Islàndia, juliol 2013 – Dia 1: El Cercle d’Or

Arribar a Islàndia a les dues de la matinada és una experiència curiosa,  ja que després d’haver sortit de Barcelona quan quasi era negra nit,  quan arribem a la “Terra del Gel” encara hi ha molta claror. A l’aeroport ens ve a recollir el personal del Bed & Breakfast Keflavik Airport. Com el seu nom indica, està  situat a Keflavik (el poble on hi ha l’aeroport principal), i ràpidament hi arribem i podem anar dormir. Necessitem agafar forces. Per fi comença la nostra ruta per Islàndia!

Tot i que vam anar a dormir tard, a les vuit ja som a l’aeroport per recollir el cotxe de lloguer. Tot i això,  el personal de l’empresa Europcar, amb qui havíem fet la reserva, no apareix per enlloc. Estem impacients per començar el viatge,  però ningú ve a atendre’ns. Quaranta minuts més tard arriba el personal de l’empresa i,  amb ells,  un altre problema: no els hi consten les dades de la nostra reserva. Per sort,  portem els papers i els emails que ens vàrem intercanviar i,  finalment,  ens donen el cotxe reservat: un Hyundai i30.

Després d’aquest emocionant inici,  per fi podem emprendre el recorregut que teníem previst pel primer dia: el Cercle d’Or. Tot i això, abans d’iniciar la ruta pels llocs més emblemàtics, fem una paradeta per estirar les cames i esmorzar al Hellisgerdi Parc,  un petit parc on la tradició diu que hi viu una de les majors colònies d’elfs, fades i nans d’Islàndia.

Hellisgerdi Parc
Esmorzar i passejar tranquil·lament pel parc és millor manera d’entrar en el “Mode viatge”. Les presses les deixem per quan tornem.

A les dotze del migdia,  acompanyats d’un sol radiant,  arribem a un dels destins estrella del dia: el Parc Nacional Þingvellir. Aquest va ser el primer parc nacional d’Islàndia,  creat al 1930  per preservar les restes del primer parlament islandès i la naturalesa de l’entorn. Baixem del cotxe a Leirur, on hi ha un punt d’informació i un pàquing, i comencem a caminar. Quina llibertat!! Des del primer dia comprovem que a Islàndia el turisme no es massifica a cap zona, de manera que es pot passejar molt tranquil·lament per tot arreu. Durant el recorregut ens quedem fascinats amb els colors del Canyó Langistígur i, sobretot, amb la cascada Öxarárfoss . L’aigua baixa amb una força tremenda!

llac Thingvallavatn
Abans d’arribar al Parc Nacional ens trobem una gran extensió de terreny amb vistes al llac Þingvallavatn. No sabem per quin motiu la gent ha agafat el costum de fer-hi piles de pedres.

 

Canyó Langistígur
El Canyó Langistígur és un dels punts tipics del Parc Nacional.

 

 cascada Öxarárfoss
Però el que més ens agrada és la cascada Öxarárfoss.

 

llac Þingvallavatn
Al llarg del camí tenim molt bones vistes del llac Þingvallavatn, famós per ser el més profund de la illa i perquè al llac la placa Euroasiàtica i la Placa Nord-americana es troben.

 

Tornem al cotxe amb la intenció de posar rumb cap a la gegantina Gulfoss, la següent parada del cercle d’or. Durant el trajecte tenim alguns problemes amb el GPS, que ens envia per una carretera de sorra. Poc a poc es va complicant el camí i hem de travessar un rierol!! Per sort, ens en sortim. Tots els pneumàtics continuen estant en bon estat, però haurem de vigilar una mica més per on ens posem… A les carreters secundàries d’Islàndia ens podem trobar de tot. I donat que no anem amb 4×4 cal que ho tinguem sempre present.

Per fi arribem a la cascada Gulfoss. Quin soroll! I quines vistes! La panoràmica que ofereix el mirador més proper a l’aparcament és fascinant. A més, l’arc de Sant Martí, que apareix gairebé sempre, millora encara més les vistes. Després d’un ampli reportatge fotogràfic des d’aquesta perspectiva i abans de tornar al cotxe, recorrem la passarel·la que ens porta fins al costat del salt d’aigua. Hi ha parts en què l’aigua esquitxa bastant, sobretot si fa una mica de vent.

Gulfoss waterfall
La cascada Gulfoss és una de les més famoses de la Illa del Gel. I és una fama ben merescuda!

 

Gulfoss
Quin soroll!

 

Per acabar, ens dirigim cap a els tercers protagonistes del cercle d’or: els guèisers. Situats a la vall Haukadalur els dos guèisers principals són el Gran Geysir i l’Strokkur. El primer era capaç d’emanar aigua fins a una alçada de 80 metres,  però a  causa dels objectes que els visitants tiraven al seu interior ja no expulsa aigua. Així doncs,  l’atractiu principal és l’Strokkur,  que “escup” aigua bullint cada 5 minuts a uns 20 metres d’alçada. Estem una llarga estona observant-lo i intentant preveure quan començarà a expulsar l’aigua, per poder fotografiar la gran columna d’aigua que es forma. Caminar per aquesta zona,  on la tranquil·litat només es veu interrompuda pel soroll de l’aigua i les exclamacions dels turistes,  és la millor manera der concloure la visita al meravellós Cercle d’Or.

Strokkur
Actualment el guèiser més famós és l’Strokkur
Guèiser
Tothom espera amb la càmera apunt que l’aigua surti disparada.

 

Strokkur aigua
Increïble!

 

Acabem el dia a les piscines municipals d’aigua calenta de Hella (al Fosshotel Mosfell  ens donen entrades i no les volem desaprofitar). Quin gran final!

Anuncios

2 thoughts on “Islàndia, juliol 2013 – Dia 1: El Cercle d’Or

  1. Fantàstic!!! Quin país més increïble!!! I quanta aigua, oi? Islàndia és pura natura, i amb les vostres cròniques ens transporteu allà. Bona feina!!!

    Manel i Cristina

    1. Moltes gràcies pel comentari!! La veritat és que Islándia no va deixar de sorprendre’ns des del primer dia. I la natura i l’aigua van ser les gran protagonistes. Ara que recordem el viatge tenim moltes ganes de tornar-hi…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s