Velika Planina, els prats alpins més famosos d’Eslovènia

Amb la posta de sol sobre el Llac Bohinj ahir ens vam acomiadar dels Alps Julians i del Parc Nacional del Triglav. Però no abandonarem les muntanyes encara. Avui és el dia de dirigir-nos a una altra regió d’Eslovènia: la zona dels Alps Kamniks.

Els Alps Kamniks, situats al nord d’Eslovènia, són un petit territori amb alguns dels paisatges més bonics del país. Organitzada al voltant de la petita ciutat de Kamnik, la regió de Kamnik està clarament marcada per les muntanyes que la delimiten. Un tresor natural on hi sobresurten dues localitzacions amb molt encant: els prats alpins Velika Planina i la vall Logarska Dolina.

Començarem a descobrir els Alps Kamniks pujant fins a Velika Planina, on hi ha un dels pobles de pastors més grans d’Europa.

Velika Planina: Com arribar-hi

El trajecte més curt des del Llac Bohinj fins Kamniška Bistrica, el poble des d’on es puja a Velika Planina dura aproximadament una hora i mitja (són uns 90 kilòmetres). Tot i això, nosaltres preferim evitar els peatges, passant per carreteres secundàries i desviar-nos fins a una de les esglésies més fotogèniques de la regió: l’esglèsia Cerkev Sv. Tomaz.

Entre carreteres que deixen enrere petits pobles de muntanya, ens anem allunyant de les muntanyes del Parc Nacional del Triglav. Després d’una hora llarga conduïnt per carreteres molt tranquil·les, amb les finestres baixades i respirant aire pur, ens devíem cap poble de Praprotno. Des d’allà pugem fins al turó on s’erigeix l’església Cerkev Sv. Tomaz. És una petita església, d’estil gòtic, i que data del 1500. Ens hi desviem sobretot per les impressionants fotos que havíem vist d’aquesta església amb els Alps Kamniks de fons. Tot i això, des de la posició on arribem, a tocar de l’esglèsia, no tenim la perspectiva que havíem imaginat. Realment, la visió més maca s’aconsegueix des d’alguns dels turons pròxims, però no sabem quin és exactament…

Després d’aquesta petita parada, ja ens dirigim cap a Velika Planina. No és possible arribar amb cotxe fins aquests prats alpins, situats a una altitud de 1.600 metres. En concret, el cotxe cal deixar-lo a Kamp Alpe, situat al poble de Kamniška Bistrica. Des d’aquest pàrquing hi ha tres opcions per arribar fins a Velika Planina:

• Telefèric i telecadira: En primer lloc s’agafa el telefèric a Kamp Alpe i a continuació un telecadira biplaça que ens portarà fins al punt més alt de Velika Planina.
• Telefèric i caminar: L’altre opció és agafar el telefèric i fer l’última pujada caminant. El camí és ben senzill i puja per la mateixa zona que el telecadira. Cal caminar aproximadament 1,5 km i superar uns 250 metres de desnivell per arribar fins a Gradišče (el punt més alt de Velika Planina i on finalitza el telecadira). Aquesta és l’opció per la qual vam decantar-nos nosaltres.
• Caminar: L’última opció, i la més econòmica, és pujar fins a Velika Planina caminant des del principi. Hi ha dues rutes típiques: aquesta és la més llarga i aquesta la més curta.

El telefèric de Velika Planina

La majoria dels visitants de Velika Planina solen agafar el telefèric. És l’opció més ràpida i ofereix unes excel·lents vistes de les muntanyes dels Alps Kamniks. A més, aquest telefèric ostenta un rècord: és el telefèric europeu més llarg sense pilars de suport.

Si preveus pujar a Velika Planina amb el telefèric segur que et serà d’utilitat aquesta informació pràctica:

– L’horari de funcionament del telefèric durant l’estiu és des de les 8:30 fins les 18:00. Consulta aquí l’horari durant la resta de l’any.

– Els preus per persona són 17 € anar i tornar i 11 € només un trajecte. A més, si s’agafa el telecadira cal pagar 2 € més. A aquest enllaç hi ha tot el detall dels preus.

– La pàgina oficial de Velika Planina i del telefèric és http://www.velikaplanina.si/Home.

La nostra experiència: Una matí a Velika Planina

Després d’agafar el telefèric, comencem a caminar fins al punt més alt de Velika Planina, el pic de Gradišče (1.666 m). Amb poc menys de mitja hora ja veiem les primeres cases tradicionals del poble de pastors de Velika Planina.

Caminant entre les 140 cabanyes que conformen aquesta aldea pastoral, envoltats de prats i muntanyes, descobrim poc a poc la tranquil·la senzillesa d’aquest tradicional poble de pastors. Les teulades de les cabanyes, recobertes de teules d’avet que arriben pràcticament fins al terra, conformen la imatge més típica de Velika Planina. I el millor de tot és que aquest poble continua estant habitat durant l’estiu, quan els pastors pugen amb el seu bestiar i continuen vivint en la mateixa zona on ja s’hi van assentar els seus antecessors al segle XVI.

Les vaques pasturen tranquil·lament per les més de 500 hectàrees que conformen el poble de Velika Planina, on actualment hi ha algunes cases més modernes on els turistes hi poden passar la nit.

Voltem sense seguir cap ruta específica. Gaudint del paisatge i de l’estampa tan tradicional. Entre totes les cases típiques dels pastors, una de les més famoses és la Herdsman’s cottage Gradišek. Allà testem la Sour Milk, un dels plats més típics dels pastors. Segons al dia, també és possible comprar el formatge trnic, característic de Velika Planina.

L’altre edifici destacat, on ens acostem després d’haver provat un bol de la característica Sour Milk, és l’església de Snow Mary. Aquesta església, feta de fusta i construïda al 1988, segueix al mateix lloc que l’església original, que va ser cremada durant la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van incendiar totes les cabanyes dels pastors durant l’hivern del 1944/1945.

Abans de baixar de nou, fem una visita al Preskar museum. Aquest petit museu, situat a l’interior d’una de les cases típiques, roman obert cada dia durant l’època de pastura (de junt a setembre). Es tracta d’una petita casa on és possible entrar-hi per contemplar l’interior de les cases tradicionals. Per distingir el museu d’entre totes les cases, cal buscar-ne una força petita i d’un color grisós.

A mitja tarda, després d’un matí fantàstic a Velika Planina gaudint d’un dia radiant, baixem a buscar el telefèric de nou. Volem seguir descobrint la regió dels Alps Kamniks. I abans de marxar cap a una nova zona muntanyosa, decidim visitar la ciutat que dóna nom a aquesta regió: Kamnik.

Visitant Kamnik en una tarda

La petita ciutat medieval de Kamnik és perfecte per visitar-la a peu, durant un parell d’hores. Iniciem la visita passejant pel carrer Sutna, l’artèria principal de la ciutat. Allà hi trobem un petit mercat amb productes locals i souvenirs, i mentre voltem anem deixant enrere edificis amb molt encant.

Continuant la visita, arribem al Monestir Franciscà i a l’Eslgèsia de San Jacobo, dos dels edificis més emblemàtics de Kamnik juntament amb els dos castells: el Castell Petit i el Castell Vell.

Abans d’acomiadar-nos de l’elegant centre històric de Kamnik, pugem les escales que es dirigeixen fins al Mali Grad Castle o Castell Vell. No podem arribar fins al castell, ja que l’entrada està tancada. Però des d’allà gaudim d’unes vistes impressionants del casc històric de Kamnik. Contemplant les ataronjades teulades de la ciutat medieval, amb les muntanyes dels Alps Kamniks i de Savinja de fons ens acomiadem de la ciutat.

Provant la gastronomia tradicional eslovena

Després de visitar Velika Planina i Kamnik, ens dirigim cap a l’allotjament d’aquesta nit: la Guest House Kraljev Hrib. És una petita casa de fusta amb molt encant. I encara que la majoria d’allotjaments que agafem tenen cuina, aquest no en té. Però ho hem fet expressament. Ben a prop de Kamnik hi ha un restaurant ideal per provar la cuina eslovena tradicional.

Anem a sopar al Gostilna Mili vrh, un senzill restaurant de cuina casolana eslovena. El restaurant forma part del projecte Taste Kamnik, basat en oferir plats cuinats de manera tradicional per tal que els turistes puguin conèixer la cuina més autèntica del país.

A tots els portals webs les valoracions d’aquest local són excepcionals. I després d’un sopar de menjar molt abundant, coincidim amb aquestes valoracions. Tastem plats deliciosos i tots fets casolanament per la cuinera i propietària del petit restaurant, des del pà fins a les postres. Excepcional.

(Aquest post correspon al dia 7 del viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)