Islàndia, juliol 2013 – Dia 3: L’aigua no deixa de sorprendre’ns

Un dels atractius principals d’Islàndia és l’aigua,  que apareix de totes les maneres possibles envoltada per entorns fascinants,  on l’erosió i el pas del temps han construit obres pròpies dels millors escultors i arquitectes. Durant el tercer dia ha estat la gran protagonista.

Comencem el dia dirigint-nos al Parc Nacional Skaftafell,  on fem un recorregut senzill i molt agradable,  uns 10 km,  a través del qual arribem als punts de més interès. Des del pàrquing que hi ha a l’oficina de turisme iniciem una pujada fins al mirador Sjórnarnípa. Les vistes que ofereix són espectaculars! Es pot veure tota la immensitat del glaciar Skaftafelsjokull. Nosaltres havíem decidit no fer-hi cap excursió,  però moltes empreses ofereixen recorreguts pel glaciar.

Des del mirador Sjórnarnípa agafem el camí cap a la cascada Svartifoss,  tot i que també hi ha la possibilitat de continuar pujant cap a altres miradors. La cascada Svartifoss és molt sorprenent,  no pas per ser molt gran o poderosa. La seva bellesa recau en les columnes de bessalt que decoren la paret del fons. De fet, la forma d’aquesta cascada va inspirar a l’arquitecta de la Hallgrímskirka, la famosa esglèsia de Reykiavik.

Després del “ritual de fotografies” que fem davant de cada cascada, agafem un nou camí per tornar a pujar una mica, fins al mirador Sjónarsker,  a uns 500 metres des de la cascada. Tot i que val la pena visitar-lo,  no té res a veure amb les vistes que ofereix el mirador Sjórnarnípa. Aleshores,  ja comencem a tornar cap al pàrquing,  però per un camí diferent,  des del que es poden veure tres cascades: la Magnúsarfoss, la Humdafoss i la Þjófafoss.

Un cop al cotxe,  ens encaminen cap a un dels llocs més màgics d’Islàndia: el llac Jokülsàrlón. És impressionant! La característica principal d’aquest llac és que les seves aigües estan plenes d’icebergs del glaciar. Un fenomen realment singular…  A més,  l’entorn en el que es troba és brutal. L’essència d’aquest llac és molt particular, podríem havent-s’hi quedat hores i hores contemplant-lo, hipnotitzats pel moviment del gel i els crits dels ocells. Nosaltres, abans d’arribar al pàrquing principal vam aturar-nos a algun dels aparcaments que hi ha al costat de la carretera. Des d’allà, al pujar el petit turonet que envolta el llac es tenen unes vistes molt agradables. Ens van agradar tant que vam decidir dinar allà. Com ens agrada fer dinars improvisats, assentats sobre un pedra, als llocs més recòndits del món! Després ja vam anar a la zona principal. És molt recomanable fer una excursió amb un amfibi (un vehicle que pot anar per terra i aigua),  ja que durant els 30 minuts que dura, es poden observar els icebergs de molt a prop,  mentre el guia explica curiositats sobre el llac. Finalment, abans de marxar anem a la platja que està al costat del llac. També solen haver-hi blocs de gel, que contrasten amb la sorra negre. A l’estiu però, quan nosaltres vam visitar-la no és tant impressionant com deu ser-ho a la primavera o la tardor, ja que deuen ser molt més abundants. Igualment, no us oblideu de visitar-la!

Molt contents i meravellats de nou per la naturalesa d’Islàndia,  posem rumb cap a Egilsstadir,  on tenim reservada una guesthouse per aquesta nit i la següent. Durant el trajecte fem algunes parades, ja que són forces quilòmetres i no tenim pressa. Descansem una estona al mirador Eskey,  des del que es tenen unes bones vistes de les llengües del glaciar Vatnajokull: Skalafellsjökull i Fláajökull. Després conduim fins al far Stokksnes, ja que haviem llegit que és habitual veure-hi foques blanques. Un cop arribem al far, decidim caminar per apropar-nos a l’aigua i, efectivament, hi ha una petita colònia de foques blanques! Tot i això, les veiem reposant a una roca força allunyada, de manera que per veure-les amb certa claredat necessitem els prismàtics.

Se’ns fan les cinc de la tarda, de manera que decidim anar directament cap a Eglistadir i obviar la visita a Hofn. Fem forces quilòmetres per una carretera que voreja la costa, que tot i no estar asfaltada, està en bon estat. Quan ja comencem a estar cansats de tant cotxe, ens sorprèn molt veure dos dofins! Ràpidament parem per estirar les cames una mica,  desitjant que ens impressionin amb alguna pirueta. Desafortunadament, els perdem de vista al cap de poc temps i no podem ni fotografiar-los. Contents per aquesta “visita” continuem avançant cap a Egilsstadir per una carretera força bonica, des de la que veiem nombrosos salts d’aigua.

Anem a dormir molt satisfets: ha estat un dia màgic!! El llistó cada cop s’eleva més,  tot i això,  estem convençuts que Islàndia ens seguirà sorprenent…