perill. Sovint la carretera tenia petits espais on parar, i ho vam aprofitar per assaborir les bones vistes.

Des del Dunmore Head, vam caminar una mitja hora fins a la punta del cap. Un dels passejos més recomanables per fer a la Península de Dingle.

Vam continuar conduint pel Slea Head Drive fins al poble de Dunquin, no ens volíem perdre la vista des del port d’aquest poble pesquer. Pels amants de la fotografia, és un lloc ideal on gaudir d’una bonica sortida o posta de sol.

Marxant de la Península de Dingle pel Connor Pass

Des d’allà, ja vam veure que se’ns començava a fer tard així que no vam fer massa parades fins a Dingle. Amb més temps, hauríem aprofitat per parar a diversos miradors de la carretera. Les panoràmiques de la costa convidaven a fer-ho.

Un cop a Dingle, vam agafar la carretera cap al Connor Pass, un dels punts més impressionants de la Península de Dingle. El contrast del paisatge era evident. Havíem passat d’estar davant del mar a trobar-nos en un ambient de muntanya. A més, les boires i el vent accentuaven encara més aquesta sensació. Un cop a dalt, després de conduir atentament per la sinuosa carretera, vam sortir a caminar una mica per gaudir de les vistes. Vàries ovelles ens van fer companyia mentre observàvem els llacs i el mar a l’horitzó.

Amb aquestes meravelloses vistes ja ens vam acomiadar de la península. I vam dedicar les últimes hores de llum del dia a conduir fins a la ciutat de Limerick, on vam dormir al Limerick City Hotel.

(Aquest post correspon al tercer dia del viatge a Irlanda)